Les altes temperatures i la sequera que pateixen les pinedes catalanes ha fet incrementar la processionària que pot causar erupcions importants a la pell si es toquen les erugues, o afectacions greus en animals.
Tot i que és entre febrer i abril que solen abandonar les bosses blanques de les copes dels arbres on passen part de l'hivern, la calor i la sequera han fet que s'avancés al mes de gener i això ha obligat la Generalitat a actuar abans del que està previst per tal de capturar-les i evitar així que caiguin al terra.
La forma d'atrapar-les és mitjançant una anella que es col·loca al tronc de l'arbre que obliga a la processionària a donar voltes fins que troba una bossa plena de terra. Aquí és quan l'eruga creu que ha arribat a la superfície i s'enterra per començar el procés de metamorfosi.
Els tècnics forestals poden recollir després les bosses plenes d'erugues, sense que hagin arribat dal terra on formen les clàssiques cues una darrere de l'altra.
Des del departament d'Acció Climàtica constaten que la processionària s'ha convertit en un problema que creix a les pinedes catalanes. En aquest sentit, l'enginyera forestal del Departament Míriam Sangerman assenyala que ja hi ha 100.000 hectàrees afectades per aquesta plaga, de les 800.000 que té el país.
El canvi climàtic ha fet que zones com l'Alta Garrotxa o el Ripollès, tradicionalment amb poca processionària, ara siguin on més creix.
El motiu, remarca Sangerman, és que es les condicions per a l'espècie són "més favorables" ja que hi ha menys temperatures extremes de fred que les maten i alhora també hi ha menys paràsits. "La qüestió és que cada vegada tenim més població, en un context de canvi climàtic", concreta.
Amb tot, Sangerman explica que les comarques del Solsonès i el Berguedà són les que més processionària registren, en bona mesura perquè els boscos són majoritàriament de pi. El Bages també és una de les zones afectades, si bé no creix tant com en zones del nord de la Garrotxa o del Ripollès.
El que també s’està començant a ,comprovar és el mal que fa aquesta eruga als pins on s'instal·la, dins de les clàssiques bosses blanques. Sangerman explica que la processionària s’alimenta de les fulles dels pins i molts d’ells les acaben perdent totes. Això, sumat a la sequera que pateixen els boscos, fa que l'arbre no tingui reserves a l'estiu i mori.
Si això passa es converteix en un problema des d'un punt de vista dels incendis forestals, ja que el pi mort crema molt més ràpid que un de sa i passa a ser combustible en cas que es declari un foc.
