El Secretari d'Estat de Seguretat ha reforçat les mesures de prevenció i resposta davant dels incidents violents, racistes i discriminatoris en els esdeveniments esportius.
Ha establert els criteris per instar la suspensió i desallotjament de forma immediata a les proves en les que es produeixin fets d'aquesta naturalesa.
Així s'estableix en la Instrucció 8/2023, dictada dijous passat pel secretari d'Estat de Seguretat, Rafael Pérez, que assenyala que quan durant el desenvolupament d'una prova o espectacle esportiu tinguin lloc successos que suposin o incitin a la violència a l'esport , o siguin actes racistes, xenòfobs o intolerants, el coordinador de seguretat podrà proposar a l'àrbitre o jutge esportiu de l'esdeveniment no iniciar, paralitzar o suspendre la seva celebració, així com desallotjar part o tot el recinte per posar fi als incidents.
El coordinador de seguretat és una figura introduïda per la llei contra la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància a l'esport. Aquesta funció l'assumeix sempre un membre de les forces de seguretat, que dirigeix i organitza el dispositiu policial que protegeix la celebració dels espectacles esportius i coordina la unitat de control organitzatiu.
La instrucció del secretari d'Estat sistematitza els criteris que han de regir l'actuació del coordinador de seguretat, dins l'àmbit de competències del Ministeri de l'Interior, per a la prevenció i la resposta davant de conductes i actituds de racisme, xenofòbia i, en general, qualsevol expressió de discriminació o intolerància als espectacles esportius.
En concret, l'ordre enumera els tres principals comportaments que poden originar la suspensió d'una competició o desallotjament del públic. El primer és quan una persona física o jurídica emeti declaracions amb intenció d'àmplia difusió o transmeti informacions en què una persona o grup sigui amenaçada, insultada o vexada per raó de l'origen racial, ètnic, geogràfic o social, així com per la religió, les conviccions, discapacitat, edat, orientació i identitat sexual, expressió de gènere o característiques sexuals. El segon són els actes d'assetjament al recinte on es desenvolupa la prova, als seus voltants o als mitjans de transport públics que tinguin la mateixa motivació i l'objectiu o conseqüència dels quals sigui atemptar contra la dignitat de l'assetjat i crear un entorn intimidatori, humiliant o ofensiu.
Per últim, les declaracions, gestos o insults proferits als mateixos espais, així com l'entonació de càntics, sons o consignes i l'exhibició de pancartes, banderes, símbols o altres senyals que continguin missatges vexatoris o intimidatoris per a qualsevol persona per les mateixes raons, així com els que incitin a l'odi entre persones i grups o que atemptin greument contra els drets, llibertats i valors proclamats a la Constitució.
Davant de successos d'aquest tipus, i en funció de la gravetat, els coordinadors de seguretat proposaran a la direcció de l'espectacle (àrbitre o jutge esportiu) bé la suspensió temporal de la trobada o prova mentre durin els incidents o mentre es realitza el desallotjament parcial o total de la grada, per a la continuació posterior, o bé la suspensió definitiva. En tot cas, la instrucció recorda que el coordinador de seguretat podrà decretar per iniciativa pròpia el desallotjament, en supòsits urgents d'alteració de la seguretat pública o greu risc per a aquesta, una vegada esgotades les crides a restablir l'ordre i quan no hi hagi possibilitat immediata de restabliment.
La instrucció del secretari d'Estat dóna resposta a la profusió d'incidents registrats en esdeveniments esportius de tota mena quan, a causa de la rivalitat competitiva i a l'empara de la sensació d'impunitat que transmet l'anonimat de la massa, alguns aficionats expressen un discurs agressiu d'intolerància, odi i discriminació cap al rival, amb freqüència amb tints racistes, xenòfobs o homòfobs, amb manifest menyspreu de la dignitat de la persona que, en casos extrems, pot constituir l'avantsala de la comissió posterior de delictes d'odi o d'altres actes antisocials i violents.
La llei tipifica com a infracció qualsevol conducta que suposi comportaments violents, racistes, xenòfobs i intolerants, que poden ser comesos tant pels espectadors com pels organitzadors de l'espectacle esportiu, amb independència que aquests incidents es produeixin al recinte esportiu, als voltants o als mitjans de transport públics o organitzats que es dirigeixin al lloc de competició, o es divulguin a través de mitjans de difusió.
En el cas dels organitzadors també és sancionable la permissivitat, l'organització, la participació activa o la incentivació i la promoció d'aquest tipus de conductes, així com el suport a activitats de penyes, associacions, agrupacions o grups d'aficionats que incompleixin la llei esmentada.
En cas de suspensió de l'espectacle esportiu, quan l'organitzador no hagi prestat la seva col·laboració o aquesta no hagi estat satisfactòria, el coordinador de seguretat aixecarà informe o denúncia detallada en què consti la negativa a col·laborar o la deficient col·laboració, així com la gravetat dels esdeveniments i la seva evolució pel que fa a la seguretat d'assistents i participants.
El coordinador de seguretat, a més d'instar la incoació d'expedients sancionadors per les infraccions previstes a la llei, aixecarà també el corresponent atestat als efectes de la depuració de la responsabilitat en l'àmbit penal, administratiu o disciplinari.
Com va assenyalar el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, en la presentació del segon Pla d'Acció de Lluita contra els Delictes d'Odi, aquesta expressió fa referència a aquells delictes de prejudici comesos contra una determinada persona per posseir o presentar certes característiques, reals o percebudes, i que no només ataquen la pròpia víctima, sinó que també busquen influir en el conjunt del col·lectiu amb què la víctima s'identifica, generant sentiments de por i inseguretat i que, alhora, amenacen de forma directa la seguretat i la pròpia convivència de la societat en general.
