Càritas ha presentat aquest dijous la memòria corresponent al 2022. El document ha posat de manifest que la situació econòmica de moltes persones ateses per l'entitat ha empitjorat.
De fet, l'organisme ha atès durant l'any passat prop de 250.000 persones, un 5% més que l'exercici anterior, i el percentatge creix fins al 17% respecte a abans de la Covid-19.
A més, només el 8,2% dels beneficiaris de l'acció social de Càritas són perceptors de l'Ingrés Mínim Vital o de la Renda Garantida de Ciutadania.
Pel que fa a les persones ateses, la meitat no disposaven d'un habitatge digne i el 60% eren dones, moltes d'elles mares soles, les més afectades per aquesta situació. I és que la taxa de risc de pobresa i exclusió és del 25% a Catalunya (un 1% menys que a Espanya), però en les llars monoparentals es dispara fins al 49,2%, mentre que als domicilis amb infants, adolescents i joves és del 32 i 27%, respectivament.
El director de Càritas Diocesana de Lleida, Rafael Allepuz, ha apuntat que el principal problema és que les "desigualtats van a l'alça". Un fet que alhora provoca que la pobresa i l'exclusió social se "cronifiquin", ha lamentat.
Segons presenta l'informe de l'entitat, més de 127.000 llars catalanes tenen tots els seus membres en edat laboral a l'atur. L'augment del preu de productes bàsics arran de la guerra a Ucraïna i també de la inflació ha impactat de manera més directa en les famílies amb menys recursos, que ara destinen 3 de cada 4 euros del seu pressupost a aliments, habitatge i subministraments, mentre que les famílies amb més recursos n'hi destinen menys de la meitat.
Segons Càritas, això ha provocat diferents conseqüències a les llars. Pel que fa a l'àmbit de la salut, el 45% dels domicilis han hagut de deixar de comprar els medicaments necessaris i el 55% no poden portar una alimentació adequada, mentre que el 80% reconeixen que han hagut de prescindir d'aliments frescos, com verdures o làctics.
En l'àmbit educatiu, el 39% de les llars no poden pagar les despeses escolars. I més de la meitat de les llars no disposa de connexió a internet més enllà del mòbil, el que genera dificultats als més joves per fer cursos de formació en línia o consultar informació relacionada amb els estudis.
A menys d’un dia que arrenqui la campanya electoral per a les Eleccions Generals del 23-J, el president de Càritas Catalunya, Francesc Roig, ha aprofitat la roda de premsa per reclamar a les administracions "responsabilitats de govern" i que inverteixin recursos per tal de combatre la pobresa.
D’aquesta manera, Roig reclama que les administracions garanteixin els drets de l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans a tots els residents a l’Estat espanyol. Això inclou garantir un nivell de vida que asseguri la salut, el benestar, l’habitatge, l’assistència mèdica o la seguretat en cas d’atur, entre altres.
Així mateix, Roig també reclama mesures per prevenir l’exclusió residencial i desenvolupar polítiques d’ocupació inclusives, polítiques migratòries que contemplin oportunitats més enllà del mercat laboral i polítiques que protegeixin les víctimes de violència masclista.
D'altra banda, des de l'entitat alerten de la necessitat de crear un Pla Integral de Cures, garantir el dret a una bona administració i contribuir a l’enfortiment de la societat civil en tercers països.
El 58% dels usuaris de l’entitat són dones i gairebé la meitat de les persones ateses estan a l’atur. A més, el 34% de les persones que s’adrecen a Càritas són infants o joves. A propòsit d'això, gairebé la meitat de les famílies no disposa d’un habitatge digne i, com a conseqüència, una de cada tres o quatre persones comparteixin pis amb altres famílies.
Pel que fa a la seva procedència, el 28% de les persones ateses són espanyoles; un 36% procedeixen d’Amèrica del Sud i Central, sobretot de Colòmbia; i un 27% de l’Àfrica. El 37% dels usuaris es troben en una situació administrativa regular, mentre que el 34% es troben en una situació administrativa irregular.
