La fiscalia i l'acusació particular sol·licitaven 6 anys de presó per dos delictes continuats d'abús sexual amb prevaliment de relació de superioritat, per ser familiar de la víctima.
La defensa, encapçalada pel lletrat Aitor Cuéllar, demanava l'absolució.
La sentència de la secció tercera de l'Audiència de Girona, de la que ha estat ponent el magistrat Ildefons Carol, indica que entre l'any 2001 i el 2014 la menor va dormir "en moltes ocasions" a casa del seu oncle, a Cassà de la Selva.
Durant uns anys, van conviure a la mateixa casa i posteriorment, quan va ser més gran, es va traslladar a un habitatge annex situat a l'altra punta del jardí.
L'Audiència conclou que "no ha quedat acreditat" que des que la nena tenia 4 anys i "durant els anys successius", el processat s'aprofités de la situació de confiança com a "guardador" de la menor i li fes tocaments aprofitant que la seva dona no era a casa. La víctima va relatar que els presumptes abusos van començar amb "el pretext" de fer-li massatges.
El tribunal remarca que la declaració de la víctima "no supera el test de credibilitat": "Tant pel seu contingut, en el qual la sala aprecia contradiccions internes, sinó també en relació amb allò que els altres testimonis van declarar. A més, hi ha una mancança absoluta d'elements externs, objectius, que la corroborin".
La sentència desgrana les declaracions dels testimonis al judici, que va tenir lloc el 28 de febrer, i indica que alguns dels indicis esgrimits per les acusacions no avalen el relat de la víctima, sinó al contrari.
El tribunal exposa que les explicacions dels presumptes abusos fets per la denunciant al llarg del procediment "resulten canviants" i que, a més, "són desmentides" per alguns testimonis que a priori els haurien hagut de poder corroborar.
Entre aquestes contradiccions importants i que eviten que el relat de la denunciant superi el test de credibilitat hi ha, per exemple, que va afirmar que el processat l'esperava a casa vestit amb l'uniforme quan, tant ell com el conjunt de testimonis, han negat que tingués roba de feina perquè treballava en una companyia d'assegurances: "La menció a l'uniforme ajuda molt poc a la credibilitat del seu discurs i ofereix seriosos dubtes sobre la seva coherència".
"A les contradiccions de la víctima s'hi ha de sumar una altra dada, per a nosaltres tant o més rellevant, i és que com es va comportar amb ell i amb la seva família directa (muller i fills), tot i estar sotmesa suposadament als abusos del seu oncle. No només va continuar anant allà, arribant-se a empadronar a l'habitatge i vivint-hi quan ja era adolescent, també el va tractar amb el màxim afecte possible fins molt poc abans de denunciar-lo, com acredita una carta que va escriure", indica el tribunal.
Al judici la denunciant va negar que la lletra agraint al seus oncles que en tinguessin cura fos seva però altres testimonis la van reconèixer. La sentència subratlla que atribuir aquesta bona relació aparent al "temor" a trencar la família "difícilment explica" que s'instal·lés a viure a la casa amb la seva parella un cop ja va ser major d'edat.
Per això, la sala considera que ja "resultaria inviable" sostenir que la seva declaració té suficient "solidesa" per ser considerada prova de càrrec però hi afegeix, també, que les seves acusacions "estan mancades de corroboració perifèrica externa". En aquest sentit, l'Audiència indica que l'única prova "objectiva" són els informes d'exploració de la víctima que van fer els forenses i que no han pogut relacionar sense cap dubte que al trastorn psicològic diagnosticat a la denunciant estigui relacionat amb "cap acte del processat".
L'advocat de la defensa, Aitor Cuéllar, remarca que és una sentència "molt contundent" perquè no es limita a valorar que no hi ha proves per condemnar l'acusat, sinó que analitza testimoni per testimoni i detecta que la declaració de la denunciant "no compleix els requisits".
A més, ha apuntat que el processat ha patit un "calvari" i un "judici paral·lel" durant els anys que ha durat el procediment i que ha interposat fins a set denúncies per amenaces i lesions, una d'elles amb condemna ferma i l'altra -per una agressió- a les portes d'anar a judici.
"No tenint la declaració de la denunciant, únic testimoni dels fets denunciats, la solidesa suficient i amb indicis que res sumen, sinó que més aviat són de descàrrec, entenem que no s'ha aportat prova suficient per acreditar les imputacions formulades. Per tant, procedeix absoldre lliurement el processat", conclou l'Audiència.
