En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Pescadors descarregant gamba a Palamós. / Foto: Marina López (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Un informe de l'Institut de Ciències del Mar que depèn del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) revela que la pesca d'arrossegament de la gamba de Palamós és la més ben gestionada de Catalunya.

L'informe que s'ha elaborat argumenta que l'excés de captures d'aquesta espècie es troba un 25% per sota a la resta de pesqueries de gamba roja de la costa catalana.

A més, aquest estudi també destaca que la sobreexplotació de la gamba de Palamós està un 18% per sota de l'índex del Mediterrani nord-occidental, on es pesquen algunes de les espècies més populars com el lluç o l'escamarlà, a banda de la gamba roja que també és una de les més comuns.

Aquestes conclusions s'han extret del projecte Aristock, que ha permès determinar quin és l'estoc de gamba roja de Palamós i comparar-lo amb el de la resta del litoral de Catalunya.

L'Institut de Ciències del Mar té en compte les mesures d'autogestió "excepcionals i pioneres" per part de la Confraria de Pescadors de Palamós i que han permès que es recuperi més ràpid que la resta de Catalunya del seu moment més crític, que va ser el 2005, per la delicada situació de la gamba roja a Catalunya.

Alguna d'aquestes mesures han estat una millora de les xarxes d'arrossegament que des del 2017 operen amb malla quadrada de 50 mil·límetres, que impedeix capturar els exemplars més petits i immadurs i això permet que es puguin reproduir i augmentar, per tant, el nombre de gamba roja.

També es van canviar el tipus de comporta de les xarxes. El que es pretenia i s'ha aconseguit, és que les actuals no toquen el fons marí durant la pesca. Això evita que els sediments s'aixequin i siguin un problema per la gamba.

Tanmateix, fa 10 anys es va reduir l'esforç pesquer de 12 a 11 hores i es va limitar la potència de les barques fins als 500 cavalls de potència. A més, s'ha implementat un període de dos mesos de veda a l'any i la flota s'ha reduït de 22 a 16 barques que surten a feinejar.

Finalment, des de l'Institut de Ciències del Mar valoren el fet que totes aquestes mesures s'han pres de forma voluntària per part de la Confraria de Pescadors de Palamós, fet que no passa en la majoria de confraries.