Els alumnes d'infantil, primària, ESO i FP de grau bàsic, 1.052.623 segons les previsions de matriculació, han tornat a les aules aquest dimecres.
El curs escolar comença per segon any consecutiu amb un calendari avançat tot i que, a diferència de l'any passat, les tardes son lectives i no de lleure.
Aquest és un curs de continuïtat pel que fa a la gratuïtat de l'infantil 2 en centres públics i la reducció de ràtios a infantil 3 i infantil 4.
D'altra banda, els de Batxillerat i FP de grau mitjà i superior ho faran el pròxim dimecres dia 12 de setembre.
En global, el Departament d'Educació preveu que 1.605.243 alumnes es matriculin el curs 2023-2024 en algun dels ensenyaments que s'ofereixen en centres públics, concertats o privats. Aquesta dada inclou infantil, primària, secundària, batxillerat, FP o altres estudis com poden ser ensenyaments artístics.
Després d'un 2022-2023 marcat per diverses vagues i un canvi en la conselleria d'Educació, aquest dimecres el curs no s'escapa de començar amb una nova aturada, en aquest cas convocada per USTEC, el sindicat majoritari, CGT i la Intersindical. Tot i que no esperen una gran participació del sector pel fet de ser el primer dia i venir de l'estiu, els sindicats veuen la convocatòria com un "toc d'alerta" per al Departament.
El sindicats ja es van concentrar dilluns a les portes d'Educació i sortiran al carrer novament aquest dimecres en una manifestació que recorrerà el trajecte entre la plaça d'Urquinaona i la plaça Sant Jaume. Els sindicats exigeixen el reconeixement del deute pels estadis deixats de cobrar i un termini de cobrament; l'equiparació salarial per al professorat de l'FP, i la reducció de dues hores lectives per als majors de 55 anys. Des del Departament, però, s'insisteix que abans de concretar una reversió de retallades cal comptar amb un escenari pressupostari de cara el 2024.
D'acord amb les dades que es preveuen, i vinculat a una davallada en la natalitat que continua, en aquest curs hi haurà prop de 20.000 alumnes menys matriculats a infantil i a primària, mentre que l'FP guanyaria 8.293 alumnes respecte al curs passat segons les previsions de matrícula.
En paral·lel, s'incrementa la plantilla de professorat amb un total de 81.335 docents, 1.190 més que a l'inici del curs passat. D'aquests, 297 són per a l'escola inclusiva, 145 per a necessitats d'escolarització i 698 d'FP. "El curs que comença serà el curs amb més recursos i mestres que mai", afirmava la consellera d'Educació, Anna Simó, aquest dilluns en explicar les dades del nou curs.
Una de les novetats és que enguany es posa en marxa la figura del referent de coeducació, convivència i benestar emocional, amb més de 3.400 al conjunt del sistema. La nova figura l'ocuparan docents que són a les plantilles i a l'octubre es formarà als referents que ja estan identificats i que començaran a treballar aquest curs.
D'altra banda, també s'han fusionat els protocols existents en un únic protocol perquè els docents puguin detectar millor situacions de violència masclista, LGTBI-fòbia o assetjament, entre altres. A més a més, entrarà en funcionament el nou registre de situacions de violència de l'alumnat.
Una altra de les novetats d'enguany és un augment de 25 milions d'euros per reforçar l'escola inclusiva, amb 355 nous professionals d'atenció educativa i l'ampliació de les hores de monitoratge de suport. Pel que fa al pla contra la segregació escolar, Educació dobla la inversió per a l'escolarització de l'alumnat vulnerable i hi destina 80 milions d'euros. I és que la detecció de l'alumnat amb necessitats educatives derivades de situacions socioeconòmiques augmenta i són un total de 26.978 alumnes, 6.000 més que fa un any.
A més, el curs comença amb la fi de la segregació per gènere finançada amb fons públics a l'ESO i s'inspeccionarà els centres que van dir que s'atendrien als nous criteris per rebre el concert per garantir que l'educació que s'ofereix és mixta.
Sigui com sigui, el curs també començarà amb unes altes temperatures, una circumstància que ja es va donar l'any passat i va afegir més arguments en contra de l'avançament de les classes. Amb tot, en els darrers mesos s'han adequat escoles i repartit ventiladors i Educació vol trobar més solucions per al confort a les aules amb el món local.
Arran de la judicialització del català a les aules, la consellera d'Educació, Anna Simó, va anunciar el juliol passat un decret que remarca el caràcter vehicular del català i reforça la seguretat jurídica als centres. La previsió és que el decret -en exposició pública fins al 15 de setembre- es tramiti aquest curs i permeti desplegar un reglament ampli que precisa, entre altres, com elaborar i revisar els projectes lingüístics de centre.
Segons va explicar al juliol Simó, també posa negre sobre blanc pel que fa a la responsabilitat dels projectes, que recau sobre Educació i no sobre les direccions de centre, i matisa que no es poden canviar amb el curs ja començat.
El nou reglament incorpora també els darrers avenços normatius: el decret llei sobre els projectes lingüístics i la llei del català a l'escola, tots dos aprovats fa poc més d'un any com a resposta a la sentència que obligava a impartir un 25% de les classes en castellà.
Tot plegat després que fa un any, al juliol del 2022, el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya veiés impossible executar la sentència del 25% i presentés al Tribunal Constitucional una qüestió d'inconstitucionalitat contra la llei sobre el català a l'escola. Una qüestió d'inconstitucionalitat que encara està pendent de resoldre.
