El conseller de Salut ha portat aquest dijous a la Comissió de Salut del Parlament els primers resultats del Pla de millora de l'accessibilitat al sistema de salut, presentat el març d'aquest any.
El pla té una partida de 110 milions d'euros per millorar les llistes d'espera, una de les principals preocupacions a la sanitat catalana per l'infrafinançament del sistema de salut, les retallades de fa una dècada i també l'impacte de la covid-19.
Un dels objectius que va fixar el pla és que totes les proves i les operacions es facin dins el temps de garantia el 2024.
El conseller de Salut, Manel Balcells, ha exposat davant els diputats que durant els primers mesos del 2023 ha millorat l'accessibilitat als CAP -que s'entenen com la porta d'entrada al sistema sanitari- i això ha fet incrementar la demanda de consultes als hospitals, així com de proves diagnòstiques. El titular de Salut ha recalcat que l'activitat també ha incrementat en els darrers mesos. "El sistema s'hi ha posat a tota màquina", ha assegurat.
Balcells ha admès la dificultat detectada per accedir telefònicament als centres d'atenció primària (CAP) o per obtenir una visita presencial en pocs dies. Una de les prioritats per a l'atenció primària, ha dit, és que els professionals tinguin més temps per dedicar-se a l'atenció sanitària.
Pel que fa als primers resultats fets públics, el 64% dels usuaris van obtenir cita per al professional de referència del CAP en cinc dies (juny 2023; 52% el 2022) i l'objectiu marcat pel pla és que siguin el 70% a finals d'any. A finals del 2022, el 70% dels usuaris obtenien cita en deu dies per a una visita amb el metge de família, pediatria, infermeria o odontologia; ara ho fan el 81% i l'objectiu és arribar al 90%, segons el pla.
Pel que fa a l'accés telefònic, el 75% dels usuaris van obtenir una resposta al primer intent (61% el 2022) i el 88,5 % al cap de 12 hores (81% el 2022). D'altra banda, a la majoria d'usuaris (94%), ja se'ls ha assignat un administratiu de referència, de la mateixa manera que tenen un metge i infermera de referència.
La demanda d'una primera visita a l'especialista (consulta externa) ha augmentat un 8% el primer semestre, amb 94.427 peticions més (amb un total d'1.242.876 entrades) respecte al mateix període del 2022. Durant aquests primers mesos, s'han fet un 7% més de primeres visites, 1.028.780 (954.012 el 2022), però els pacients visitats fora de termini (un màxim de 30 dies per a les visites preferents i de 90 per a les ordinàries) ha incrementat un 13%.
"Hi ha un augment de les primeres visites però hi ha un augment encara més gran de la demanda", ha afirmat Balcells, que confia que reduir aquestes llistes d'espera sigui una qüestió de temps, a mesura que vagin absorbint l'increment de peticions.
Pel que fa a les proves diagnòstiques, les peticions han augmentat un 14% respecte al 2022, amb 539.875 entrades fins al 30 de juny (475.569 en el mateix període del 2022). S'han fet 446.923 proves, un 15% més (388.045 el 2022). Els pacients que van esperar més del que toca (un màxim de 30 dies en les proves preferents i de 90 en les ordinàries) va incrementar un 0,5%.
Quant a les llistes d'espera quirúrgiques, les operacions han augmentat un 13%, amb un total de 219.559 en el primer semestre, i ha baixat un 35% el nombre de pacients intervinguts fora de termini.
El 99% dels pacients que esperaven una operació oncològica van ser intervinguts dins el temps de resolució fixat, que són un màxim de 45 o 60 dies, i el 100% dels que esperaven cirurgia cardíaca (90 dies). Són percentatges molt similars als del 2022, 99% tant per a cirurgies oncològiques com cardíaques.
El 96% dels pacients que esperaven una operació amb temps de garantia (cataractes, pròtesis de maluc o de genoll) van ser operats en un termini de com a màxim 180 dies, pel 90% del 2022. Pel que fa a les altres cirurgies, amb un temps de referència de com a màxim un any, el 93% de les persones van ser operades dins d'aquest termini (92% el 2022).
"Estem desfent l'embús que hi havia. Està desfet del tot? No. Però creiem que la tendència és adequada i que el pla ens està ajudant", ha conclòs el conseller.
Com a properes passes, Balcells ha destacat que treballen perquè els CAP facin més proves diagnòstiques i algunes intervencions, com ecografies o infiltracions, entre altres, per descarregar els hospitals.
També ha subratllat que la vinculació entre els CAP i els hospital ha de ser "fluïda, constant i resolutiva" i que per això treballen en pactes territorials. "Ha de millorar la comunicació entre l'atenció hospitalària i la primària. En alguns llocs aquest diàleg era inexistent, en altres era molt fluid. En els que és fluid, funciona. En els que és inexistent, hi ha cues llargues i bloquejos", ha asseverat.
