L'Alzheimer és la causa més freqüent de demència a les comarques gironines i representa més de la meitat dels casos.
Segons recull el Registre de Demències de Girona, el 54,8% dels pacients amb algun tipus de demència, tenen Alzheimer. A més, el 76,3% dels casos registrats té almenys un factor de risc cardiovascular (hipertensió arterial, diabetis, dislipèmia o ictus).
Els professionals sanitaris subratllen que la prevenció i el tractament d'aquests factors de risc, juntament amb la millora de l'estil de vida, poden modificar de forma substancial la incidència de la demència.
Aquest dijous, l'Institut d'Assistència Sanitària (IAS) i l'ICS Girona s'han sumat a la commemoració del Dia Mundial de l'Alzheimer, una iniciativa per conscienciar sobre aquesta malaltia i altres formes de demència. Entre altres actes que es fan a la demarcació de Girona, el parc hospitalari Martí i Julià ha acollit una jornada organitzada pel Servei de Neurologia dels hospitals Trueta i Santa Caterina, i concretament per la Unitat de Trastorns Cognitius, per avançar en el coneixement dels reptes als quals s'enfronten les persones que pateixen l'Alzheimer i els seus cuidadors.
El cap de Servei de Neurologia, Lluís Ramió, ha destacat la importància dels equips multidisciplinaris i la coordinació entre els nivells assistencials de salut per poder donar "la millor resposta" al pacient i cuidador. Al seu torn, i en el mateix sentit, la gerent de l'IAS i de l'ICS-Girona, Àngels Morales, ha posat de relleu aquest treball col·laboratiu que situa el pacient en el centre del sistema de salut.
Morales ha subratllat el valor i trajectòria del Registre de Demències de Girona en l'aportació dades vàlides i fiables de diagnòstics de demència de la regió sanitària. Així mateix ha parlat del Servei de Neurologia com un dels exponents de l'aliança estratègica de l'IAS-ICS Girona.
La jornada, amb més de 140 professionals de tots els nivells assistencials interessats en el programa, tracta l'abordatge en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de la malaltia, tenint present les intervencions no farmacològiques i de suport, així com la coordinació amb l'atenció primària de salut.
Segons el coordinador de la Unitat de Trastorns Cognitius, el neuròleg Antoni Turon, apunta a "resultats esperançadors" d'algunes investigacions i assaigs clínics fets des de l'any 2021 a l'actualitat. Les teràpies anti-amiloide (una de les característiques distintives de la malaltia d'Alzheimer és l'acumulació de plaques beta-amiloide al cervell) han demostrat efectivitat en la reducció de l'amiloide cerebral i un "molt" lleu alentiment en la progressió de la davallada cognitiva i funcional.
Altres tractaments, com les teràpies dirigides a la proteïna Tau o medicaments antiinflamatoris, també s'estan investigant de forma activa.
Durant la jornada, en què també han intervingut pacients i cuidadors, s'ha fet especial incidència en el coneixement dels factors de risc per implementar intervencions d'estil de vida (la dieta, l'exercici i l'estimulació cognitiva), amb l'objectiu de reduir el risc de patir la malaltia d'Alzheimer i, potencialment, frenar-ne la progressió.
En tots aquests avenços i investigacions en curs "hi ha pistes prometedores en el tractament de l'Alzheimer, però encara no s'han trobat teràpies efectives que puguin frenar o aturar significativament la progressió de la malaltia”, afirma el doctor Turon. “Calen més assaigs clínics per avaluar la seguretat i l'eficàcia dels tractaments", manté.
Els professionals recalquen la importància de la identificació dels factors de risc i la modificació de l'estil de vida per a la prevenció de la demència, a més de les mesures no farmacològiques com l'estimulació cognitiva i el suport al curador per abordar la malaltia.
Aquestes, segons el neuròleg, són "de llarg" a dia d'avui mesures més efectives en la millora de la qualitat de vida dels pacients i dels cuidadors que els tractaments farmacològics, i no tenen efectes adversos. Així mateix, l'expert posa l'accent en la rellevància de la coordinació entre els diferents àmbits de salut (atenció primària i hospitalària) i els serveis socials per fer front a la demanda dels pacients i famílies durant en el curs de la malaltia.
A Catalunya, segons el Registre de morbiditat i utilització de recursos sanitaris de Catalunya (MUSSCAT), un 1,3% de la població pateix algun tipus de demència; 41.600 persones amb una mitjana d'edat propera als 82 anys tenen Alzheimer, el 71,7% de les quals són dones i el 28,3% són homes.
