En directe: La formula

 Llagostera Ràdio on-line

Vista aèria del xalet de luxe a la cala del Golfet de Calella de Palafrugell. / Foto: Salvem el Golfet

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El recurs contenciós administratiu interposat per Salvem el Golfet contra el Servei de Costes de Girona és per reclamar-li la revisió de la delimitació de la Zona Maritimoterrestre de la cala del Golfet de Calella de Palafrugell.

L'associació considera que malgrat les condicions verticals del penya-segat que hi ha, la Zona Maritimoterrestre no s'ha fixat al punt de coronament de la costa, sinó que "continua a la part baixa de la platja o a mitja alçada del penya-segat".

L'entitat assegura que ja va demanar a l'administració estatal que ho revisés però com que no han atès la seva petició han decidit portar-ho al jutjat. La secció tercera de la Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha admès a tràmit el recurs.

L'associació denuncia que amb la promulgació de la Llei de Costes de l'any 1988, es va incorporar la condició i naturalesa de domini públic costaner en relació a tots els penya-segats verticals. Un extrem que, segons Salvem el Golfet, suposava la necessitat de revisar les antigues delimitacions de bona part de la costa de Girona, "en tots aquells punts en què presentava una forta topografia accidentada".

Des de l'entitat asseguren que aquesta revisió té una incidència directe en l'ampliació dels camins de ronda i de la servitud de pas de 6 metres en molts punts del litoral, així com en el càlcul de les servituds de protecció de 20 a 100 metres –segons si es tracta de sòl urbà o no urbanitzable-, que no es podrien ocupar per cap edificació destinada a habitatge.

Salvem el Golfet alerta que amb la construcció del polèmic xalet i dels seus murs a la cala, a més de la instal·lació d'una piscina a tocar del penya-segat i a tant sols 3 metres del seu límit, evidencia "l'ocupació d'aquestes franges" i "la manca d'adequació de la delimitació de la ZMT als principis de la Llei de Costes".

L'entitat vol, a més, que es garanteixi l'execució del camí de ronda amb un amplada mínima de 6 metres així com "modificar l'actual situació que permet un pas molt reduït i clarament insuficient".