L'estudi de la Universitat de Barcelona (UB) s'ha basat en dades recollides a través d'enquestes en línia fetes a 1.133 infants, 545 dels quals tenien entre 2 i 4 anys i 588 entre 5 i 12 anys.
En aquests qüestionaris s'analitzaven els hàbits del son i l'ús de dispositius amb pantalles, així com altres indicadors, com ara la dieta o l'índex de massa corporal.
Aproximadament la meitat dels infants i en edat escolar enquestats passen entre un i trenta minuts davant una pantalla abans d'anar al llit (el 50,5% i el 45,1%, respectivament), mentre que el 27,5% dels preescolars i el 35,2% dels escolars hi passen més de mitja hora.
Els resultats revelen que només el 14,2% dels infants en edat preescolar i l'11,7% dels infants en edat escolar no veuen pantalles i van d'hora al llit.
El treball l'ha dirigit la catedràtica Maria Izquierdo-Pulido, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació i del Campus de l'Alimentació de Torribera, i investigadora de l'Institut d'Investigació en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA). També hi ha participat la doctora Alicia Santamaría, dels Laboratoris Ordesa.
"Hem observat que els nens i les nenes en edat preescolar o escolar que tenen hàbits del son més nocturns i passen més temps davant les pantalles abans d'anar a dormir tenen un risc més alt de desenvolupar sobrepès o obesitat, en comparació amb aquells que se'n van d'hora al llit i no miren pantalles abans d'anar-se'n al llit", explica María Fernanda Zerón-Rugerio, primera autora de l'estudi, que és professora de la Facultat d'Infermeria i investigadora del Campus de l'Alimentació de Torribera de l'INSA.
Les investigadores també han descobert que la combinació d'aquests dos comportaments es tradueix en una durada més curta del son nocturn, que, a més, és de pitjor qualitat, tant en preescolars com en escolars. Aquestes variables també s'associen amb un endarreriment en els horaris de l'esmorzar i el sopar, especialment a mesura que l'edat dels infants augmenta.
Així mateix, els infants en edat escolar que mantenen aquesta combinació d'hàbits poc saludables també experimenten un jet-lag social o desfasament horari social més alt i fan menys activitat física. Això, segons les investigadores, és habitual entre les persones que se'n van tard al llit, ja que han d'ajustar l'hora de llevar-se per adaptar-se als horaris escolars, en lloc d'adaptar-se a les necessitats del son.
"Per això, acaben dormint menys i acumulen un dèficit de son al llarg de la setmana, una situació que en estudis previs s'ha associat amb un estat d'ànim irritable, un rendiment acadèmic deficient i una somnolència diürna", expliquen les investigadores.
Les investigadores també es mostren sorpreses pels horaris de son dels participants en l'estudi. "Hem constatat que els nens i nenes tendeixen a anar-se'n al llit al voltant de les deu de la nit. Si tenim en compte que es recomana que dormin entre deu i dotze hores, és evident que molts infants espanyols no dormen prou", apunten.
Davant d'aquesta situació, recomanen avançar l'hora d'anar al llit i, abans d'anar a dormir, reduir al màxim l'exposició a pantalles i idealment, evitar-les del tot almenys una hora abans.
Per a les investigadores de la UB, en el cas de la població infantil és fonamental abordar la prevenció de l'obesitat i els factors de l'estil de vida que es poden modificar per a un creixement i desenvolupament saludables. Entre aquests factors hi ha l'hora d'anar al llit i el temps que es dedica a les pantalles abans.
"Es tracta d'aspectes de l'estil de vida modern que tenen a veure amb hàbits alimentaris poc saludables i menys adherència a patrons d'alimentació saludable, com la dieta mediterrània. Aquests hàbits, si es mantenen a llarg termini, poden portar a l'obesitat", conclouen.
