L'alcalde de Sant Julià de Ramis, Marc Puigtió, confia poder trobar fórmules per restituir Medinyà com a poble si l'esmena que ERC i la CUP han registrat a la futura Llei de memòria democràtica s'aconsegueix tirar endavant.
El concret, el redactat recull que "els ajuntaments suprimits per les autoritats franquistes mitjançant la incorporació a d'altres municipis tenen el dret de ser restituïts recuperant la seva personalitat".
Per a Puigtió, d'entrada això ja serà "un reconeixement moral" cap a Medinyà i "un pas més" -tot i que sigui simbòlic- per poder acabar amb un greuge que es remunta fins al 1972 (deixant de banda el parèntesi de dos anys i mig en què va tornar a ser poble). "Permetrà obrir possibles vies per a la restitució", diu.
L'esmena que s'ha introduït a la Llei de memòria democràtica catalana, que encarrila els últims passos al Parlament, fa referència a l'article 22bis del redactat. És el que reconeix el dret de ser restituïdes tant a les persones jurídiques públiques, com també a les institucions abolides o suprimides pel franquisme, que a dia d'avui no hagin recuperat la seva personalitat.
En concret, l'apartat segon de l'article fa referència explícita a aquells "ajuntaments suprimits per les autoritats franquies mitjançant la seva incorporació a d'altres municipis". Un cas, doncs, en què Medinyà hi encaixa plenament. Més encara si es té en compte que durant dos anys i quatre mesos, entre el 2015 i el 2017, Medinyà va tornar a ser poble, però el Tribunal Constitucional i l'aplicació del 155 van tirar per terra tots els esforços fets durant dècades.
Al juny del 2015, el Parlament aprovava, amb 118 vots a favor i només vuit en contra (els vots de Cs), la proposició de llei que recuperava l'autonomia municipal. Es restituïa així una situació que s'havia allargat durant més de quatre dècades. Perquè Medinyà ja havia estat poble, però l'any 1972 un decret franquista el va annexionar amb Sant Julià.
L'alegria va durar poc. El PP, que casualment havia votat a favor de la llei al Parlament, va recórrer la segregació davant del Constitucional i el setembre del 2017 la sentència de l'alt tribunal va estroncar les aspiracions de Medinyà. I l'aplicació del 155, que arribaria just un mes després, no va deixar cap marge: la comissió gestora es va veure forçada a desaparèixer. Les comarques gironines tornaven a tenir 221 municipis.
L'any passat, l'alcalde va anar fins a Madrid per buscar complicitats i intentar trobar la fórmula que permetés restituir la independència de Medinyà. I precisament, explica Puigtió, en aquesta trobada es va proposar que la futura llei de memòria democràtica de Catalunya incorporés al seu redactat el dret a suprimir el greuge que Medinyà va patir a les acaballes de la dictadura. Que precisament, és el que recull ara l'esmena.
Marc Puigtió explica que si l'esmena s'aconsegueix tirar endavant, encara que de facto no restitueixi Medinyà com a poble, sí que d'entrada ja serà un "reconeixement moral" a la situació que pateix. "A més, aquesta esmena en un futur també ens pot permetre acollir-nos a una nova possible nova via que ens permeti trobar la fórmula perquè Medinyà torni a ser poble", subratlla l'alcalde.
"Tant des de Sant Julià de Ramis com també des de Medinyà tenim molt clar que hem d'anar cap a aquest camí", insisteix Marc Puigtió, subratllant que aquesta és una postura de consens. "Si la futura llei de memòria democràtica catalana incorpora aquesta esmena, suposarà no tan sols un pas més per a Medinyà, sinó també per a aquells altres municipis que es trobin en la mateixa situació", conclou.
