El cas que ara el Tribunal Suprem (TS) ha tancat -a partir d'aquí, ja no es poden interposar més recursos- va tenir lloc entre finals del 2018 i principis del 2019.
Aleshores, el processat tenia 28 anys i treballava com animador sociocultural a l'Espai Jove de l'Ajuntament de Llagostera.
El jove era monitor de la víctima, una adolescent de 15 anys a qui la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) havia declarat en situació de desemparament, i que en el moment dels fets vivia en una família d'acollida amb la seva germana.
El judici es va celebrar a porta tancada. Segons va recollir la sentència de l'Audiència de Girona, emesa el juny del 2020, el jove va aprofitar la influència que exercia sobre la menor perquè era el seu monitor i sabia "els sentiments que li despertava". Tot i ser conscient que l'adolescent era menor de 16 anys, el processat va mantenir-hi "una relació de manera reiterada amb contactes de caràcter sexual".
En un principi, concretava la sentència, aquests contactes es van limitar a petons i tocaments. Però a mesura que anaven passant els dies "es van anar intensificant" arran de "la insistència" del processat fins acabar desembocant en relacions sexuals completes. El monitor aprofitava que acompanyava la menor en cotxe per desviar-se cap a una zona boscosa -on ell i la menor tenien contactes "de mutu acord"- o bé la feia pujar fins a casa seva.
A principis de gener del 2019, després que la seva germana la busqués insistentment i no aconseguís contactar amb ella, la menor va confessar-li que havia tingut relacions amb el monitor. A partir d'aquí, la família va denunciar el jove per haver abusat sexualment de l'adolescent.
L'Audiència de Girona va condemnar el monitor a 11 anys i un dia de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys. A l'hora d'imposar la pena, la sentència va estimar-li una atenuant de reparació del dany (perquè havia consignat 3.000 euros per afrontar la indemnització).
La sentència de l'Audiència, que també rebutjava que la denúncia contra el monitor fos una revenja per "desamor", també obligava el jove a no poder-se acostar a menys de 200 metres de la víctima ni comunicar-s'hi durant 16 anys i un dia. Li imposava 5 anys de llibertat vigilada i haver de pagar una indemnització de 3.000 euros.
La defensa del processat va recórrer la resolució davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que ja va confirmar allò que havia dictat l'Audiència. A partir d'aquí, va elevar-ho al Suprem.
Ara l'alt tribunal espanyol ha tancat el cercle i, com ja va fer el català, ha inadmès el recurs de la defensa i ha confirmat íntegrament la condemna interposada per l'Audiència de Girona.
El Suprem rebutja els diferents arguments esgrimits per la defensa. Entre d'altres, l'advocat del monitor sostenia que l'Audiència havia "comès un error de dret", perquè havia aplicat "indegudament" al processat l'article del Codi Penal que recull "la relació de superioritat" (cosa que va comportar que la pena pels abusos sexuals fos més gran).
El Suprem, però, recorda que la diferència d'edat entre el condemnat i l'adolescent era de 13 anys, que la menor es trobava en situació de desemparament, que ell era el seu monitor i que, a més, va aprofitar "aquesta situació d'ascendència i influència". Per això, l'alt tribunal conclou -com també va fer l'Audiència de Girona- que hi havia "una situació de preeminència" del jove damunt la menor, i que ell va servir-se d'aquest "avantatge" per mantenir-hi relacions sexuals.
A l'hora de valorar el cas, el Tribunal Suprem no li aplica al monitor la llei del 'només sí és sí'. D'entrada, perquè diu que no "queda prou clar que la nova legislació li fos favorable" en cas que se li revisés la pena. Però també perquè el Suprem entén que la condemna que l'Audiència de Girona li va imposar al monitor, "tenint en compte el nou text" -és a dir, la llei del 'només sí és sí'- tampoc resulta "desproporcionada".
