El Govern ha incrementat significativament la partida per a millorar els centres educatius catalans aquest estiu.
L’any passat l’executiu va fer 274 intervencions per un valor de 28,5 milions d’euros, una xifra que enguany s’ha enfilat fins els 50,9 milions d’euros.
“Fem actuacions per a millorar les instal·lacions i edificis de les escoles i instituts públics de Catalunya per donar resposta a les noves necessitats d’escolarització però també per atendre d’altres aspectes com la retirada de l’amiant i la millora del confort tècnic”, ha detallat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
En aquest sentit, ha indicat que de les 442 intervencions previstes, n’hi ha 418 que corresponen al programa RAM 2023 (reforma, ampliacions i millores) per a reformar i millorar els equipaments educatius i que disposarà de 44,7 milions d’euros.
Una part important d’aquesta inversió, en concret 6,2 milions d’euros, s’usarà per retirar l’amiant de 24 escoles i instituts catalans. Aragonès ha remarcat que els centres educatius “han de ser espais saludables” i ha apuntat que aquesta tipologia d’instal·lacions són una prioritat en el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant a Catalunya. Així, ha recordat que la voluntat de l’executiu és que l’any 2028 tots els edificis públics estiguin lliures d’aquest material i que el 2032 no quedi ni rastre de fibrociment arreu del país.
Amb tot, Aragonès ha assegurat que el Govern ha detectat que en els propers anys farà falta impulsar un total de 271 actuacions en centres educatius per procedir a la retirada de tot l’amiant que hi ha a escoles i instituts catalans.
En aquest context ha recordat que s’està elaborant un cens d’amiant i s’han impulsat diverses línies per ajudar els privats a poder treure aquest material.
El president ha assenyalat que aquest ampli paquet de millores també inclou 5 milions d’euros que corresponen al Pla de xoc per les altes temperatures i que suposarà actuar en 104 escoles de primària i secundària. “Tenim un canvi climàtic que es manifesta de moltes maneres i hem de treballar per mitigar-lo, ser més resilients i tenir capacitat d’adaptació”, ha advertit Aragonès.
Ha explicat que moltes escoles fa anys que van construir-se i no estan preparades per aquestes temperatures extremes. Ha dit que en un primer moment les intervencions que es faran se centraran en climatitzar espais comuns o polivalents, perquè cada centre pugui disposar d’un “refugi climàtic” en cas d’onada de calor.
El pla de xoc també preveu altres mesures, per exemple la instal·lació d’elements que mitiguen la calor, com ara proteccions solars, tendals o fonts i punts d’aigua o fonts als patis; l’impuls de la renaturalització d’aquestes àrees d’esbarjo, sobretot els de ciment, per potenciar els arbres, l’aigua i les ombres; i el repartiment de ventiladors als centres. Durant el curs 2022-2023 se n’han repartit més de 9.000.
Aquestes mesures s’han complementat amb una guia d’actuació per als centres en ocasió d’episodis d’altes temperatures. El document, anomenat POCAT, proposa flexibilitzar l’activitat lectiva dins del manteniment de l’horari d’obertura del centre. Així, la direcció pot decidir si fer o no fer classes, però en cap cas es pot escurçar la jornada. Sí que permet a les famílies recollir l’alumnat, sempre garantint la custòdia dels infants.
Aragonès també descriu accions de protecció, seguretat i benestar dels membres de la comunitat educativa. Així, es demana als centres que localitzin espais interiors i exteriors amb les millors condicions possibles de benestar tèrmic.
Finalment, detalla quines actuacions s’han de seguir en casos d’esgotament o cops de calor. Tot plegat s’organitza a través d’un sistema d’alertes que reben les direccions via Telegram, perquè sàpiguen que hi ha un episodi de risc per altes temperatures en la seva àrea climàtica i puguin activar el POCAT.
