Un de cada cinc equips d’atenció primària (EAP) a Catalunya té dificultats per cobrir les places de metges i infermeres.
Són sobretot de zones rurals, com els de la regió sanitària de l’Alt Pirineu-Aran i alguns de la Catalunya Central, Girona, Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l’Ebre, però també n’hi ha de la costa per la sobrecàrrega estacional.
Són dades d’un estudi del Departament de Salut per identificar aquells llocs de més difícil cobertura, un dels problemes del sistema sanitari.
Per atraure-hi professionals, Salut ha creat un nou complement que implicarà que els metges de família i pediatres d’aquestes zones cobrin entre 3.500 i 4.000 euros bruts més l’any i les infermeres, llevadores i treballadors socials, uns 2.000.
La mesura té una dotació d’11,5 milions d'euros anuals i forma part del Pla d'ocupació de places de difícil cobertura en l'àmbit rural a l'atenció primària, presentat per la conselleria.
El nou complement es començarà a aplicar en els propers mesos però amb efectes retroactius a 1 de gener del 2024 per als professionals de l'institut Català de la Salut (ICS), ja que és una mesura recollida en el tercer conveni, firmat el novembre.
L'ICS gestiona aproximadament el 80% dels equips d'atenció primària de Catalunya, que poden treballar en un o més CAP i diversos consultoris. Pel que fa als professionals d'aquests equips, que gestionen altres proveïdors que presten el servei a Salut, també tindran el complement però s'ha de mirar com s'introdueix (el seu conveni es va signar fa més temps, a finals del 2022). Fonts de la conselleria indiquen que és una qüestió tècnica, però n'asseguren l'efectivitat.
Ara ja existia un complement específic per a les zones rurals, que se substituirà pel nou en els professionals dels equips que hagin estat classificats com de difícil cobertura. L'augment que suposarà el nou complement serà d'entre 3.500 i 4.000 l'any per als facultatius i d'uns 2.000 per a les infermeres i treballadors socials.
Per identificar quins són els EAP de més difícil cobertura, Salut ha definit una sèrie d'indicadors, en què els criteris rurals tenen un pes específic. Així, que l'equip treballi en una zona d'alta ruralitat i que la distància a l'hospital més proper sigui de més de 25 quilòmetres són els dos principals criteris. També han tingut en compte la sobrecàrrega estacional, el nombre de guàrdies, l'envelliment de la població de referència i si l'EAP s'ha de desplaçar a consultoris que estan lluny, a més de 30 minuts.
Aplicant aquests criteris, Salut considera que el 21% dels equips d'atenció primària a Catalunya són de difícil cobertura. Concretament, 61 EAP dels que gestiona l'ICS i 12 de la resta del sistema. Entre aquests, hi ha els EAP de l'Alt Pirineu-Aran; alguns de la Catalunya Central, de Girona, de Lleida, Penedès, Tarragona i Terres de l'Ebre. Tot i que la majoria són de zones allunyades de nuclis de població més o menys grans, també n'hi ha de la costa, on visiten molts més pacients durant l'estiu, com poden ser el de Roses o Lloret de Mar.
A més de l'incentiu econòmic, Salut també vol atraure professionals en aquestes zones potenciant-ne el projecte professional i personal. La idea és facilitar-los la formació continuada, la investigació i la docència i flexibilitzar la jornada per a una major conciliació, entre altres propostes.
En l'àmbit personal, la conselleria estudia un "paquet d'acollida" amb facilitats per trobar habitatge o per a la família, com l'ocupació de la parella, la cura de gent gran o garantir places a les escoles per als fills. Amb tot, encara no hi ha cap mesura concreta en aquest àmbit.
