La investigació va començar quan la Policia Nacional va saber que hi havia una organització criminal "jerarquitzada", integrada per ciutadans senegalesos, assentada al país i perfectament estructurada.
La xarxa es dedicava presumptament a importar i vendre productes falsificats i emmascarava l'origen il·legal dels beneficis per integrar-los als sistemes econòmics i financers legals tant d'Espanya com d'altres països.
Les falsificacions es feien mitjançant la pròpia creació i importació dels productes –peces de roba, calçat, joies o articles de marroquineria-. En d'altres ocasions, en canvi, unien a l'article una etiqueta, adhesiu o serigrafia distintiva de determinades marques, vulnerant els drets de la propietat industrial.
Els agents van descobrir que la xarxa operava des d'almenys el 2016 i que comptava amb una estructura piramidal i "dinàmica" amb un clar repartiment de les tasques entre els seus membres.
A la cúspide de l'entramat, hi havia una dona que feia les funcions de direcció i gestió. Aquesta es desplaçava amb terceres persones, de manera continuada i repetida, a països proveïdors per importar els productes falsos i, a la vegada, era l'encarregada de rebre la major part dels beneficis econòmics.
Un cop aquí els productes es distribuïen per tota la geografia espanyola, utilitzant punts logístics o empreses de paqueteria. Aquesta tarda la feien els membres de l'organització denominats "venedors rellevants" o 'bústies'. A més, aquests es trobaven amb el cap de distribució, a qui els líders donarien instruccions per fer la distribució entre els venedors.
Finalment, l'últim esglaó eren els venedors de "base", els destinataris finals dels productes. La majoria: ciutadans africans en situació irregular i amb escassos recursos econòmics, que es dedicaven a comercialitzar els productes a través del top manta.
Aquestes persones, a més, s'ocupaven de recaptar part del benefici obtingut per entregar-lo a tercers, que a la vegada, acumulaven diners de diverses procedències per reenviar-lo a nivells superiors de l'organització.
Un dels mètodes utilitzats eren les transferències bancàries o l'ingrés de diners directament als seus comptes. Ho feien des de diversos punts i es reintegraven a les localitats on residien els líders de la xarxa. L'altra via utilitzada eren els enviaments a través d'empreses de paqueteria o correspondència postal als domicilis dels caps de la banda.
Per blanquejar els guanys, creaven negocis amb aparença legal, com restaurants, i l'enviament de diners al seu país d'origen (Senegal) a través de mules o paqueteria.
Per evitar ser descoberts, l'organització modificava el seu 'modus operandi' de forma habitual canviant les vies d'entrada de la mercaderia. Inicialment ho entraven a través del Regne Unit i ara la ruta era Xina- Alemanya i Espanya.
L'operació s'ha centrat en els membres que ocupaven nivell més alts a la organització. Els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia amb les rendes declarades ni amb els informes de vida laboral, perquè pràcticament cap tenia nòmina i els que en tenien no era proporcional a les entrades de diners que rebien als seus comptes.
La policia ha detingut 39 persones pels delictes d'organització criminal, contra la propietat industrial, blanqueig de capitals, contraban i infracció de la Llei d'Estrangeria. A Lloret de Mar s'hi han fet 15 detencions, 14 més a Madrid, 4 a Sevilla, 3 a Màlaga i 3 a Tenerife.
Pel que fa als registres i inspeccions, 13 s'han fet a Madrid i 13 més a Lloret. Entre el material comissat, hi ha equipacions de futbol, bosses de luxe, calçat i joies així com materials per estampar peces falsificant marques conegudes.
També s'ha intervingut 86.255 euros en efectiu, dispositius electrònics com mòbils, tauletes i portàtils i una gran quantitat de documentació relacionada amb la xarxa.
