La creació del Conservatori del Litoral es recull a la disposició addicional novena de la llei que el Govern va aprovar el 2020.
En concret, s'hi recull que, en el termini d'un any a partir de la seva entrada en vigor, la Generalitat havia de crear aquest organisme "amb els objectius de salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública de sòl".
La llei també preveia que el Conservatori del Litoral es financés amb aportacions del Govern -via pressupostos de la Generalitat- i "de la resta d'administracions, entitats i empreses".
Per impulsar aquest organisme, el 2022 la Generalitat va fer una consulta pública, on va sotmetre a participació la memòria preliminar del projecte. Després d'estudiar les aportacions, el Govern va decidir que el Conservatori del Litoral seria un organisme independent, seguint el model del Conservatoire du Littoral que ja existeix a França.
A principis d'aquest any, però, la Generalitat ja va advertir que l'opció escollida no seria "de desplegament immediat", perquè implicava que el conservatori es creés a través d'una lleia específica, que s'impulsaria durant aquesta legislatura. Mentre això no fos així, però, el Govern recollia que tant les funcions del futur organisme com el finançament s'exercirien des del Departament de Territori.
SOS Costa Brava critica que es va tard i reclama, "d'una vegada per totes", que la Generalitat impulsi la nova llei i que la porti al Parlament perquè s'aprovi. "Ja fa dos anys que, d'acord amb allò previst, aquest organisme públic s'hauria d'haver creat", diu la federació ecologista, remetent-se a allò que recull la llei del 2020.
SOS Costa Brava reclama que, a l'hora de dotar-lo de recursos, el futur Conservatori del Litoral rebi "com a mínim el 50% dels ingressos procedents de la recaptació de la taxa turística que s'obté a tot el litoral català". I que aquesta dotació es blindi incloent-la dins el redactat de la futura llei. "D'aquesta manera es disposarà d'un finançament garantit de com a mínim 15 milions d'euros anuals, cosa que permetria desplegar una nova política de protecció del litoral", diuen els ecologistes.
D'altra banda, SOS Costa Brava reclama també que s'atorgui al Conservatori del litoral de Catalunya la capacitat per expropiar, i el dret d'adquisició preferent (tempteig i retracte) en les transmissions de finques rellevants i sensibles al litoral català.
Els ecologistes asseguren que, tot i que el Pla Director de la Costa Brava va frenar la construcció de 15.000 habitatges al litoral, "ha estat insuficient per aturar el tsunami urbanístic, i encara s'hi poden aixecar més de 30.000 cases noves". De fet, la federació diu que la Costa Brava continua "en zona de perill" i que hi ha "identificades més de 60 pinedes i retalls de natura amenaçats per projectes urbanístics, de camps de golf o de marines portuàries".
Entre aquests, SOS Costa Brava hi situa els Olivars de sa Guarda a Cadaqués, la pineda de La Farella a Llançà, la zona de Rodors i els arrossars dels Jonquers a Pals, l'espai d'interès natural del Puig Montcal a Begur, la zona de Bellafosca a Palamós, la pineda del Canadell a Calella de Palafrugell, "els darrers retalls de bosc a Aigua Xelida", la riera del Mas Llor a Tamariu o la pineda de la desembocadura del Ridaura a Platja d'Aro.
"A més, torna a planar l'amenaça sobre un espai tan emblemàtic com la cala d'Aiguafreda a Begur", subratlla la federació. I hi afegeix: "Ja que la promotora Cap sa Sal ha portat als tribunals la salvaguarda de 70 hectàrees de bosc contra un projecte immobiliari de més de 250 cases i dos hotels determinada pel Pla Director de la Costa Brava".
Entre tots els projectes que hi ha a la Costa Brava, la federació reclama que el futur Conservatori del Litoral tingui com a "prioritat" adquirir els terrenys inclosos dins el projecte per ampliar la marina de Port d'Aro (que preveu 272 nous amarradors, 340 habitatges i un hotel). Són 13 hectàrees que, si passessin a ser públiques, diuen els ecologistes, permetrien "salvar el darrer retall de front marí de Platja d'Aro, que encara queda sense estar ocupat per noves edificacions i roman verge".
Per continuar pressionant la Generalitat, SOS Costa Brava ha organitzat aquest divendres una nova jornada -la tercera- per reivindicar que es creï el Conservatori del Litoral. L'acte, que se celebrarà a Girona, comptarà amb tres ponències i dues taules rodones.
La primera ponència, a càrrec del portaveu i advocat de SOS Costa Brava Eduard de Ribot, s'ha titulat 'El model de Conservatori del Litoral que defensa SOS Costa Brava'; la segona, que impartirà la directora general de Polítiques de Muntanya i del Litoral, Roser Bombardó, tractarà sobre la situació actual i les perspectives per crear el conservatori, i la tercera, a càrrec del responsable de projectes estratègics de la Direcció General de Polítiques de Muntanya i del litoral, Ferran Miralles, se centrarà en les principals propostes de l'avantprojecte de llei que ha de fer néixer el nou organisme independent.
Per últim, la jornada es clourà amb dues taules rodones. La primera recollirà la visió dels ajuntaments, amb els alcaldes de Roses, Platja d'Aro i Torroella de Montgrí. I la segona, titulada 'El Parlament de Catalunya i la Llei del Conservatori' reunirà els diputats David Cid (ECP), Dani Cornellà (CUP), Cristina Casol (JxCat) i Anna Torrentà (ERC). Per part del PSC, hi anirà la diputada al Congrés Blanca Cercas.
