La sentència exposa que l'acusat treballava com a auxiliar tècnic educatiu en una residència de persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta situada a Llorà, al Gironès.
En un principi, tenia un contracte a temps parcial i treballava els caps de setmana i la nit dels dilluns. A partir del novembre del 2013, però, li van ampliar el contracte i va passar a tenir jornada completa i a treballar en el torn diürn.
La seva funció, recull el tribunal, era acompanyar els usuaris en el seu procés evolutiu, vetllar en tot moment per la seva qualitat de vida i garantir que el seu nivell d'autonomia fos el més al possible. La sentència conclou que, per contra, l'acusat va utilitzar que, per la seva condició d'educador, tenia "un contacte directe i quotidià" amb les víctimes per aprofitar-se de la situació i "conscientment satisfer els seus desitjos sexuals" amb les internes de la residència.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona també recull que l'acusat era una "persona de referència" per a les víctimes ja que era qui s'encarregava de cuidar-les. "Exercia un control i una autoritat, cosa que determina una clara situació asimètrica que limitava i cohibia la llibertat de decidir de les internes", afegeix el tribunal.
Els abusos van començar entre finals del 2012 i principis del 2013. La sentència exposa que l'acusat va escollir víctimes amb una discapacitat intel·lectual que les feia "especialment confiades, influenciables i disminuïa la seva capacitat per desenvolupar estratègies defensives".
A més, en tres de les usuàries va provocar "sentiments d'enamorament" fen creure a les víctimes que les estimava i que eren parella per, així, vèncer les seves reticències i aconseguir que accedissin a mantenir relacions sexuals amb ell. Així, el tribunal analitza un seguit de missatges que el condemnat va creuar amb una de les víctimes i conclou: "Permeten comprovar l'existència d'una relació sentimental sincera per part d'ella i totalment simulada per part de l'acusat doncs al mateix temps mantenia aquesta mateixa relació i contactes sexuals amb altres internes del centre". "Consten missatges amb els quals mútuament s'expressen el seu amor, dient-li l'acusat que l'estima més que a la seva vida i que la cuidarà molt bé", argumenta la sentència.
Tot i que aquestes relacions sexuals van ser aparentment consentides per part de les víctimes, la sentència conclou que no es tracta d'un consentiment vàlid. "No va ser prestat lliurement sinó que va ser obtingut per l'acusat aprofitant-se de la seva situació de superioritat, tant per la seva condició d'educador del centre que la feia estar sotmesa al seu control i autoritat, com per les discapacitats intel·lectuals de les víctimes perquè, tot i ser capaces de conèixer i decidir el seu comportament sexual, tenien limitat el seu autodomini i la seva patologia les feia manipulables", exposa el tribunal.
La sentència conclou que l'acusat va abusar sexualment de fins a quatre víctimes. Amb la primera hi va mantenir relacions sexuals amb penetració des de finals del 2012, durant el torn de nit i a l'habitació de la interna. "Es va repetir un nombre indeterminat d'ocasions, sempre sense protecció i després de falses declaracions d'amor", relata. També li demanava a la víctima que li enviés fotos d'ella despullada i el processat li va arribar a enviar algun vídeo masturbant-se.
La víctima estava declarada incapaç des del 2007 i està diagnosticada d'un retard mental lleu amb alteracions conductuals i emocionals de caràcter crònic. Una circumstància que el processat coneixia "plenament" i va aprofitar.
Els abusos amb la segona víctima van començar pels volts de Nadal del 2012 i també van ser amb penetració, sense preservatiu i, també, fent veure que eren parella. Els abusos van tenir lloc a l'habitació de la usuària però també en altres llocs del centre, com a la cuina, als lavabos del pavelló d'esports o fora de la residència, com ara al lavabo d'una botiga. També li demanava fotos i vídeos de contingut pornogràfic.
La dona estava declara incapaç des del 2012 i està diagnosticada d'un trastorn mental lleu, trastorn de personalitat amb idees delirants obsessiva compulsives i trastorn d'alimentació.
"Amb la tercera interna l'acusat hi va mantenir relacions sexuals amb penetració i sense protecció en diverses ocasions, tant a 'habitació de la víctima com als lavabos dels vestuaris dels educadors o d'un bar al que solien anar", declara provat la sentència. La dona, incapacitada des del 2001, està diagnosticada d'un retard mental lleuger i alteracions de conducta.
La sentència exposa que amb la quarta víctima hi va mantenir "trobades de caràcter sexual" des de mitjans del 2013. "Li feia múltiples tocaments en pits i vagina", detalla el tribunal. Els abusos es produïen també a l'habitació de la interna, a la cuina, als lavabos o a la piscina. També li feia creure que "entre els dos existia una relació de parella" però no ha quedat acreditat que arribessin "a mantenir relacions sexuals completes".
La víctima, declarada incapaç del 2006, té diagnosticada una discapacitat intel·lectual lleu i trastorn de la personalitat i de conducta.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent la magistrada Fátima Ramírez, condemna l'acusat com a autor de tres delictes continuats d'abús sexual amb penetració i un delicte continuat d'abús sexual sense penetració i li imposa una pena de 26 anys i mig de presó. Tot i això, la sentència estipula que el temps màxim de compliment serà de 20 anys.
A més, l'inhabilita per treballar amb menors, persones amb discapacitats psíquiques o persones especialment vulnerable durant el temps de la condemna i li imposa el pagament de les costes processals, incloses les de les acusacions particulars, i llibertat vigilada durant 27 anys.
La residència, responsable
En matèria de responsabilitat civil, l'Audiència de Girona fixa indemnitzacions de 22.000 euros i estableix que l'asseguradora de la residència pagui aquest import de forma solidària com a responsable civil directe "per haver-se produït l'activitat de l'acusat durant el desenvolupament de part de la seva activitat al centre on treballava".
La sentència argumenta que l'actuació delictiva del processat està directament lligada amb l'activitat laboral que feia i, precisament, "prevalent-se d'aqueta condició per poder tenir contacte amb les quatre dones".
El tribunal també considera que la direcció de la residència va tenir un "comportament descuidat" a l'hora de triar l'acusat com a educador d'un centre amb persones amb discapacitats psíquiques perquè, tal com van reconèixer al judici, el processat no tenia experiència ni formació. A més, exposa que de seguida es va evidenciar que tenia "un comportament poc professional amb les internes", com ara "mostrar-se excessivament pròxims" o entrar a les seves habitacions i quedar-se a soles amb elles tancant la porta, unes situacions que van provocar múltiples queixes que només es van traduir en advertències perquè ho corregís.
La sentència, inclús, es fa ressò d'una carta que una de les víctimes va escriure exposant els "contactes sexuals" que tenia amb el processat, l'alerta llançada per un supervisor d'educadors que va assegurar haver vist una actitud "suggestiva de fel·lació" cap a una usuària o les manifestacions d'una altra de les internes revelant la situació. "Malgrat no poder-se demostrar la realitat dels fets, no es va adoptar tampoc una actitud de vigilància i control de l'acusat per poder comprovar si es repetien les conductes", conclou el tribunal.
