Les comunitats energètiques locals són un nou model de producció que busquen reduir el consum d'energies fòssils i fomentar les renovables.
A més, treballen la generació d'energia de quilòmetre zero i posen al consumidor en el centre del sistema. D'aquesta manera, es busca que la gent que rep l'energia participi activament i serveixin d'exemple amb els seus consums.
Cada usuari té una aplicació mòbil on poden veure en temps real l'energia que genera la comunitat i quina quantitat es consumeix. A més, el gestor energètic també ajuda a modificar els hàbits de consum per ajustar-los a les hores on més energia es produeix i aprofitar al màxim les plaques solars.
En el cas de les comunitats impulsades pels ajuntaments, els consistoris s'encarreguen de buscar espais per col·locar-hi plaques fotovoltaiques i, en paral·lel, obren un concurs públic perquè les famílies interessades en rebre l'energia que es produeixi pugui formar part de la comunitat i esculli la quantitat d'energia que voldria contractar. A partir d'aquí s'estipula una quota anual que cada veí haurà de pagar en concepte d'instal·lació, gestió i manteniment.
En quatre casos de la demarcació, però, les comunitats energètiques han sortit dels ajuntaments i han passat a mans d'associacions i cooperatives. Es tracta de comunitats amb entitat jurídica pròpia que compten amb una regulació interna. En aquest cas, les plaques poden instal·lar-se en terrenys públics o privats.
És el cas de Mieres, on van ser pioners a la demarcació en constituir-se com a cooperativa ciutadana que liderés un projecte de comunitat energètica. Per tirar aquest projecte endavant, l'Ajuntament de Mieres va organitzar un procés participatiu per decidir com havia de ser aquest model. L'alcalde en funcions de Mieres, Enric Domènech, explica a l'ACN que van plantejar el projecte amb el límit que "no havia de ser un servei municipal", sinó que havia de dependre dels veïns l'impuls d'aquesta comunitat.
Arran d'aquest procés, van oferir-se onze persones per ser el grup impulsor de la cooperativa. El president actual, Pere Morera, ha explicat han fet "una sèrie de tràmits administratius" per formar la cooperativa i ara ja està constituïda. En aquests moments, es troben en fase de captació de socis. Morera ha assegurat que ja tenen 38 persones interessades en formar-ne part. Malgrat tot, els socis tenen una "implicació menor" que els del grup impulsor.
En paral·lel, ja han començat a demanar subvencions a diferents administracions per aconseguir els diners que els permeti instal·lar plaques fotovoltaiques. El primer dels projectes preveu produir entre 20 i 30 kW. "Serà molt poca cosa", assegura Moradell, però permetrà arrencar abans que no instal·lin més plaques. Quan hagin aconseguit totes les ajudes previstes, podrien arribar a produir entre 100 i 120 kW en moments pic.
Aquestes plaques solars s'instal·laran en equipaments municipals que el consistori ha cedit per 35 anys. El desembre del 2022 es va fer una consulta popular que va aprovar de forma unànime (amb el 95% dels vots a favor) cedir teulades a la cooperativa energètica local per 35 anys. A canvi, el consistori rebrà un 5% de la llum produïda. En el cas en què sigui el mateix ajuntament que assumeixi la instal·lació de les plaques, l'ajuntament es quedarà amb el 20% de la llum.
Domènech ha recordat que aquesta cooperativa permet "l'empoderament del veïnatge" a l'hora de prendre decisions i assumir responsabilitats en la producció energètica. En aquest sentit, els membres impulsors estan satisfets amb la bona resposta de la gent ja que hi ha socis que s'han apuntat a la cooperativa tot i no poder rebre la l'energia produïda perquè estan massa lluny. "La gent està conscienciada i vol participar en la presa de decisions", assegura un dels impulsors de la cooperativa, Lluís González.
Dels 116 municipis gironins que estan en tràmit per tenir una comunitat, n'hi ha deu que ja han col·locat les plaques però estan a l'espera que l'empresa distribuïdora les activi perquè puguin repartir l'energia generada. Per altra banda, en 28 municipis s'estan instal·lant més plaques. La gran majoria de projectes, però, estan redactant la memòria de planificació (34) o estan pendents d'executar l'obra (32).
Des de la Diputació de Girona s'ofereix suport tècnic i econòmic als ajuntaments que promouen aquestes comunitats locals. El diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona en funcions, Lluís Amat, ha destacat que aquestes iniciatives "van més enllà de la millora de l'eficiència energètica", ja que busquen ser "un punt de partida per impulsar projectes de col·laboració ciutadana".
En aquest sentit, la cooperativa de Mieres assegura que ja està estudiant implicar-se en la mobilitat sostenible a partir de la instal·lació de punts de recàrrega per a cotxes elèctrics i també s'està informant sobre la compra comunitària de llenya. Projectes que ajuden a la presa de decisions de forma conjunta.
