La patronal Pimec Girona ha analitzat la situació econòmica al territori les perspectives per a aquest 2024. Que inevitablement, venen marcades per l'impacte de la sequera.
El director de l'Àrea d'Economia i Empresa, Carles Mas, calcula que, malgrat tot, la demarcació tancarà l'any en positiu. Ara bé, el creixement serà menor que el d'aquest 2023 i Mas el situa fregant l'1%, i en tot cas, també se situarà per sota del que s'estima per a la mitjana de Catalunya (que en aquest cas, pot arribar a l'1,5%).
El director també subratlla que, en el cas de la demarcació, el 2024 vindrà marcat per dos ritmes diferenciats. Durant la primera meitat de l'any l'economia creixerà; en part, per "l'efecte tractor" de sectors com el comerç o el turisme. Però a partir del juny, això es capgirarà i s'entrarà en una fase d'estancament o, fins i tot, de descens.
Per a Carles Mas, serà aleshores quan l'economia notarà els impactes de la sequera, als quals s'hi poden afegir altres "elements negatius" (com les restriccions de crèdit tant al consum i a les empreses). De fet, el director de l'Àrea d'Economia i Empresa subratlla que l'avantsala d'aquesta situació ja s'està anticipant amb la manera com les restriccions d'aigua afecten el teixit empresarial.
Mas afirma que, ara mateix, ja hi ha 1.500 pimes gironines que pateixen directament els efectes de la sequera en el seu dia a dia. Són sobretot empreses del sector primari, però també indústries agroalimentàries, metal·lúrgiques, papereres o químiques (de moment, la patronal aquí no ha comptabilitzat les d'hostaleria i serveis). En global, les seves plantilles sumen més de 20.000 treballadors.
El director subratlla que, si no es prenen mesures per pal·liar aquest impacte, inevitablement la sequera acabarà comportant destrucció de llocs de treball en aquestes empreses. "I com que avui dia el consum és el que manté el creixement econòmic, si l'atur remunta, s'acabarà fent un efecte de bola de neu que afectarà la resta de sectors", avança Carles Mas.
Per això, Pimec proposa que es destinin subvencions a les empreses perquè inverteixin en sistemes d'eficiència de l'aigua i avancin cap a la transició hídrica. I en paral·lel, que també es prevegin mesures per a aquelles que es vegin obligades a aplicar ERTOs temporals o tancar temporalment per la sequera. "Allò que és important és que si la manca de pluges obliga a reduir ocupació i disminuir activitat, un cop això se superi, les empreses afectades no hagin desaparegut", insisteix Carles Mas.
Al costat d'aquestes mesures per pal·liar l'impacte econòmic de la sequera, el president de Pimec Girona, Pere Cornellà, demana a les administracions que facin els deures. "Per a l'activitat econòmica, desanima molt veure com totes les tramitacions són tan lentes, i com costa tant activar aquelles infraestructures que han de ser la base per a l'activitat de les empreses", diu Cornellà.
El president de Pimec Girona explica que aquí no tan sols s'hi inclouen aquelles inversions públiques que s'han de fer per pal·liar la sequera -ho exemplifica amb el retard en l'ampliació de la dessaladora de la Tordera- sinó també aquelles altres que han d'impulsar fonts d'energia sostenibles. "Cal un canvi radical, perquè sinó les empreses perdem competitivitat", assegura.
I davant d'això, Pere Cornellà lamenta que al sector privat no li quedi més remei que arromangar-se i fer allò que no impulsen els governs. En aquesta línia, el president de Pimec sosté que la iniciativa dels hotelers de Lloret de Mar per comprar una dessaladora mòbil és una "proposta desesperada" que evidencia "la frustració" del sector.
"Arriba un moment en què, si l'administració no fa res o bé ho fa a destemps, t'acabes desesperant", afirma Cornellà. "Veus com s'arruïna la teva capacitat d'oferir serveis i condicions de confort, perquè els turistes aquí no veuen a sobreviure sinó a gaudir; per tant, crec que aquesta és una mesura absolutament desesperada perquè l'administració no ho fa", conclou en referència a la dessaladora mòbil de Lloret.
