La fiscalia i acusació particular sostenen que els abusos van tenir lloc entre el 2017 i 2019 a Arbúcies i que el pare aprofitava quan estava sol amb el menor durant el règim de visites per llepar-li els genitals.
S'ostenen que "L'acusat va cometre aquests fets vàries vegades durant aquest període de temps".
La mare del nen va interposar la denúncia el novembre del 2019. Segons ha declarat al judici a l'Audiència de Girona, ho va fer després que el menor li expliqués que el seu pare li feia "molts petonets" a les seves parts íntimes i que fins i tot ho feia "amb llengua". La dona ha relatat que es va posar en contacte amb serveis socials, que li van recomanar que visitessin el petit a l'hospital.
Segons la mare, havia detectat que el menor era reticent a les visites amb el seu pare però no va sospitar que fos per una situació "tan greu". La dona també ha exposat que el mateix processat li va reconèixer que ho havia fet i, de fet, a la causa hi ha aportada una conversa de Whatsapp entre ells dos on l'home admet els abusos.
La víctima ha declarat a porta tancada i l'acusat ho ha fet al final del judici. El pare ha tornat a reconèixer els fets i ha subratllat que ho va admetre a la mare, als professionals de la unitat de pediatria social de l'hospital Germans Trias i Pujol que van avaluar el menor i al llarg de la investigació. Segons la seva versió, en cap moment va tenir intenció de "fer mal" al seu fill i li llepava els genitals "per jugar amb ell" i "mostrar-li afecte". L'acusat ho ha comparat amb fer-li "pessigolles" i ha afirmat que el menor "reia".
L'home ha dit que no veia res censurable en la seva actitud perquè el nen era petit: "Suposo que a certa edat es va començar a sentir incòmode". "No ho feia amb intenció de fer-li sexe ni de gaudir", ha afegit. Segons el seu relat, no va ser conscient que els fets eren abusos sexuals fins que li van dir des de serveis socials i de l'hospital.
El pare té diagnosticat un trastorn de psicosis idiopàtica amb ideació delirant messiànica i característiques de la personalitat esquizotímiques. Tot i això, els forenses conclouen que no afecta les seves capacitats de comprendre que allò que estava fent era "antinormatiu": "Té la capacitat de discernir i la seva afectació psicològica no té res a veure amb aspectes sexuals".
Arran de la denúncia i la investigació judicial posterior, el pare no es pot apropar ni comunicar-se amb el menor i, per ordre del jutjat d'instrucció, es va suspendre el règim de visites.
Els psicòlegs que han avaluat el relat del menor han exposat que el nen explicava els fets amb "molta vergonya" i que tenia seqüeles compatibles amb haver viscut una experiència "traumàtica" com inseguretat, confusió, ansietat o autoestima baixa.
La fiscalia i l'acusació particular sol·liciten 6 anys de presó per un delicte continuat d'abús sexual a menor agreujat per la relació de parentiu. Durant l'informe, la fiscal i l'advocat de l'acusació han posat especial èmfasi en demanar al tribunal que mantingui l'ordre d'allunyament durant 10 anys i que l'inhabiliti per exercir la pàtria potestat de la víctima. També volen que li imposin 10 anys de llibertat vigilada i que indemnitzi el menor amb fins 6.000 euros pel dany moral.
La defensa demana l'absolució. A l'informe, el lletrat ha argumentat que no es compleixen els requisits per considerar-se delicte perquè el pare no va actuar amb ànim libidinós i no buscava "satisfacció sexual". En cas de condemna, sol·licita que li apliquin l'atenuant molt qualificada de dilacions indegudes pel temps que el cas ha trigat a arribar a judici i l'atenuant de confessió, perquè ha reconegut els fets des del primer moment.
El judici, que s'ha fet a la secció quarta de l'Audiència de Girona, ha quedat vist per a sentència.
