Representants de la Junta Central de Directors de Centres Públics de Catalunya han criticat aquest dimarts al Parlament la "burocràcia" del Departament d'Educació en la lluita contra l'assetjament escolar i han assegurat que no tenen un acompanyament clar.
Un dels portaveu, Robert Velàsquez, ha criticat la multiplicitat de protocols, amb instruccions que no són clares i ha asseverat que la Unitat de Suport a l'Alumnat en situació de violència (USAV) acaba servint només per "prendre nota" d'una sospita.
Han criticat també la manca de col·laboració per part d'algunes famílies i han reclamat recursos reals i especialistes als centres per poder atendre aquestes situacions.
Velàsquez ha explicat que és cert que cada cop hi ha més consciència sobre la problemàtica però ha insistit que els casos d'assetjament són difícils de detectar. Els directors han volgut exposar als parlamentaris que ara mateix estan treballant amb manca de recursos i per això han dit que ni els protocol són "barates màgiques" ni els nous coordinadors 'cocobe' poden arribar a tot.
Segons Velàsquez el protocol no deixar clar què fer després de detectar un cas i això suposa una pèrdua de temps per activar tots els agents necessaris. Per això, ha proposat la creació d'un aplicatiu on els centres poguessin informar dels casos i es posessin en marxa els serveis necessaris.
Ha criticat també que des d'Educació parlin sovint de la formació com a via per resoldre el problema. "La formació del professorat i de les direccions no és la solució", ha declarat. I és que aquest director ha insistit que fan falta especialistes en la matèria que no siguin els coordinadors 'cocobe' dels centres, ja que ha recordat que aquets són docents que ja tenen la seva feina com a professors. "No donen a l'abast", ha manifestat.
Una altra portaveu, Maria Carmen Moreno, ha plantejat la necessitat de que hi hagi un psicòleg a cada centre escolar, proposta que la consellera d'Educació, Anna Simó, va descartar aquest dilluns en compareixença al Parlament. Moreno ha insistit que calen més recursos als centres educatius i ha criticat també que ni tan sol tots els centres d'alta complexitat tenen la figura del Tècnic d'Integració Social (TIS). Aquesta peça per a ells és "imprescindible".
El tercer director que ha comparegut, Francisco Salmerón, ha volgut posar també sobre la taula el paper de les famílies. Salmerón ha lamentat que es troben en situacions de manca de col·laboració per part dels pares i mares, normalment dels agressors, però també d'una manca d'interès generalitzat.
Aquest director ha insistit que la majoria dels casos d'assetjament comencen fora de l'escola i acaben entrant a aquesta, sovint a través de les xarxes socials. Això fa més difícil per als centres educatius la seva detecció i per això el paper clau de les famílies. Quan l'escola té coneixement del cas és perquè la situació ja és greu i llavors s'ha d'atendre tant a la víctima, com a l'agressor com a les famílies.
Salmerón ha asseverat també que els professionals de l'educació pateixen "assetjament per part de les famílies i determinats alumnes" i ha lamentat que han passat a ser "el sac de molts cops". En aquest sentit, tant ell com Velàsquez han posat exemples de casos en què les famílies posen en dubte la paraula del docent quan aquest li diu que el seu fill podria estar cometent bullying. També han criticat la manca d'atenció i preocupació d'alguns progenitors sobre què poden estar fent el seus fills. "L'educació de base ha de venir de casa", ha dit Salmerón.
En aquest sentit, Velàsquez ha posat l'exemple de la prohibició dels mòbils i ha considerat anecdòtic que els pares demanin a l'administració o als centres que prohibeixin l'ús d'un element que han facilitat els propis pares als seus fills. "Jo estic a favor de prohibir-los però si vull que el meu fill no el porti, doncs no el porta", ha dit.
Per últim, Moreno ha dit que davant d'un cas d'assetjament, si la família mostra col·laboració i està al costat del centre la gran majoria s'aturen.
