Fiscalia i l'acusació particular sostenien que els presumptes abusos sexuals es van allargar 3 anys, del 2016, quan la menor tenia entre 11 i 12 anys, i acabant al 2019, quan la víctima tenia 14 anys a Arbúcies.
Al final del judici, la fiscalia va sol·licitar 5 anys de presó per a l'acusat per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys i l'acusació particular va elevar la petició de condemna a 6 anys.
El processat va negar els fets i l'advocat de la defensa, Ricard Hospital, va demanar l'absolució perquè considerava que els presumptes abusos no van existir i que les acusacions eren fruit d'una mala relació veïnal.
La sentència de la secció quarta de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Adolfo García Morales, conclou que "no ha quedat acreditat que l'acusat aprofités que estava sol amb la nena i, amb la intenció d'introduir-la en un context sexual, li toqués voluntàriament alguna zona erògena".
El tribunal apunta, ja d'entrada, que els presumptes tocaments descrits per les acusacions són "francament dèbils o inexistents" com per considerar-se un delicte de sexual: "Certs comportaments, imbuïts només de contingut sexual per un suposat ànim lasciu imputat a l'acusat, fruit d'ajuntar en un mateix paquet de fets delictius objecte d'imputació altres que podrien arribar a ser-ho efectivament, resulten allunyats de l'àmbit dels abusos".
Així, l'Audiència critica que, alguns dels presumptes abusos recollits als escrits d'acusació fossin "subjectar la menor per la cintura, sense més" o intentar agafar una crispeta que li havia caigut a la nena entre les cames: "Mirar a una altra persona, major o menor, amb ànim lasciu pot ser repugnant per qui rep la mirada i per la societat en general, però no és constitutiu de delicte. Tocar una cama ens sembla un concepte excessivament ampli com per proposar, sempre i en tot cas, la solució delictiva".
La secció quarta critica que els escrits d'acusació hagin "engreixat els fets acusatoris amb conductes que queden a l'extraradi dels fets veritablement sexuals" intentant crear "una aparença delictiva de tot".
El tribunal apunta que, de tots els fets descrits, n'hi ha dos que sí que podrien ser abusos sexuals, perquè la víctima i les acusacions apuntaven a tocaments "de contingut íntim". La sala, però, conclou que no hi ha cap prova que els acrediti perquè no hi ha testimonis, converses intervingudes, restes orgàniques o informes que objectivin lesions físiques o psíquiques en la menor.
I aquí és on el tribunal carrega contra un testimoni, veïna de la urbanització a qui la menor hauria explicat la situació en una conversa per Whatsapp aportada a la causa.
L'Audiència apunta que l'equip tècnic que va prendre declaració a la víctima com a prova preconstituïda ja apuntava al seu informe que no es podia descartar que la menor aportés al comportament del processat una "connotació sexual" com a conseqüència de les converses que havia mantingut amb aquest testimoni. "Hem pogut repassar les converses, que ens confirmen la impressió de l'equip psicològic, posant l'accent en aquesta persona com la que distorsiona la visió de la menor", indica l'Audiència.
"Creiem sincerament que, més que promoure una neteja en l'extracció de la informació, s'ha tractat amb malícia, desimboltura i xafardeig", sosté el tribunal que assenyala que la veïna no només no va tractar amb cura la situació, sinó que ha utilitzat la menor "per corroborar sospites malèvoles sobre el caràcter de l'acusat, que a ella li semblava indesitjable": "Les converses són entre dues amigues que van magnificant successos, alguns innocus, i van maquinant venjances". Segons l'Audiència, tot això és "perdonable" en una nena d'aleshores 15 anys, però "inacceptables" en un testimoni major d'edat i "amb ascendència i influència sobre la menor".
Al judici, el processat va negar totes les acusacions. Segons va explicar, tenia mala relació amb els veïns i va insinuar que la denúncia podia ser una mena de venjança. El processat va relatar que el seu fill té un trastorn de l'espectre autista i que, per això, havia d'implicar-se en els jocs amb la resta de menors per evitar que el deixessin de banda o el tractessin malament. Una participació que era mal vista pels veïns de la urbanització Can Pons. També va dir que, quan la menor anava a jugar a casa seva amb el seu fill, no estaven sols perquè vivia amb la seva dona i els sogres.
L'Audiència conclou que les proves "estan mancades de la capacitat necessària per provocar la convicció" sobre els presumptes tocaments i dicta una sentència absolutòria per la falta de corroboració externa "que puguin donar una pàtina d'objectivitat al relat de la menor".
