Les persones que tenen una discapacitat intel·lectual, autisme o les dues coses tenen més probabilitats que rebin pràctiques mèdiques de "poc valor" per la manca d'evidències científiques.
Això passa perquè no hi ha un diagnòstic clar que impliqui la prescripció de determinats psicofàrmacs o perquè se'ls apliquin pràctiques que limiten la presa de decisió.
Aquesta és una de les principals conclusions a les quals han arribat els professionals en la 2a jornada de Salut Mental i Discapacitat Intel·lectual que s'ha fet aquest divendres en el Parc Hospitalari Martí i Julià de Salt.
Es tracta d'una trobada organitzada per l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS), Granés Fundació i la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental (SCPiSM). En aquesta jornada hi han participat uns 300 professionals dedicats a l'atenció de persones amb discapacitat intel·lectual i salut mental per treballar en nous mètodes.
El president de l'IAS, Martí Masferrer, ha recordat que el parc hospitalari compta amb el Servei de Discapacitat Intel·lectual i Salut Mental des del 2003. Per la seva banda, el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'IAS, Claudi Camps, ha remarcat la importància d'avançar en l'atenció dels usuaris del servei que ajudi a garantir-los tots els drets.
En aquest sentit, alguns estudis que s'han posat sobre la taula en aquesta jornada detallen que la majoria dels pacients amb discapacitat intel·lectual o de desenvolupament tenen un "fort policonsum" de medicaments psiquiàtrics. El 56% de les persones pren fàrmacs antipsicòtics i el 46% anticonvulsius. A més, una tercera part de les persones amb discapacitat intel·lectual que prenen pastilles no tenen un diagnòstic formal de malaltia mental.
Els psiquiatres especialitzats remarquen la importància de fer teràpia com a tractament prioritari sobretot quan es busca donar un suport a persones amb dificultats per regular la conducta i les emocions. A més, el col·lectiu professional recorda que cal assegurar-se d'avaluar completament el potencial d'una persona per saber si els fàrmacs que recepten tindran un benefici complet abans de receptar-los.
Amb una prescripció prudent, els medicaments poden alleujar l'angoixa mental o escurçar un episodi de depressió o psicosi de persones amb discapacitat intel·lectual. Malgrat tot, els professionals demanen que cal "escoltar la voluntat dels pacients" abans de receptar-los els fàrmacs.
De fet, la jornada també ha apuntat que molts dels pacients veuen limitat el poder de decisió consensuada, ja que els metges prescriuen els fàrmacs sense acordar-ho amb ells.
