En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Un total de 582 treballadors de les presons catalanes van ser agredits durant l’any 2023, 5 més que l’any anterior i rècord històric, segons dades del Departament de Justícia facilitades pel sindicat CSIF.

El 20% de les agressions succeeixen en els Departaments Especials i/o de Sancionats i les presons més conflictives i amb més incidència d'agressions continuen sent els centres penitenciaris de Brians 1, Brians 2, Joves i Quatre Camins.

Les baixes laborals dels funcionaris agredits van arribar als 1.834 dies en total. Els incidents greus, que recullen els més violents i amb les pitjors conseqüències, s'han incrementat un 54,4%, passant de 68 a 105 treballadors agredits de forma greu o molt greu en 86 incidents.

En canvi, les agressions lleus van baixar de 509 a 477 i les temptatives també ho van fer, passant de 654 a 567. Així el total d’agressions i intents d’agressió ha baixat de 1.231 a 1.149 treballadors afectats. No obstant, entre els anys 2017 i 2020 no es va arribar als 500 agredits, i la xifra va augmentar a 749 el 2021 i a 1.231 el 2022. Les agressions han passat de 196 el 2017 a 582 l’últim any.

En les Unitats de Salut Mental i Unitats Hospitalàries Psiquiàtriques Penitenciàries (UHPP) s'han produït un total de 16 incidents amb resultats d'agressió (descartant les temptatives) amb un total de 19 treballadors agredits.

A partir de les dades proporcionades pel Departament, CSIF conclou que 60 interns que han protagonitzat incidents es trobaven en primer grau (presos perillosos o considerats d'alt risc) a l'hora de cometre l'acte violent. Aquests 60 agressors han causat que 105 treballadors hagin estat derivats a la mútua o als serveis mèdics del mateix centre. Les agressions sexuals quasi es van triplicar respecte al 2022, passant de 6 a 17.

La presó amb més agressions i més temptatives va ser la de Brians 1, amb 156 i 338 respectivament, 338 en total, seguida de Brians 2 amb 110 i 103, la de Joves, amb 82 i 48. La presó de Quatre Camins ha patit 123 incidents, la de Ponent 113, i la resta de centres, menys de 100 cadascun.

Els mesos amb més funcionaris agredits van ser el maig, amb 133, el març, amb 116, el setembre, amb 105, i el juny amb 101. Els 410 incidents amb agressions lleus o greus van generar 199 denúncies al jutjat. En el cas de les agressions greus, se’n van denunciar 82 de 86.

El centre amb el percentatge més baix de denúncies va ser Brians 1, amb només un 28% dels incidents denunciats, mentre que a Ponent se’n van denunciar el 79%.

Des del CSIF, fa anys que denuncien la gran quantitat d'interns amb patologies psiquiàtriques que conviuen en mòduls ordinaris amb la resta de la població. Asseguren que “l'absència d'inversió en unitats de salut mental per part del Departament de Justícia i l'Institut Català de la Salut és evident”.

A més, el sindicat creu que s'hauria de reprendre l'administració diluïda de la medicació que se li administra als presos que són especialment perillosos per a la seguretat del centre, ja que s'evitaria el trànsit d'aquestes substàncies i afavoriria que la medicació la prengués qui realment la necessita”.

“Som un col·lectiu hiperagredit, tant física com psicològica i institucionalment. Per llei, és un deure de les administracions protegir els seus treballadors enfront dels riscos laborals, garantint la seva salut i seguretat en tots els aspectes relacionats amb el seu treball, mitjançant la integració de l'activitat preventiva i l'adopció de les mesures que siguin necessàries. L'administració penitenciària catalana no pren les mesures necessàries per a preservar la vida dels seus treballadors. Mai saps si arribaràs sencer a la teva casa”, critica el sindicat.

Així, el CSIF creu que “la falta de mesures coercitives com els aerosols o les pistoles elèctriques, fan que la població reclusa se senti lliure d'agredir als treballadors”. “No tenim manera de defensar-nos mentre els agressors inventen les seves pròpies armes casolanes. Tampoc som considerats agents de l'autoritat en les nostres funcions”, lamenten.

Per la seva banda, el Departament de Justícia no vol entrar a valorar les dades i recorda que està promovent programes de millora de la salut mental i per baixar la conflictivitat als centres.