El festival Temporada Alta ha presentat aquest dimarts una nova edició de la Setmana de Creació Contemporània i la trobada internacional de programadors.
Es celebrarà del 16 al 19 de novembre amb nou propostes artístiques.
Entre els muntatges més destacats de la Setmana de programadors hi haurà l’estrena absoluta de ‘Vudú (3318) Blixen’ d’Angélica Liddell, on l’artista madrilenya presenta, abans d’iniciar gira internacional, una obra de 6 hores de durada amb un viatge poètic entre l’horror i la bellesa de la vida. També hi haurà estrenes a Catalunya de ‘Cristo está en Tinder’ de Rodrigo García, ‘La scelta’ de Roger Bernat i ‘Love me’ de Marina Otero.
Una seixantena de programadors de 9 països participaran de la iniciativa a Girona.
Aquests programadors d’arts escèniques visitaran Girona per veure els espectacles programats i se’ls convidarà a fomentar la internacionalització de l’escena catalana, facilitar la producció, coproducció i circulació d’espectacles. També s’organitzaran activitats a porta tancada per professionals per posar en contacte programadors, artistes i projectes.
A banda dels artistes reconeguts internacionalment, la programació oferirà els muntatges de cabosanroque (‘Sous les Violons’, ‘La Plage!’), Nao Albet i Marcel Borràs (‘De Nao Albet i Marcel Borràs’), Hotel Col·lectiu Escènic (‘Habitació 444: AQUÍ’) i La Veronal (‘Firmamento’) així com el film ‘Sonoma, le film, pas le spectacle’.
Pel que fa a les estrenes, Angélica Liddell oferirà al Temporada Alta ‘Vudú (3318) Blixen’, un pacte amb el diable, amb la baronesa Isak Dinesen com a mediadora. Es tracta d’una història d’una venjança a la que l’autora vol sobreviure i que promet un viatge poètic entre l’horror i la bellesa de la vida.
Rodrigo García porta al festival la seva darrera creació ‘Cristo está en Tinder’, una producció amb un equip del Teatro de la Abadía. Es tracta d’una peça jove, de renovació, amb performers joves i una temàtica central molt actual com són les xarxes socials i la seva influència en la societat.
En roda de premsa, García ha iniciat la seva intervenció explicant que ja no treballa amb “tanta urgència” i que aposta més per un tarannà reflexiu. També s’ha mostrat especialment motivat perquè el darrer muntatge s’ha fet amb actors amb qui no havia treballat mai en un ambient de “fragilitat i confiança mútua”.
El director ha dit que el projecte va arrencar per la seva sorpresa cap a la “imbecilitat” de la societat. “Abans no teníem tanta facilitat d’exposar-nos. La sorpresa per l’ús de les xarxes socials”, ha apuntat. “És una peça estranya, em semblava extrem que fins i tot Jesucrist tingués Tinder”, ha afegit.
Per la seva banda, Roger Bernat oferirà el muntatge ‘L’elecció’, on el públic es convertirà per una estona en programador i descobrirà els secrets de com es construeix una temporada artística d’un festival. Amb el públic de protagonista que haurà de seleccionar nou produccions finalistes, l’obra reflexiona sobre com es fa la cultura i com la dramatúrgia escenifica els processos de decisió i selecció.
Bernat ha assegurat que no ha arribat a “cap conclusió” però que s’ho ha passat molt bé fent l’espectacle. El fet de fer pujar al públic a dalt l’escenari li ha semblat interessant per copsar la fragilitat i la inseguretat. “Hi veus diferents maneres de declinar un text. Hi ha des d’un senyor a qui li costa llegir fins a un membre del públic que és actor i et fa una exhibició”, ha manifestat.
Per Bernat és interessant analitzar com el procés de selecció que fa el públic supera la ideologia en la qual “estem immersos”. Cada passi acaba amb un muntatge finalista diferent. Segons el creador, aquests muntatges es podran veure al Temporada Alta en un futur.
Després de presentar ‘Fuck me’, Marina Otero presenta la segona part de la trilogia amb ‘Love me’. Dirigida i creada per Martín Flores Cárdenas i Marina Otero, és un solo que parla de l'amor com un concepte lligat al temps i a la violència. El text es reescriu i cada versió que es presenta a cada territori incorpora el moment intern de l’autora. La trilogia acabarà amb el muntatge ‘Kill me’.
Otero ha explicat que el muntatge que estrenarà té a veure amb la necessitat de sentir-se estimada així com també del reconeixement de la violència. Otero ha reconegut que tota la trilogia ofereix una visió personal des de diferents versions d’ella mateixa. ‘Love me’ oferirà una versió actualitzada després que l’artista s’hagi establert fa dos anys a Madrid.
La creadora ha explicat que el muntatge ha nascut de la necessitat de fer un canvi. Ha concretat que la producció compta amb moments on ella es queda 45 minuts sense moure’s i que el públic ha de llegir un text que apareix projecetat. En aquest sentit, ha reconegut que l’anterior peça de ‘Fuck me’ era més “fàcil de veure’.
