L'"Informe sobre els drets dels infants" de la Sindicatura de Greuges mostra que el risc de pobresa infantil es va reduir lleugerament el 2022, però els menors en situació de vulnerabilitat greu van continuar augmentant.
De fet, prop del 30% dels infants catalans formen part de col·lectius vulnerables d'atenció prioritària, uns 400.000. Si s'hi sumen els adolescents s'arriba al 55% dels infants i joves, uns 750.000.
En concret, el risc de pobresa va passar del 28,6% al 27,5% el 2022 però els infants en privació material severa van créixer del 10% a l',11,6% el 2022, prop de 20.000 infants més. La institució critica els dèficits i la manca de recursos per atendre aquests col·lectius més necessitats.
I és que entre les xifres negatives destaca la consolidació de la vulnerabilitat socioeconòmica més severa. En aquest sentit, el Síndic alerta que el setembre de 2023 hi havia tants infants en aquesta situació com durant tot el 2022.
També han augmentat els infants en situació de desemparament o tutela, sense comptar els migrants sols. En concret s'ha registrat un increment del 6,8% des del 2021 fins a l'abril del 2023.
Pel que fa als migrants no acompanyats, hi ha hagut un increment notable ja que el setembre del 2023 s'havien atès més que durant tot el 2022, 3.946 i 3.868, respectivament.
La prevalença de les situacions de risc augmenta amb l'edat. Així, mentre que en menors de sis anys és d'1%, en el cas dels adolescents puja al 2,9%. Els infants de nacionalitat estrangera també tenen una prevalença de les situacions de risc per sobre de la mitjana, 2,9% i 2,4%, respectivament.
També presenten més problemes de salut mental. En concret, els infants socialment menys afavorits tenen quasi el doble de probabilitats de patir un trastorn mental (16,2%) que els infants socialment afavorits (9,7%). El 55,9% dels pacients menors d'edat atesos als centres de salut mental infantil i juvenil tenen de 12 a 17 anys, tot i que aquest col·lectiu representa el 37,5% de la població.
L'informe apunta també que viuen més situacions de desemparament, ja que, sense comptar els migrants sols, el 56,5% dels infants tutelats tenen 12 anys o més i el 22,9% són de nacionalitat estrangera. Presenten més dificultats d'accés a l'educació infantil de primer cicle i més dificultats en l'etapa educativa i per accedir al lleure.
El Síndic considera que la prevalença més gran de vulnerabilitat en els col·lectius d'atenció prioritària es deu, en part, a les dificultat de les polítiques d'infància de donar resposta a les necessitats específiques. Per exemple, afirma que hi ha falta finançament i assegura que si s'exclou l'àmbit de l'educació, la inversió és ara inferior a la del 2010.
Pel que fa a la cobertura de les necessitats existents, els infants i adolescents atesos als centres de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) van augmentar un 17,4% en el període 2017-2022 i en el cas dels centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ) un 19%. Sobre aquests serveis, el Síndic ha alertat dels "dèficits" de cobertura i la baixa intensitat de tractament.
Una altra crítica són les dificultats amb la cobertura de les necessitats d'atenció primària pediàtrica i l'increment de les llistes d'espera als CDIAP. Entre gener i agost de 2023, hi ha hagut una mitjana de 3.398 infants en llista d'espera, mentre que eren 1.140 infants el 2019. La mitjana de dies d'espera és de 39,9 el 2023 -29,9 el 2019-.
D'altra banda, els beneficiaris de la renda garantida de ciutadania van augmentar un 68,2% i els atesos als serveis d'atenció socioeducativa un 13,3%. Tot i això, el 74,3% dels infants en situació de privació material severa no són beneficiaris de la renda. Si s'hi afegeixen els beneficiaris de l'ingrés mínim vital, una quarta part dels infants en situació de pobresa severa no té accés ni a l'RGC ni a l'IMV.
Entre les dades negatives, també hi ha l'increment del 22,5% de les víctimes de violència contra els infants en el període 2019-2022, amb un total de 1.460 víctimes el 2022. A més, van pujar les víctimes de violència domèstica, un 22,% en el mateix període i un total de 2.187 menors d'edat atesos el 2022.
D'altra banda, destaca l'augment de l'ús abusiu de les pantalles i de l'accés a internet i l'empitjorament dels resultats en els nivells d'aprenentatge, com demostren els darrers informes fets públics recentment.
Davant d'aquesta situació, el Síndic ha proposta accions transformadores "per trencar el cercle de la vulnerabilitat". En primer lloc un acompanyament intensiu a les famílies amb polítiques de suport i acompanyament als nuclis familiars en situació més vulnerable. En segon lloc, definir una estratègia amb actuacions de caràcter comunitari per fer prevenció en l'àmbit de la salut.
També ha plantejat una regulació per fer un ús responsable de la tecnologia, prioritzar l'escolarització 0-3, ajuts per accedir al lleure i una renda per als infants. Sobre aquesta última, la sindicatura afirma que cal determinar la renda de suficiència econòmica mínima que li cal a una família per garantir que qualsevol infant té les necessitats mínimes cobertes i crear una prestació específica condicionada a la renda que garanteixi que les famílies disposen dels ingressos necessaris per satisfer les necessitats mínimes.
Per últim, ha plantejat la desinstitucionalització dels infants tutelats, la lluita contra la segregació escolar i la garantia de l'habitatge.
