El coipú (Myocastor coypus) va arribar a les comarques gironines procedent de França, on es feia servir per a la indústria pelletera.
A mig camí entre una llúdriga i una rata grossa, es caracteritza per les seves dents incisives, d'un color taronja vistós. És un rosegador herbívor voraç, que pot provocar danys greus damunt la flora autòctona, els hàbitats naturals i els conreus (per exemple, el blat o l'arròs).
D'ençà que va entrar per l'Alt Empordà, el coipú ha anat colonitzant rius i zones humides amb rapidesa. En els darrers anys, s'ha anat estenent per la demarcació i s'ha establert també al Baix Empordà, al Gironès, al Pla de l'Estany, a la Garrotxa i a la Selva.
Per frenar-ne l'expansió, al gener del 2023 el Departament d'Acció Climàtica va engegar un pla de xoc. Des d'aleshores, dues brigades específiques -formades per tres persones i dos tot terreny- s'han centrat a controlar el coipú. Sobretot, posant trampes nocturnes en aquells llocs on saben que el rosegador hi està implantat. Deixen un tros de poma a dins i, quan el coipú hi entra per menjar-se-la, hi queda atrapat.
Aquestes dues brigades específiques, però, no actuen soles. També reben el suport de dues més, en aquest cas destinades al control d'espècies exòtiques invasores en general, i dels agents rurals.
D'ençà que es va posar en marca el pla de xoc, arreu de les comarques gironines s'han capturat 1.548 exemplars de coipú (cosa que multiplica per cinc les xifres del 2022). Sobretot, allà on s'ha fet més incís ha estat a l'Empordà, per frenar els danys que el rosegador invasor causava als parcs naturals i -sobretot- en conreus com el de l'arròs.
La secretària d'Acció Climàtica subratlla que el pla de xoc s'ha revelat efectiu, perquè ha aconseguit frenar l'expansió del coipú a la demarcació. "Podem assegurar que no hi ha hagut cap nova colonització, però evidentment els individus que hi ha continuen reproduint-se; per això, continuarem incidint per controlar-ne les poblacions", ha afirmat Barnadas.
El Departament d'Acció Climàtica estima que la població de coipús a les comarques gironines s'ha reduït, de mitjana, en un 40%. Però la secretària també subratlla que, en aquelles zones "més conflictives", com els parcs naturals o els arrossars, on l'espècie invasora causava danys als conreus o damunt la biodiversitat (perquè es menja flora autòctona) "hi ha hagut disminucions dràstiques que s'estenen entre el 70 i el 90%".
I de fet, des de l'Associació de Defensa Vegetal (ADV) de l'Arròs de Pals ho avalen. El seu tècnic, Marc Fontquerna, explica que al 2022 es va notar "una afectació molt gran" als arrossars que hi ha tant als parcs naturals dels Aiguamolls i del Montgrí.
"Teníem afectacions de fins al 25%, on els coipús s'havien menjat el cultiu; arranaven la planta d'ençà que començava a néixer fins que s'hi posava aigua", concreta. Amb l'entrada del pla de xoc, però, Fontquerna explica que al 2023 no s'ha vist "cap afectació important" als arrossars.
Després d'aconseguir frenar l'expansió del rosegador, la Generalitat ja treballa per intensificar el pla de xoc. Per exemple, fent formacions específiques i implicant també professionals d'administracions locals i empreses. La voluntat és mantenir activats tots els mecanismes, i no abaixar la guàrdia, per evitar que el coipú pugui estendre's més enllà.
"Amb el context de sequera actual, és vital poder donar resposta a les necessitats de la pagesia, i protegir els cultius és una d'elles", ha subratllat Anna Barnadas. Per això, la secretària d'Acció Climàtica ha subratllat que el pla de xoc "seguirà actiu".
De fet, tot i que el coipú es desplaci sobretot a través dels rius i cursos fluvials on hi hagi aigua, durant aquests mesos també s'ha certificat que, malgrat la sequera, "es pot desplaçar bastants quilòmetres sense el medi aquàtic", explica el cap d'equips d'espècies exòtiques invasores a Girona de Forestal Catalana, Jordi Monge (que són els qui s'encarreguen de capturar els rosegadors). Monge també explica que, entre les afectacions que provoca, hi ha el fet que "fa galeries i escarba per buscar aliment o fer passos, i provoca la destrucció de les motes i les lleres de rius i camps".
En paral·lel a capturar-ne exemplars per frenar-ne l'expansió, el pla de xoc també ha cartografiat tots aquells llocs on el coipú s'ha implantat a les comarques gironines. A més d'aquesta base de dades, el Departament d'Acció Climàtica, en col·laboració amb l'IRTA i la facultat de veterinària de la UAB també han fet seguiment demogràfic i sanitari de les poblacions.
El coipú és un rosegador originari de Sud-amèrica que viu en zones humides amb vegetació aquàtica i pastures, i que pot generar impactes considerables a l'agricultura i als ecosistemes. És un rosegador -com ara rates, talpons i lirons- de talla gran, que pot assolir més de 8 quilos de pes. A Catalunya viu de forma permanent a les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l'Estany, el Gironès i la Selva.
Els primers exemplars a les comarques gironines es van detectar l'any 2010. Però, sobretot, va ser el 2021 i el 2022 quan el coipú va produir danys severs als camps d'arròs del Baix Empordà i en la vegetació natural del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i a l'Espai Natural de l'Estany de Banyoles. Durant el 2022 es van capturar 332 rosegadors de l'espècie; tots, a les comarques gironines.
