En directe: Top 25 - llista èxits

 Llagostera Ràdio on-line

Vista del pantà de Sau mig buit. / Foto: Jordi Borràs

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

L'entrada en fase de preemergència per la sequera a Catalunya afectarà prop de 6 milions de persones, 202 municipis i 14 comarques.

En concret, les unitats d’explotació afectades són embassament del Ter, embassament del Llobregat, i embassament del Ter-Llobregat, amb municipis de l’Alt Penedès, l’Anoia, el Bages, el Baix Empordà, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Berguedà, el Garraf, el Gironès, el Maresme, la Selva, el Solsonès, el Vallès Occidental, i el Vallès Oriental.

La declaració de preemergència s’ha fet oficial aquest dimarts, tanmateix, l’entrada en vigor de les noves mesures es produirà un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), que l’executiu preveu que sigui entre dilluns i dimarts de la setmana vinent.

El conseller d'Ació Climàtica, David Mascort, ha assenyalat durant la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que l'objectiu de l'entrada en fase de preemergència és fer una crida a incrementar l'estalvi d'aigua abans d'arribar al llindar d'emergència, és a dir, amb els embassaments de les conques internes en un 16% de la seva capacitat. Ara com ara, es troben en un 18,5%.

"El moment és molt crític, estem davant d’una emergència nacional", ha afirmat Mascort. "El que fem avui és avançar-nos, fent una crida a tot el país, ciutadania i totes les activitats econòmiques del país, perquè ens posem tots en mode emergència", ha subratllat.

L'entrada en vigor d'aquesta nova fase, prèvia a la fase d'emergència i que no està prevista al Pla Especial de Sequera del Govern, és una reacció a la manca de pluges persistent que pateix el territori. Segons va indicar el Meteocat la setmana passada, Catalunya viu la sequera més greu mai registrada: la magnitud dels dèficits de precipitació, l'extensió de les zones afectades i la durada del fenomen fan que se superi el precedent més extrem, la sequera dels anys 2005-2008.

"El més important és conscienciar-nos de la situació crítica", ha insistit el titular d'Acció Climàtica. Mascort ha deixat clar que l'entrada en aquesta fase de preemergència busca enviar el missatge que cal fer "un esforç suplementari per allargar la poca aigua que tenim als embassaments". "És evident que no tenim cap forma de fer que plogui, però com a país tenim a les nostres mans reduir el consum d'aigua a cada casa, empresa i comerç".

Amb l'entrada en preemergència, segons ha explicat el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, els canvis respecte de les restriccions de la fase d'excepcionalitat són dos. Per una banda, es redueix de 230 a 210 litres la dotació màxima d'aigua per habitant i dia per a tots els municipis del sistema Ter-Llobregat. Per l'altra, es limita encara més la dotació d'aigua permesa per al reg de superfícies de gespa destinades a l'esport federat. Amb la fase de preemergència, igual que en la fase d'excepcionalitat, el reg de zones verdes, públiques o privades, queda prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l'esport i per mantenir el reg de supervivència d'arbres.

 

Ara, amb la declaració de preemergència, el reg en els camps de gespa es pot mantenir en les quantitats mínimes necessàries per permetre-la, sense superar la dotació màxima de 200 m³/ha/mes (fins ara era de 450 m³/ha/mes). I, segons ha explicat Mascort, el límit de 200 m³ s'aplicarà per entitat, cosa que implica que els clubs més grans, com poden ser el Barça o el Girona, hauran d'ajustar els seus consums per tal de complir amb les restriccions.

La resta de restriccions es mantenen igual que en l'escenari d'excepcionalitat. Per tant, es manté la reducció del 40% de l'aigua per a usos agrícoles, la reducció del 15% per a usos industrials, i la reducció de l'aigua per a usos lúdics (15% en usos assimilables i 50% en reg).

En aquesta nova fase, també es mantindrà la prohibició d'omplir piscines privades d'ús individual o unifamiliar i només es permetrà el reompliment parcial o primer ompliment de piscines d'ús públic en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. Aquest últim cas inclou, entre d'altres, piscines municipals o altres d'accés públic com les dels establiments turístics, centres esportius i també les piscines d'ús privat de les comunitats de propietaris. Així mateix, es manté la prohibició d'omplir o reomplir piscines que no tinguin sistemes de recirculació de l'aigua.

De la mateixa manera, es manté també la prohibició de netejar amb aigua potable carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, siguin públics o particulars. En el cas de la neteja de vehicles, l'ús de l'aigua queda limitat, com en fase d'excepcionalitat, a la neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat. I, finalment, també es manté la prohibició de reomplir total o parcialment les fonts ornamentals, llacs artificials i d'altres elements d'ús estètic de l'aigua.

