L'augment d'insolvències presentades per particulars és conseqüència de la reforma de l'anomenada Llei de la Segona Oportunitat.
Els canvis, que van entrar en vigor a finals del 2022, simplificaven el procés perquè aquelles persones ofegades pels deutes puguin trobar una sortida, que passa o bé per l'exoneració o bé per una cancel·lació parcial (a través d'un pla de pagaments).
La llei permet liquidar un deute que no superi els 5 milions d'euros, sempre i quan es vagi actuar de bona fe i no s'enganyés els creditors en el moment de demanar el crèdit. La reforma, que també agilitza el procés -directament, es va a fase judicial- s'ha traduït en un increment de casos. I les comarques gironines no n'han quedat al marge.
Segons recullen les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que serveixen de termòmetre per analitzar l'impacte de la crisi, durant l'any passat a la demarcació es van presentar 849 concursos de creditors. Són un 13% més que al 2022 (quan la xifra va ser de 746).
Però allò que crida l'atenció és que, de totes les insolvències que van entrar als dos jutjats mercantils, pràcticament la immensa majoria les van presentar particulars. En concret, fins a 791 casos són gironins ofegats pels deutes que van decidir acollir-se a la Llei de la Segona Oportunitat, xifra que suposa gairebé un 80% més en comparació amb el 2022 (quan van ser-ne 444).
De retruc, durant l'any passat també hi va haver menys empreses i autònoms que es van veure abocats a fer suspensió de pagaments. El 2022 el jutjat mercantil va declarar 302 concursos de creditors per aquests casos (dels quals 224 feien referència a autònoms o empresaris a títol individual, i la resta a societats). L'any passat, la xifra va davallar fins als 58. D'aquestes insolvències, tan sols dotze les van presentar empresaris a títol individual. Les altres 46 són d'empreses que van fer fallida.
Tot i que l'Estat ha allargat un any més la moratòria de desnonaments per a les llars i famílies vulnerables, i l'ha allargada fins al 31 de desembre del 2024, les dades del CGPJ evidencien que els llançaments continuen estant a l'ordre del dia. Això sí, en comparació amb el 2022, la xifra ha anat en descens.
A les comarques gironines, durant el 2023 es van executar 1.045 desnonaments. Són gairebé un 20% menys si la xifra es posa en relació amb l'any anterior (aleshores van ser-ne 1.294). Però també suposa que, de mitjana, cada dia arreu de la demarcació se n'arribin a executar gairebé tres.
La gran majoria dels llançaments -en concret, 700- van ser per impagaments de lloguer. És a dir, particulars i famílies, però també negocis, que no han pogut afrontar les rendes mensuals. Hi ha hagut 278 casos, però, en què el llançament ha deixat un deute gairebé de per vida als afectats (perquè obeïa a una execució hipotecària). Per últim, els 67 casos restants s'emmarquen dins d'altres casuístiques.
D'altra banda, i també en matèria d'habitatge, les dades del CGPJ també evidencien com les ocupacions d'immobles han anat lleugerament a l'alça. Durant l'any passat es van interposar 131 demandes davant els jutjats gironins. El 2022, van ser-ne 122. En aquest cas, l'estadística reflexa aquelles que han tirat endavant tant propietaris privats com ajuntaments que tenen pisos socials (no s'hi recullen les dels bancs).
Per últim, l'estadística del CGPJ també serveix per veure com les dificultats derivades de la situació econòmica impacten damunt el món laboral. En aquest cas, a través de les dades dels jutjats socials. Durant l'any passat, els que hi ha a la demarcació van rebre 1.980 demandes per acomiadaments (un 21% més que al 2022, quan van ser-ne 1.636).
També van créixer les demandes per reclamació de quantitats (de les 864 d'ara fa dos anys es va passar a les 1.084) i pràcticament es van doblar les que es van interposar contra entitats bancàries per clàusules sòl (de les 2.270 del 2022 es va créixer fins a les 4.372 de l'any passat).
