L'episodi actual de sequera fa més de dos anys que s'arrossega, i les reserves que recull l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) són menors que fa 12 mesos en els 9 embassaments.
Per exemple, el de Darnius-Boadella marca un 15,3%, el de Riudecanyes registra un 4,3% d'aigua, el de Susqueda, un 20,5% i el de la Baells, un 25,5%.
El de Foix és l'únic que està a més de la meitat de la seva capacitat (54%), però el mes de setembre va arribar als valors més baixos en tot el segle XXI.
El conjunt de les conques internes es va posar especialment a prova durant el període 1988-1989, dos anys consecutius secs que van enfonsar els nivells de reserves a un mínim del 19,12% el 16 de novembre del 1989, tenint en compte els mateixos embassaments que actualment excepte la Llosa del Cavall, que encara no estava operatiu. Segons l'ACA, es va estar a pocs dies d’iniciar restriccions a Barcelona però les pluges van impulsar els nivells al 60% a finals del 1990.
El nivell de reserves dels pantans gestionats per l'ACA està per sota del llindar d'excepcionalitat (25%) per segona vegada a la història, després de la sequera del 2008, i s'apropa a una situació d'emergència (16% de reserves) a què no s'ha arribat mai fins ara.
Els nivells no han parat de baixar des de maig del 2021, excepte dos repunts que van coincidir amb episodis de pluja, la primavera del 2022 i el juny d'aquest any.
La situació anterior a aquesta crisi era d'abundància d'aigua, especialment després que durant els quatre dies que va durar el temporal Gloria el gener del 2020, les reserves pugessin del 75% a la ratlla del 100% de la capacitat.
