En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

La directora general de formació professional, Mercè Chacón, a la presentació de l'estudi sobre inserció laboral de la formació professional. / Foto: Albert Hernàndez (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

La 17a edició de l'Estudi d'Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals 2023 ha apuntat que pràcticament un 64% dels graduats té contracte indefinit i la inserció laboral s'enfila un 54,49%, 2,44 punts més que fa un any.

És una de les dades d'aquest treball, que elabora el Consell General de Cambres de Catalunya, i que ha presentat aquest dilluns la directora general de Formació Professional, Mercè Chacón.

Chacón ha destacat que l'ocupació, nou mesos després de la graduació -entre 16 i 24 anys-, és d'un 11,57%, quan l'atur juvenil durant l'enquesta, ha recordat, era d'un 22,08%. Chacón ha lamentat que segueix la bretxa de gènere i ha precisat que predominen els salaris inferiors de les dones, per sota dels 1.200 euros nets.

L'estudi puntualitza que la desocupació varia en funció dels estudis cursats. Així, els de programes de formació i inserció (PFI) és d'un 20,70%, els d'arts plàstiques i disseny un 13,52%, un 11,57% de la formació professional i el 8,45% dels ensenyaments esportius. A la vegada, l'anàlisi subratlla que el 10,7% d'estudiants amb un grau superior busquen feina, mentre que al grau mig és d'un 12%.

Una de les conclusions de l'estudi és que s'ha rebaixat la continuïtat formativa, passant d'un 52,67% el 2022 a un 54,15% el 2023 i que Chacón ho ha justificat perquè, en general, han accedit al mercat laboral. En aquest sentit, l'anàlisi recull que un 35,76 % de les persones enquestades treballava, mentre que un 18,74 % estudiava i treballava.

La directora general ha recalcat que 19 de les 24 famílies professionals tenen una inserció laboral per sobre del 60% i lidera aquesta classificació, energia i aigua (73,79%), seguit del maritimopesquera (65,69%), instal·lació i manteniment (65,28%) i hoteleria i turisme (64,23%), entre d'altres.

Chacón ha posat l'accent en la inserció laboral en l'FP Dual, amb un 66,29%, gairebé cinc punts més que un any enrere i 14,3 superior en comparació amb els alumnes que només cursen formació en centres de treball. Alhora, ha remarcat que quasi es van multiplicar per dos els matriculats en aquest ensenyament respecte a 2022 i ha assenyalat que segueixen estudiant un 47,25% dels enquestats.

En aquesta línia, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha dit que es "necessita un mapa" de l'FP Dual per conèixer on "es troben les mancances" i actuar en conseqüència. A la vegada, ha qualificat "d'útil" aquest estudi per impulsar polítiques en l'àmbit educatiu i fer-ho conjuntament amb els actors econòmics.

D'altra banda, la titular d'Educació ha lamentat "no reverir" les dades de gènere i especialment, ha destacat, "en el sector serveis on es nota més". Per això, ha recalcat que "és un dels reptes" del Govern i també dels "diversos sectors econòmics".

Per una altra part, el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, ha asseverat que els perfils d'FP són una "eina bàsica per a la competitivitat de les empreses". Torrent ha afirmat que "hi ha estudis" que lliguen "la innovació incremental que protagonitzen petites i mitjanes amb empreses" amb la incorporació d'estudiants de la formació professional.

L'anàlisi recull que el curs 2021-2022 va haver-hi 60.098 graduats d’FP, un 12,1 % més que en l’anterior curs. Del total, 34.186 eren de grau mig (un 15,5 % més) i 25.912 de grau superior (un 7,9 % més).

L'estudi ha analitzat la situació laboral i formativa de les persones graduades del curs 2021-2022 en ensenyaments professionals, mitjançant més de 30.000 enquestes validades fetes entre sis i nou mesos després de graduar-se.