En aquesta ocasió, Manuel Muñoz Funes s'enfrontava a una pena de 15 anys de presó acusat d'agredir sexualment i de forma continuada una altra filla, fruit d'una relació sentimental posterior.
La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, demanava l'absolució. Ara, la sentència dictada per l'Audiència de Girona conclou que "no ha quedat acreditat que l'acusat hagi realitzat actes de contingut sexual amb la seva filla".
La sentència recull el relat de la menor, que exposava que els abusos havien començat l'any 2006, quan ella tenia 6 anys. Aleshores, la família vivia a Flaçà. La denunciant va explicar al judici que durant dos anys el seu pare li va estar fent "tocaments a la zones íntimes per sota de la roba" aprofitant quan la seva mare no era a casa. Els abusos van parar entre el 2008 i el 2010, perquè la nena i la seva mare van estar un temps vivint al Brasil.
El 2010, però, van tornar al país i van tornar a viure tots junts, aquesta vegada a la ciutat de Girona. Segons la sentència, la menor va declarar que, durant aquest segon període de convivència, el seu pare va "reiterar" els contactes sexuals, obligant-la a fer-li fel·lacions "subjectant-la pel cabell i dirigint-li el cap cap al seu penis". A més, també va relatar que l'acusat la va intentar penetrar quan tenia 13 anys.
La secció tercera de l'Audiència de Girona conclou que hi ha "dubtes raonables" en el relat de la menor, sobretot perquè va creuar correspondència amb el processat quan ja estava a presó i el seu contingut era "afectuós". "Fa partícip al seu pare de la seva evolució acadèmica i de les seves relacions personals, això no casa amb algú que hauria d'albergar altres tipus de sentiments per uns fets greus i odiosos", argumenta el tribunal.
La sentència recull alguns fragments d'aquestes cartes i posa en dubte que la menor les hagués escrit "per sentiment de culpabilitat". A la correspondència, per exemple, elogiava el seu pare dient-li: "Veig un pare orgullós, fort, treballador, divertit, cantant, cuiner, perruquer, ídol, fuster, cap dels bombers, veig de tot en tu però sobretot veig al pare perfecte". També li enviava mostres d'afecte: "T'estimo moltíssim i sempre estic pensant en tu" o "No em deixis d'estimar, per favor no em deixis mai".
El tribunal lamenta no comptar amb un informe pericial que pugui determinar si aquest tipus de correspondència pot estar relacionar amb "possibles comportaments psicològics que poden adoptar les víctimes" però conclou que resulta "contrari a l'experiència i a la lògica" que la denunciant mantingués aquesta relació amb el seu pare havent patit abusos i agressions sexuals. I més, afegeix, tenint en compte que el processat estava empresonat i la seva filla ja tenia 16 anys.
"Si no s'acredita la culpabilitat més enllà de tot dubte raonable, i encara que tampoc s'hagi demostrat clarament la innocència, procedeix a l'absolució", determinar la sentència, de la qual ha estat ponent la magistrada Sonia Losada.
La sentència també recull que la mateixa Audiència de Girona va condemnar Muñoz Funes a 13 anys i mig de presó però es va evadir de la justícia. L'Audiència de Girona el va jutjar i condemnar a finals de juny del 2014. Un cop dictada la sentència, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil van intentat localitzar-lo al seu domicili de Girona diverses vegades però s'havia esfumat. Aleshores, l'Audiència va dictar una ordre detenció i ingrés a presó.
Dos anys després, els Mossos d'Esquadra el van enxampar a Platja d'Aro. El 6 de setembre del 2016, els agents van rebre un avís per violència de gènere a la ciutat de Girona. Quan els mossos van arribar al lloc, l'exparella del condemnat va dir que havien tingut una discussió però el sospitós ja no estava allà. La dona va identificar l'agressor, que va resultar ser Manuel Muñoz Funes.
Els mossos van obrir una investigació i van seguir el rastre de Muñoz Funes fins a Platja d'Aro on el van detenir. El mateix dia, va passar a disposició del jutjat d'instrucció en funcions de guàrdia de Sant Feliu de Guíxols, que el va enviar presó per complir la condemna imposada per l'Audiència de Girona.
La primera sentència va concloure que Muñoz va violar repetidament la seva filla i la va deixar embarassada fins a quatre vegades. Els abusos van començar el 1978 -quan la nena tenia 6 anys- i es van allargar fins al 1994. El pare, que "tenia un caràcter agressiu" i va crear un clima familiar de "terror", va obligar la filla a avortar tres cops. En una ocasió, però, la víctima es va negar a interrompre l'embaràs de nou i, com a resultat dels abusos sistemàtics, la noia va tenir una filla amb el seu propi pare. La nena va néixer amb un 80% de disminució mental.
Segons la sentència, el condemnat és un home amb un caràcter "agressiu i autoritari que utilitzava amb freqüència la força física contra la seva dona i fills". Quan la nena tenia 9 anys van començar les violacions. Segons va quedar provat, el pare abusava de la petita dues o tres vegades a la setmana. Les violacions sistemàtiques van continuar i, quan la víctima tenia 15 anys el seu pare la va deixar embarassada per primera vegada. Muñoz va obligar la menor a avortar portant-la a una clínica de Barcelona i va fer córrer que el pare de la criatura era un jove.
L'embaràs i l'avortament no van aturar el pare, que va continuar violant la noia fins que es va tornar a quedar embarassada. De nou, la va obligar a avortar. Amb 18 anys, i ja major d'edat, la víctima es va tornar a quedar embarassada del seu pare però, en aquesta ocasió, "malgrat les amenaces amb matar-la esgrimint un ganivet", va tirar endavant amb l'embaràs. El 1990 va tenir una nena, que va néixer amb una minusvalidesa psíquica del 80%.
Al llarg dels anys, la família es va traslladar sovint. Van viure a Girona, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí, en una granja prop de Figueres i a Salt. El condemnat mai va deixar d'obligar la seva filla a mantenir relacions sexuals i amb 19 anys la va tornar a deixar embarassada. Va tornar a avortar. Les violacions només es van aturar quan la víctima, acompanyada de la seva mare, va fugir del país i se'n va anar a viure a Alemanya. Catorze anys després, va viatjar fins a Girona per denunciar el seu pare.
No era la primera condemna contra Muñoz Funes. L'home, que durant anys va combinar la feina com a transportista amb la tasca de bomber funcionari, compta amb diverses condemnes dictades entre els anys 2000 i 2010 per delictes de lesions, conducció etílica i violència domèstica. Manuel Muñoz havia treballat com a bomber a diversos parcs de les comarques gironines.
