L'Audiència de Girona ha jutjat aquest dimarts una exregidora de Vidreres acusada d'apropiar-se de més de 19.000€ d'una entitat urbanística de conservació entre els anys 2013 i 2014.
El judici, que s'ha fet a la secció quarta, ha començat amb la declaració de l'actual president de l'entitat urbanística de conservació Puigventós, que ha explicat que quan es va convertir en vicepresident de l'ens (que s'encarregava de la urbanització i rebia subvencions de l'ajuntament fins a completar-ne la recepció) va començar a detectar "irregularitats". Entre aquestes, segons ha descrit, hi havia retirades de diners en efectiu per a les que no trobava justificació-
A més, ha detallat que va demanar informació a les acusades i va voler tenir accés a la comptabilitat però li van acabar bloquejant que pogués mirar els comptes. Segons ha declarat, tampoc va tenir més sort amb la gestoria que aleshores s'encarregava de la comptabilitat, que van respondre amb "silenci" a les seves demandes d'informació. Per això, l'entitat va acabar interposant una querella el 2016.
La fiscalia i l'acusació particular sostenen que entre els anys 2013 i 2014 les dues acusades (l'exregidora com a secretària i l'altra processada com a presidenta) van desviar més de 19.500 euros dels comptes de l'entitat urbanística.
Per apropiar-se dels diners, exposen les acusacions, utilitzaven diferents sistemes. D'entrada, la retirada de diners en efectius a través de "xecs en blanc", que comptaven amb la signatura d'un president anterior que ja havia deixat el càrrec.
També, segons les acusacions, amb obres com la reforma de la piscina o treballs per arreglar desperfectes de la zona esportiva que "no s'han justificat suficientment" o només inclouen el pagament de l'IVA. Els escrits d'acusació, a més, recullen la retirada de diners amb nombrosos xecs per imports més petits o que l'exregidora tenia tres línies telefòniques personals que pagava l'entitat.
El perit que ha declarat al judici ha explicat que la principal irregularitat detectada és que la majoria dels pagaments es van fer en efectiu i "no casaven amb les factures". També ha posat el focus en una factura concreta que presumptament hauria signat l'industrial encarregat d'uns treballs pel cobrament d'uns diners perquè, sense ser grafòleg, considera que les firmes "no són coincidents".
Les dues acusades han declarat al final del judici i han negat que s'haguessin embutxacat diners de l'entitat urbanística. Segons han assegurat, totes i cadascuna de les factures estaven justificades, i amb còpia entregada a la gestoria que s'encarregava dels comptes.
A més, han al·legat que tots els moviments bancaris es feien previ acord de la junta que gestionava el dia a dia de l'entitat, també l'aval per contractar les línies telefòniques.
L'exregidora ha afirmat que, quan va assumir el càrrec, l'anterior secretària li va explicar com havia de procedir, i va assumir la mateixa fórmula de gestió: tenint un plec de xecs amb les signatures del president d'aleshores i de la vicepresidenta ja estampades perquè no vivien a la població i per poder agilitzar els pagaments de les feines. En aquest sentit, ha asseverat que alguns industrials demanaven cobrar en efectiu i aleshores ella s'encarregava de fer la retirada de diners per entregar-los. "Mai he cobrat res i mai m'he cobrat res", ha dit la processada que afegeix que no ha desviat "ni un cèntim" dels comptes de l'entitat.
Segons les acusacions, a través de la retirada de diners i dels xecs en blanc, les dues processades haurien desviat 17.946,47 euros. El fiscal i l'acusació particular sumen al presumpte desfalc 1.592,15 euros per les factures de telefonia.
La fiscalia les acusa d'un delicte continuat d'apropiació indeguda i demana 3 anys i mig de presó i multa de 2.700 euros per a cadascuna. En concepte de responsabilitat, vol que indemnitzin l'entitat amb els diners que s'haurien quedat. L'acusació particular demana 3 anys de presó i multa de 3.240 euros per a cada acusada.
La defensa demana l'absolució. En cas de condemna, sol·licita que apliquin a les processades l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat a arribar a judici.
El judici ha quedat vist per a sentència.
