L'acusat, que en el moment dels fets tenia 28 anys, treballava com a animador sociocultural a l'Espai Jove de Llagostera.
Allà era monitor de la víctima, una adolescent de 15 anys a qui la DGAIA havia declarat en situació de desemparament, i que en el moment dels fets, vivia acollida per la seva germana.
Segons va recollir la sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, emesa el juny del 2020, el jove va aprofitar la influència que exercia sobre la menor perquè era el seu monitor i sabia "els sentiments que li despertava".
Tot i ser conscient que l'adolescent era menor de 16 anys, va mantenir-hi "una relació de manera reiterada amb contactes de caràcter sexual" entre el novembre del 2018 i el gener del 2019.
En un principi, concretava la sentència, aquests contactes es van limitar a petons i tocaments. Però a mesura que anaven passant els dies "es van anar intensificant" arran de "la insistència" del processat fins acabar desembocant en relacions sexuals completes. El monitor aprofitava que acompanyava la menor en cotxe per desviar-se cap a una zona boscosa -on ell i la menor tenien contactes "de mutu acord"- o bé la feia pujar fins a casa seva.
A principis de gener del 2019, després que la seva germana la busqués insistentment i no aconseguís contactar amb ella, la menor va confessar-li que havia tingut relacions amb el monitor. A partir d'aquí, la família va denunciar el jove per haver abusat sexualment de l'adolescent.
L'Audiència de Girona va condemnar el monitor a 11 anys i un dia de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor de 16 anys. A l'hora d'imposar la pena, la sentència va estimar-li una atenuant de reparació del dany (perquè havia consignat 3.000 euros per afrontar la indemnització).
La defensa va recórrer la resolució i, després de la confirmació del TSJC, el Tribunal Suprem també va avalar la sentència de l'Audiència, que així ja era ferma.
L'advocat del monitor, però, va interposar un incident de nul·litat perquè la sala segona del Suprem no va aplicar al processat la llei del 'només sí és sí', que podria suposar una rebaixa de la condemna, considerant que no quedava "prou clar" que la nova legislació li fos favorable perquè sí que li podia escurçar la pena de presó però augmentar la inhabilitació per treballar amb menors, que era precisament la seva feina.
El Suprem ha estimat les al·legacions de la defensa i ha anul·lat parcialment la darrera sentència, en aquell apartat que fa referència a la llei del 'sí és sí'. Ara, el tribunal ha donat trasllat a la fiscalia i les parts perquè es pronunciïn abans de dictar una nova sentència, que resoldrà si li rebaixa la condemna 6 mesos (amb una pena final de 10 anys i mig) o si manté el criteri anterior.
Això, a la pràctica, ha fet que la sentència dictada per l'Audiència de Girona encara no sigui ferma i ha retardat l'ingrés a presó del condemnat.
