El Govern preveu declarar la propera setmana l'estat de "preemergència" per sequera al sistema Ter-Llobregat. Així ho han anunciat aquest dimarts la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el director de l'ACA, Samuel Reyes.
En la roda de premsa posterior a la Reunió de la Comissió Interdepartamental de Sequera, Reyes ha advertit que s'entra en un escenari "molt complicat" després d'una tardor molt seca i ha avisat que la situació de sequera és "molt crítica".
Per això, ha explicat, es plantegen un estadi "intermig" entre l'excepcionalitat i l'emergència que permeti intensificar algunes mesures o restriccions durant el proper mes o mes i mig.
Seria, ha dit, un estadi "preparatori" per a la "màxima conscienciació" i per aplicar mesures de transició cap a les restriccions més intenses, que són les que s'aplicarien en fase d'emergència. La previsió és que s'entri en aquesta fase a finals de desembre.
En concret, la fase de "preemergència" -que formalment no és cap dels escenaris del Pla de Sequera- es preveu per a les unitats d'explotació Embassaments del Llobregat, Embassaments del Ter i Embassaments del Ter-Llobregat, les tres corresponents al sistema Ter-Llobregat.
Reyes ha matisat que aquest estadi intermig de preemergència només s'aplicaria al sistema Ter-Llobregat perquè és on viuen més persones i on hi ha més activitat comercial i industrial, atès que inclou l'àrea metropolitana de Barcelona.
"L'esforç que podem fer des de la regió metropolitana en benefici de la resta de comarques és molt important", ha indicat. Sobre les mesures concretes que es podrien intensificar durant aquest període transitori, Reyes ha afirmat que es concretarà en els pròxims dies.
Abans, volen analitzar la situació actual després de 8 mesos d'excepcionalitat. L'anàlisi es farà de forma col·laborativa "des de tots els sectors" i les mesures, ha dit, aniran entre l'excepcionalitat i l'emergència.
En tot cas, preguntat per accions com reduir la pressió de l'aigua, Reyes ha recordat que el pla de sequera ja preveu exigir als operadors i els ajuntaments que facin proves per comprovar que funciona bé. I és que un cop s'entri en fase d'emergència caldrà fer baixades de pressió. A banda, també ha instat a "estalviar" aigua a casa, però també fora de casa, com per exemple a l'oficina o al gimnàs. "Animarem a tothom a fer aquest estalvi", ha afegit el director de l'ACA.
En paral·lel, des de l'ACA i el Govern es continua treballant perquè els municipis puguin fer nous pous i plantes de tractament o ser més eficients en la distribució del servei d'aigua. De fet, Reyes ha apuntat que la setmana vinent convocaran una sessió amb els ajuntaments per parlar-los d'una nova línia d'ajuts per fer pous.
Reyes ha reiterat en diverses ocasions que la situació és "realment crítica" i ha remarcat que el canvi entre l'escenari d'excepcionalitat actual i el d'emergència és "molt important". Per això, esperen que la preemergència serveixi també per generar més consciència. "Com que no hi ha talls a l'aixeta potser ens costa molt de percebre que portem tres anys de sequera", ha assegurat.
Per la seva banda, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha destacat que és "la pitjor sequera que ha viscut mai Catalunya" i ha indicat que la pluja ha estat i continua sent "del tot insuficient". Plaja ha afirmat que s'han mobilitzat 110 milions d'euros per incrementar la disponibilitat d'aigua i que ara volen avançar-se a futurs escenaris d'escassetat.
Per això, ha dit, es volen prendre mesures extraordinàries sense esperar que els embassaments més secs es trobin amb les reserves per sota del 16%, que marca l'entrada en la fase d'emergència. Actualment, les reserves d'aigua als embassaments se situen per sota del 19%.
De fet, la setmana passada, el volum d'aigua al conjunt dels embassaments de les conques internes va caure per sota dels nivells més baixos fins ara, que dataven de fa 34 anys. Dos anys consecutius secs a finals dels anys 80 del segle passat van enfonsar els nivells de reserves a un mínim del 19,12% el 16 de novembre del 1989, tenint en compte els mateixos embassaments que actualment excepte la Llosa del Cavall, que encara no estava operatiu.
