El decret de preemergència per sequera no regula específicament si es poden instal·lar o no pistes de gel. La Generalitat ho deixa en mans dels ajuntaments.
Com explica el Departament d'Acció Climàtica, "en tractar-se d'usos que corresponen al subministrament municipal", són els consistoris -titulars de l'abastament en baixa- els qui han de valorar "la necessitat" d'instal·lar-la.
Ara bé, el Govern sí que matisa que posar una pista de gel, en cap cas, ha de suposar "incrementar la dotació diària fixada en la fase de preemergència". És a dir, els 210 litres per habitant i dia que han entrat en vigor aquest dimecres (quan les noves mesures s'han publicat al DOGC).
Sigui com sigui, en aquells llocs on per Nadal s'hi podrà patinar, els ajuntaments han buscat fórmules perquè la diversió no estigui renyida amb la sequera. A Girona, on la pista de gel arribarà a la 17a edició, la làmina de glaç serà més prima, i a Platja d'Aro, part d'aquella que es congeli s'extraurà d'un pou municipal que no és apta per al consum.
En el cas de Girona, l'any passat el gruix de la pista de gel ja es va reduir dels 10 als 7 centímetres. En part per la sequera, però també per intentar pal·liar la factura energètica (en un moment en què el preu de la llum es trobava pels núvols).
De fet, segons explica la directora de Fira de Girona, els càlculs inicials van situar el sobrecost en 17.000 euros. Una quantitat que, al final, es va poder limitar a uns 4.000 i escaig. "Com que hi havia menys capa de gel es va reduir el consum d'aigua, però també la despesa de llum, perquè la màquina refredadora no va haver de treballar tantes hores", concreta Cunyat.
Ara, amb una sequera que s'ha agreujat encara més, l'organització mantindrà aquesta tònica. El Nadal passat el volum d'aigua que es va fer servir per a la pista de gel ja va reduir-se dels 80.000 litres als 56.000. Segons concreta Cunyat, "l'objectiu és que la xifra baixi en 8.000 litres més, cosa que suposarà un estalvi de fins al 40% d'aigua en dos anys". Per fer-ho, la làmina de gel s'aprimarà un altre centímetre (i en total, doncs, passarà a tenir-ne 6).
"Això ens permetrà ser més sostenibles sense comprometre la qualitat de la pista i permetre que s'hi pugui patinar bé", explica Cunyat. "A més, en cap cas l'aigua es malbaratarà, perquè un cop l'activitat s'acabi, es retornarà tota a la xarxa per enviar-la a planta de tractament", precisa la directora.
De fet, el model que ha aplicat Fira de Girona amb la pista de gel es va reconèixer com a bona pràctica de sostenibilitat a l'últim Congrés de Fires de Catalunya. "A vegades hi ha situacions que fan que et reinventis i busquis noves fórmules; i en aquest cas, amb la sequera, hem après a millorar la gestió que fem de l'aigua", concreta Cunyat.
La pista de gel de Girona és un de les més grans de Catalunya. Situada a l'interior del palau de Fires, tindrà 900 metres quadrats i obrirà del 23 de desembre al 7 de gener. S'acompanya d'un tobogan de 27 metres de llargada i tres carrils per baixar-hi amb trineu.
Entre els motius que han portat a mantenir-la, Coralí Cunyat explica que la pista de gel és una activitat "dirigida a totes les edats" que ja s'ha convertit en tradicional per aquestes festes a Girona. Ho prova l'èxit que ha tingut sobretot aquests dos darrers anys, en què s'ha arribat a xifres rècord de patinadors (18.400, en la darrera edició). A més, la directora també en destaca "la vessant social", perquè l'any passat es van convidar gairebé 1.000 infants en risc d'exclusió social, procedents de centres d'acollida, a gaudir-ne de manera gratuïta.
A Platja d'Aro, la pista de gel és la que s'allarga més. Obre avui mateix i fins al 7 de gener a la plaça dels Estanys, coberta per una carpa. En aquest cas, qui l'organitza no és l'Ajuntament sinó una empresa privada -la mateixa que gestiona el Pps Park- però el consistori la patrocina. Té 375 metres quadrats i, durant els dies que està oberta, es convida els escolars del municipi a patinar-hi de franc durant l'horari lectiu.
Per omplir-la inicialment, es van combinar dos tipus d'aigua. Per una banda la de xarxa, però per l'altra també es van fer venir tres camions cisterna (amb un total de 9.000 litres) que hi van abocar aigua no apta per al consum.
A més, des de l'Ajuntament de Platja d'Aro expliquen que el fet que estigui sota carpa "fa que congelar l'aigua sigui més ràpid, i que no en calgui tanta per fer-ne el manteniment posterior" perquè es conserva millor la temperatura.
A banda, el consistori precisa que dins el contracte de patrocini, i tenint en compte la sequera, s'ha inclòs que el manteniment del gel -que es fa setmanalment- sigui amb l'aigua extreta d'un pou municipal que no és apta per al consum (però sí per a d'altres usos, com regar o netejar carrers).
Amb l'objectiu de compensar la petjada de CO2, el consistori també ha acordat que l'empresa que impulsa la pista de gel instal·li deu caixes niu per al mussol comú -una espècie vulnerable- arran d'un projecte que ha proposat el grup local Natura Sterna.