Amb l'entrada en fase de preemergència, la dotació màxima d'aigua per habitant i dia queda fixada en 210 litres en tots els municipis que s'abasteixen del sistema Ter-Llobregat. Precisament, aquest dilluns l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va actualitzar les dades de consum d'aigua per municipis del mes d'octubre i, segons aquestes, hi ha una vintena de poblacions que es veuran afectades per la fase de preemergència i que, ara com ara, superen la dotació de 210 litres.

Es tracta, entre d'altres, de Granollers, que a l'octubre va registrar un consum de 224 litres per persona i dia, Alella, amb 227 litres, Llinars del Vallès, amb 229 litres, Sant Feliu de Guíxols, amb 225 litres, o Olesa de Montserrat, amb 224 litres.

En el cas de les capitals, a l’octubre el consum es va situar en 170 litres per persona i dia a Barcelona, i en 205 litres a Girona.

Per tal de controlar el compliment de les dotacions, l'executiu ha anunciat la incorporació de quinze nous inspectors a l'ACA, que se sumen a la quarantena que ja s'encarreguen de dur a terme aquest control.

En cas d'incompliments, Mascort ha recordat que és el Govern qui té la competència per sancionar empreses o municipis que sobrepassin les dotacions d'aigua establertes.

De fet, a principis del passat mes de setembre, l'ACA ja va enviar els primers requeriments a alguns ajuntaments per consums excessius d'aigua. En el cas dels particulars, els veïns de cada municipi, qui té la competència per sancionar per incomplir les restriccions són els consistoris.

Ara com ara, els únics àmbits que es troben en fase d'emergència a Catalunya són els que depenen de l'embassament de Darnius Boadella i l'aqüífer de Fluvià-Muga, a l'Alt Empordà, i de l'aqüífer de Riudecanyes, al Baix Camp. En total són 36 municipis.

Sobre la possible entrada en fase d'emergència al sistema Ter-Llobregat, que és el que abasteix a la major part de la població de Catalunya, Mascort ha recordat que les previsions del Meteocat per a les pròximes setmanes i fins al gener "no són bones" i ha admès que la situació ha fet que l'executiu hagi avançat les previsions d'entrada en fase d'emergència.

"No és esperable que els embassaments rebin la quantitat d'aigua necessària per sortir de la preemergència", ha admès. Tot i això, ha insistit que la previsió és, segons dicta el Pla Especial de Sequera, entrar en emergència quan els embassaments de les conques internes caiguin fins al 16%. Ara estan al 18,5%.

En cas d'entrar en fase d'emergència, aleshores l'executiu sí que tiraria endavant restriccions que afectarien el consum domèstic, com ara la reducció de la pressió de l'aigua als domicilis. En aquest sentit, Mascort ha admès que és una mesura que es posarà sobre la taula, però ha subratllat que, si es tira endavant, "s'haurà de fer de manera molt quirúrgica". "No és el mateix baixar la pressió en un municipi on els habitatges estan en horitzontal, sense alçada, que en un municipi amb edificis de 10, 14 o 18 pisos".

El Govern tampoc descarta l'arribada de vaixells carregats d'aigua per poder abastir a la ciutadania en cas d'arribar al nivell màxim d'emergència per sequera. De fet, des de fa unes setmanes que el Port de Barcelona es prepara per poder rebre vaixells plens d'aigua. Segons ha indicat Mascort, s'han començat les obres per poder tenir una infraestructura a punt per a rebre aigua. Les actuacions podrien durar entre dos o tres mesos i, segons el conseller, el cost estimat és d'uns 4 milions d'euros.

D'altra banda, amb l'entrada en preemergència l'executiu també posa en marxa dotze mesures "addicionals i urgents" per tal d'incentivar l'estalvi d'aigua. Entre d'altres, el Govern ha donat la instrucció d'implementar mesures d'estalvi a tots els edificis públics i enviarà una circular amb recomanacions per als treballadors públics.

A banda, també tirarà endavant una campanya eductiva i de sensibilització a les escoles i instituts sobre l'aigua, que bàsicament es tracta d'un pla de difusió de la situació de sequera a tots els centres.

A més, entre les accions anunciades per l'executiu també hi ha la posada en marxa d'una convocatòria d'ajuts al sector turístic per tal que impulsin inversions que redueixin el consum d'aigua i la seva reutilització o un pla específic per reduir el consum d'aigua en centres penitenciaris.