La Comissaria General d'Informació dels Mossos d'Esquadra va fer l’any passat el seguiment de 175 possibles casos de radicalització violenta en l’àmbit gihadista i de la ultra dreta.
Es van detectar gràcies al treball que es realitza a través dels programes de prevenció d’extremismes violents (PREV). El 84% dels casos estaven vinculats al gihadisme i un 10% a la ultra dreta.
Els mecanismes d’intervenció van reconduir la situació i van permetre que en el 61,8% dels casos s’aturés un possible procés de radicalització en els primers 6 mesos des de la seva detecció. Un 22,7 % més es van revertir abans d’un any des de la seva detecció.
Només un 15,5% dels expedients es manté actiu després d’un any i s’hi segueix intervenint multidisciplinàriament.
Es van comunicar tres casos a la fiscalia, tots ells en el marc del #PREV comunitat educativa. Dues d’aquestes comunicacions van ser únicament a efecte de protecció del menor i l’altra va consistir en una acció policial basada en l’assessorament especialitzat.
En el cas més greu, un menor va amenaçar amb un ganivet de grans dimensions a un alumne del centre amb un possible rerefons ideològic, i el fet es va posar en coneixement de Mossos per analitzar-lo davant la possibilitat que es tractés d’un procés de radicalització violenta.
També es va intervenir en un cas d’interès desmesurat d’un jove per les armes, o en un altre cas de representacions gràfiques recurrents d’admiració per accions terroristes en el marc d’un relat d’ideologia extremista violenta.
En tots els casos es van compaginar accions d’investigació tant en l’espai físic com virtual, amb altres iniciatives pedagògiques i assistencials, amb la incorporació gradual de professionals i referents segons les necessitats en cada moment.
En l’àmbit del #PREV execució penal, en el marc de compliments de condemna amb mesures de llibertat vigilada, durant el 2022 la Comissaria General d’Informació va participar de dos projectes multiagència, amb la participació de diferents administracions, que tenien per objectiu la desradicalització i la reinserció social de persones que just recuperaven la llibertat després d’haver complert condemna per delictes relacionats amb una radicalització extremista violenta.
Pel que fa als mecanismes d’intervenció generats en els diferents programes de prevenció, es van dur a terme 72 intervencions educatives bàsiques i dotze mesures d’intervenció específiques proposades per les Juntes Territorials d’Avaluació i Seguiment (JTAS). Els Serveis Socials i la DGAIA van intervenir en dotze d’aquests casos detectats, alhora que es van proposar tres accions accessòries.
Les deteccions es van produir en estadis incipients i, amb una intervenció educativa o assistencial, els processos de radicalització violenta no van evolucionar o no van avançar cap a la violència, malgrat al darrere hi havia una ideologia que legitima la violència com a mitjà per a assolir els seus objectius.
Totes les informacions que van arribar es van treballar i avaluar de manera individualitzada, per tant, l’enfocament es va adaptar a les necessitats de cada cas. Les aproximacions es van realitzar, en funció de cada situació, des de la vessant educativa, policial, de derivació a serveis socials o a la DGAIA, d’accions d’intervenció accessòria o, preveient només per als casos més greus, investigacions judicialitzades.
Durant el 2022 els Mossos d’Esquadra van afegir nous àmbits de col·laboració institucional, entre els quals hi ha la protecció de la infància i l’adolescència, els Agents Rurals i l’àmbit associatiu i religiós, àmbits que es van afegir als ja existents de la proximitat policial, la comunitat educativa o l’execució penal. L’objectiu és aconseguir una àmplia xarxa de prevenció dels extremismes violents.
La policia catalana va promoure un total de 232 jornades de formació dirigides a membres del propi cos, policies locals, treballadors de l’àmbit penitenciari, agents rurals, mestres, professionals de protecció de la infància i la joventut, representants de comunitats religioses i treballadors de serveis socials. Es tracta d’explicar en què consisteixen els processos de radicalització violenta, quins riscos suposen i com es poden detectar i aplicar mecanismes d’intervenció cas per cas.
En total, 5.094 professionals d’aquests sectors van rebre aquesta formació de la mà d’especialistes de la Comissaria General d’Informació conjuntament amb altres professionals dels respectius sectors implicats.
Els diferents organismes de coordinació entre departaments, és a dir, les taules centrals de treball i les Juntes Territorials d’Avaluació i Seguiment, s’han reunit fins a un total de 52 vegades durant el 2022. A més a més, amb la implementació de noves línies d’acció en el marc del #PREV s’han constituït les Juntes Territorials d’Agents Rurals i de Protecció de la Infància i Joventut. En aquests òrgans es coordinen i prioritzen accions i són l’espai principal de coordinació entre els diferents professionals.
Actualment, la Comissaria General d’Informació té actius els següents protocols de col·laboració: execució penal, emmarcat en el sistema penitenciari i de justícia juvenil de Catalunya; comunitat educativa, per a potenciar la prevenció dels processos de radicalització violenta a l’entorn escolar; protecció de la infància i la joventut, per a promoure la tasca preventiva i poder identificar aquests processos de radicalització violenta en estadis incipients en els menors que estan sota l’empara de la DGAIA; Agents Rurals, per a prevenir i detectar aquestes situacions en l’entorn rural; comunitats religioses i teixit associatiu, per a donar a conèixer aquestes situacions als referents de les comunitats religioses i altres entitats socials perquè disposin d’informació i afrontar coordinadament el fenomen des de la vessant preventiva; serveis socials, per a promoure la tasca preventiva en el seu àmbit de competència; i la ciutadania, per informar i sensibilitzar a la població en general, en matèria de prevenció de la radicalització violenta i els extremismes violents, així com per fer un exercici de transparència sobre l’activitat en aquest àmbit.
