Més d'un 51% dels casos de primera atenció als centres especialitzats en drogodependències (CAS) de les comarques gironines són per addiccions a l'alcohol.
En el marc de la setmana dedicada a la sensibilització dels seus riscos, els centres del CAS alerten, un cop més, "de la urgència de prendre consciencia social sobre els efectes del seu consum".
Segons les dades dels CAS, a l'addicció a l'alcohol la segueixen l'abús de cocaïna (23,94%), el cànnabis (13,44%) i l'heroïna (5,43%).
Segons recull l'Enquesta de Salut de Catalunya 2022, la prevalença del consum de risc d'alcohol en la població de 15 anys i més és del 6,3%, i les persones més joves són les que tenen un percentatge de consum de risc d'alcohol més alt (8,5% de 15 a 44 anys).
Des dels CAS asseguren que el consum de l'alcohol és un problema de salut pública "molt important", i un dels principals factors de risc de malaltia i mortalitat prematura. Els seus efectes tòxics augmenten el risc de patir càncer i malalties hepàtiques, psiquiàtriques, cardiovasculars i transmissibles; la seva capacitat de ser substància d’abús, pot produir addicció amb el que tot això comporta.
L'any 2020, es va actualitzar a Catalunya i a Espanya, el concepte de baix risc de consum d’alcohol. Aquest se situa en 20 g/dia per als homes i 10 g/ dia per a les dones. Aquestes quantitats equivaldrien a dues consumicions d’alcohol al dia en el cas dels homes, i una consumició en el cas de les dones (begudes no destil·lades).
Els experts mantenen però que el consum d'alcohol sempre implica un risc, tot i que aquest és menor si no se superen els límits de baix risc i si no es produeix de forma intensiva, encara que sigui de forma episòdica.
A més, alerten que el consum intensiu d'alcohol fa referència al consum de grans quantitats d’alcohol en un període curt de temps (unes 4-6 hores), com podria ser una ampolla. Aquest consum pot suposar conseqüències greus per a terceres persones, per a un mateix i per a la societat en general, en termes d'absentisme laboral, danys a la propietat pública i privada, augment de l'atenció a les urgències hospitalàries, i de la despesa sanitària, entre altres.
La cap de la xarxa dels CAS a comarques gironines, la doctora Begoña Gonzalvo, és "clau" recordar els efectes nocius que provoca el consum d'alcohol. Entre ells, hi ha la disminució de l’atenció i la coordinació, amb conseqüències greus (accidents en la conducció, en l’àmbit laboral, en la cura i criança dels infants, etc.), trastorns digestius i malalties cardiovasculars, riscos en les relacions sexuals (oblit de l’ús del mètode anticonceptiu), risc de patir o perpetrar agressions sexuals, entre altres.
En el seu cas, la síndrome d'abstinència pot ser molt greu i provocar l'anomenat 'delirium tremens'. D’altra banda, i concretament en el cas de les dones, es posa de relleu que el consum d'alcohol durant l’embaràs pot comportar en el nadó la síndrome d'abstinència, síndrome de la mort sobtada de l'infant, infeccions, malformacions congènites, problemes d'aprenentatge i del comportament, i també trastorns de l'espectre de l'alcoholisme fetal (TEAF), com ara la síndrome de l'alcoholisme fetal (SAF). A més, cal tenir en compte que el model de consum d'alcohol en la família influeix en el consum de risc dels infants.
Els professionals de la salut aconsellen seguir algunes pautes per intentar beure menys alcohol: prendre la primera copa després d’haver començat a menjar, prendre begudes no alcohòliques per satisfer la set, beure a glops petits, planificar activitats en els moments en què se sol beure, considerar interessos nous (exercici físic, cinema ...), evitar anar als bars i limitar trobades amb gent que beu molt, i no claudicar davant la pressió social.
Així mateix, recomanen no beure "en absolut" en cas de menors de 16 anys, dones embarassada o alletant, si s’ha de conduir o treballar amb maquinària perillosa o fer treballs en alçada, i si es prenen medicaments. Els experts també animen a contactar amb els professionals del CAP si es pensa que es necessita deixar de beure alcohol.
Els centres CAS són centres públics i gratuïts d'atenció a les persones drogodependents. A comarques gironines formen part de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions de l'Institut d'Assistència Sanitària, empresa pública sanitària de la Generalitat. S'hi realitza el procés rehabilitador dels pacients amb problemes d'addicció a l'alcohol, cocaïna, èxtasi, heroïna i altres substàncies addictives amb un suport sanitari, psicològic i social.
