La federació Ecologistes de Catalunya (EdC) denunciarà el director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Samuel Reyes, davant la Fiscalia de Medi Ambient.
El president de l'EdC, Joan Vázquez, ha explicat que aquest dilluns presentaran la petició perquè el fiscal de Medi Ambient de Barcelona obri les diligències pertinents.
Ha detallat que l’acord aprovat per l’executiu d’acord amb les recomanacions de l’ACA és incompatible amb el compromís del Govern de mantenir la vida piscícola i la vegetació de les àrees afectades.
Ha indicat que sol·licitaran al fiscal que demani a la direcció general de Polítiques Ambientals “els informes que confirmen i avalen que sostraient aquests cabals dels rius aquests podran sobreviure”.
L’entitat exigeix que s’aturi l’acord de Govern i també demana al fiscal que s'adreci al Consell de Protecció de la Natura per saber si haurien d’informar dels efectes ambientals que poden afectar als tres espais naturals referits i si algun òrgan del Govern els hi ha informat.
Segons EdC, els nous cabals d’emergència estipulen que al riu Llobregat, entre Sant Joan Despí i la desembocadura -un tram de 14 quilòmetres- el cabal es redueixi de la xifra actual de 4.300 litres per segon a 250, és a dir, un 94%.
Al Ter, des del Pasteral fins a la desembocadura -un tram de 67 quilòmetres- el cabal baixaria dels 5.500 litres per segon que es consideren ara com ara cabal de manteniment a 600, un 89% menys.
A la Muga, des de Pont de Molins fins a la desembocadura -un tram de 19 quilòmetres- la reducció seria del 96%, dels 1.200 litres per segon establerts actualment com a cabal de manteniment fins als 40.
“No hi ha cap precedent a la història hidrogràfica del país en què ningú s’hagi atrevit a aplicar aquestes reduccions”, ha alertat Vàzquez que ha recordat que es tracta de rius que passen per espais de la Xarxa Natura i que, per tant, estan protegits.
EdC ha recordat que la directiva d’aigües vigent considera “prioritaris” els cabals ecològics sobre la resta d’usos, i ha lamentat que en els diferents cicles de planificació i especialment en els plans de sequera, “es prioritzin els usos per davant dels cabals ecològics”. En aquesta mateixa línia, ha recordat que abans d’actuar sobre els rius els estats estan obligats a aplicar tots els plans i reduccions previstos.
Ha criticat que l’executiu no hagi actuat sobre determinats sectors com el de la ramaderia i que no hagi aplicat restriccions sobre les macrogranges que segons els ecologistes hi ha a les comarques d’Osona, al Bages o a l’Alt Empordà. “Calculem que a les granges d’aquests territoris hi ha més de dos milions de porcs”, han apuntat els ecologistes que han calculat que per atendre aquests animals calen prop de 61 hectòmetres cúbics d’aigua anuals. “A tot això cal sumar-hi l’aigua que s’usa en activitats derivades com la dels escorxadors i que podria enfilar-se fins els 100 hectòmetres cúbics anuals”, han afirmat.
“Les explotacions de porcs representen una quarta part del total de Catalunya”, ha apuntat Vàzquez que ha avisat que per donar compliment al que contempla el Pla de sequera quan s’entri en emergència caldrà tancar la meitat de les granges o prescindir de la meitat dels porcs.
També ha carregat contra l’explotació d’aqüífers per usos privats com el que segons els ecologistes duen a terme empreses com la de Coca Cola a Montornès del Vallès o la planta envasadora de Damm del Prat de Llobregat.
“Davant la crisi de sequera potenciada pel canvi climàtic però també per la manca de planificació del Govern el que ha de fer l’executiu és adequar la demanda a l’oferta”, ha avisat Vàzquez.
Per la seva banda, Elena Mur, responsable de l’àrea de Biodiversitat i Estudis Ambientals de l’entitat, ha criticat que a Catalunya no hi hagi una Llei de biodiversitat i ha alertat que en els darrers 20 anys s’han perdut un 25% dels individus autòctons.
Ha avisat que el Llobregat, el Ter i el Muga són tres rius “importantíssims” per a conservar la biodiversitat catalans i ha apuntat que un total de 48 especies en perill d’extinció viuen en els trams afectats per l’acord.
