El Govern aposta per fomentar les plantes de biogàs a Catalunya. Ho fa amb una línia de 46 milions en subvencions, especialment enfocada a les petites i mitjanes explotacions ramaderes.
D'aquesta manera es vol promocionar "l'economia circular", perquè els residus generats a les granges es puguin transformar després en energia.
Les ajudes cobreixen fins a un màxim del 35% del cost de la planta, però aquest percentatge es pot enfilar fins al 55% en cas que el propietari de l'explotació accepti també rebre residus externs.
A més, des del Govern animen els propietaris a agrupar-se per fer una sola planta. D'aquesta manera optaran a una subvenció i es pot dividir el cost de la instal·lació de la infraestructura.
Fa més de 12 anys que la granja Mas Bes de Vilobí d’Onyar va “afrontar el repte” d’instal·lar una planta de biogàs, a tocar d’on tenen els coberts, amb prop de 700 vaques. A dia d’avui, segons explica el propietari, Joan Vinyoles, està “amortitzada de sobres”. I és que aquesta és una de les poques granges catalanes que tenen una planta de biogàs que s’alimenta de les dejeccions dels propis animals, però també dels residus que els porten amb camions des d’altres llocs.
Un cop han recollit els propis i els de fora, els aboquen al que anomenen les “basses d’entrada”. Es tracta de residus categoritzats i “amb interès per fer biogàs”. De les basses, passen a dos grans dipòsits, anomenats digestors, on s'estan entre 20 i 40 dies per aconseguir el biogàs, que després passa per un tub al motor que el transforma en energia.
“El que hi ha és una vessant mediambiental per aprofitar el residu com un valor i com un fertilitzant, en definitiva”, assenyala Jaume Vicens, gerent de l’empresa especialitzada en instal·lacions de plantes de biogàs, Apergas.
Aquest és un exemple del que vol impulsar el Govern, que reconeix que actualment no hi ha moltes explotacions ramaderes que tinguin plantes de biogàs. Per això, des d’Acció Climàtica s’aposta per aquest model d’economia circular i “estalviar una quantitat important d’emissions de CO2”.
A banda, la directora d’Agricultura i Ramaderia del Departament d’Acció Climàtica, Elisenda Guillaumes, assenyala que la iniciativa està centrada en les petites i mitjanes explotacions. En aquest sentit, Guillaumes anima diversos propietaris a agrupar-se per aixecar la planta i demanar conjuntament la subvenció, per tal de reduir els costos.
Per fomentar la instal·lació d’aquest tipus de renovable, s’han destinat 46 milions d'euros a aquestes subvencions. El màxim que pot cobrir cadascuna de les ajudes és del 35% del total de la subvenció. Ara bé, si el pagès accepta rebre residus d’altres llocs -i passa a ser així un gestor de residus- es pot arribar al 55% del total del cost.
Cal dir que aquestes plantes no estan destinades a l’autoconsum, sinó pensades perquè les explotacions després introdueixin aquesta energia al mercat. En definitiva, que el pagès cobraria per haver-la produït a la seva planta de biogàs.
Aquesta és la primera convocatòria i s’emmarca l’estratègia catalana del biogàs de Catalunya 2024-2030, que preveu arribar als 80 milions d’euros durant els pròxims 5 anys.
El Govern calcula que amb les següents convocatòries es podran arribar a crear 80 noves instal·lacions i arribar a les 150 l’any 2030 amb la finalitat de valoritzar les dejeccions ramaderes, generar energia i reduir aproximadament l’emissió de 350.000 tones de CO2.
