El Govern ha aprovat aquest dimarts un decret llei de mesures urgents per la sequera, que incorpora noves eines acordades amb el món local i els agents econòmics.
El decret afegeix tres concrecions al Pla Especial de Sequera (PES): l’establiment d’un cens de refugis climàtics on els municipis podran incloure piscines públiques i privades obertes a la ciutadania; la fixació de llindars de consum per plaça per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya, i la introducció d’un règim especial per regular les aportacions de recurs hídric que facin al sistema les dessalinitzadores portàtils de titularitat privada.
El decret llei també modifica el règim sancionador que s’aplica als municipis per superar les dotacions de consum: fa que el període analitzat passi a ser trimestral i habilita que les sancions es puguin abonar de manera fraccionada.
L'executiu argumenta que, tot i que s’ha produït un guany de reserves proper als 24,5 hm3 i uns quatre punts percentuals (125 hm3 i més del 18%), la situació d’emergència es manté en bona part de l’àmbit de les conques internes. I que aquest decret permetrà donar noves eines al món local i les activitats econòmiques per afrontar amb "més garanties" la gestió de l’escassa aigua disponible.
En situació d'emergència, l'actual PES del Govern només permet omplir i reomplir les piscines destinades a l'esport federat i a casos excepcionals, com l'ús terapèutic. Tot i això, amb la lleugera recuperació de les reserves dels embassaments de les conques internes i, després que la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) demanessin a l'executiu flexibilitzar les restriccions, el Govern ha decidit modificar el PES per tal de garantir que hi hagi piscines obertes durant l'estiu.
D'aquesta manera, el decret llei preveu tres concrecions al PES, que per primera vegada s’aplica en una situació d’emergència a gran part de les conques internes de Catalunya. A més, preveu ajustos al règim sancionador que s’aplica als municipis en cas d’incompliment de les dotacions.
La primera de les concrecions que incorpora el Decret fa referència a l’aclariment del concepte “refugi climàtic”, que els municipis podran introduir als seus plans d’emergència per sequera.
En l’actual context d’onades de calor cada vegada més recurrents i extremes, el Decret llei vol assegurar que la població més vulnerable disposi d’equipaments municipals d’ús públic per esmorteir els períodes de temperatures extremes. Així, una piscina podrà ser declarada refugi climàtic per l’Administració local competent si en el municipi, barri o districte aquest equipament és imprescindible per garantir un espai per reduir l’efecte de les altes temperatures a la ciutadania.
Les piscines que actuïn com a refugi climàtic podran ser les públiques, però també podran ser aquelles de titularitat privada que tinguin un acord amb l’ajuntament per ser d’ús públic obert a la ciutadania en les mateixes condicions que funcionen les piscines públiques. Aquestes piscines censades com a refugi climàtic podran reomplir-se en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l’aigua, sempre que s’apliquin mesures d’estalvi addicionals que compensin l’aigua que s’utilitzi.
La segona de les concrecions que fa el Decret, i que s’inclourà també en el Pla especial de sequera, és la que té a veure amb el nou règim especial per a dessalinitzadores mòbils de titularitat privada. L’obtenció d’aigua a través d’instal·lacions de dessalinització d’aigua de mar de titularitat privada constitueix una aportació addicional finançada amb fons propis, és a dir no públics, que no estava prevista quan es va elaborar el PES i que no compromet la resta de recursos hídrics del sistema.
Segons ha explicat l'executiu, es podran incloure en la categoria de refugi climàtic tant les piscines públiques com les privades, tot i que aquestes segones hauran d'arribar a un acord amb els consistoris que permeti obrir el seu ús a la ciutadania -una piscina privada d'un club esportiu per a casals d'estiu, una piscina comunitària que s'obri a altres veïns o una piscina d'un hotel o un càmping que s'hi pugui accedir pagant una entrada-. En el cas dels hotels, el Govern ja va obrir la porta a què aquests puguin omplir les seves piscines amb dessalinitzadores privades -tal com va sol·licitar el sector hoteler de Lloret de Mar- i, per tant, no estaran obligats a obrir-se al públic general.
La tercera de les concrecions té a veure amb la fixació de llindars de consum per als establiments d’allotjament turístic equivalents al consum domèstic d’aigua dels ciutadans de Catalunya. Fins ara, el Pla especial de sequera només concretava les dotacions de consum en alta (200 litres per habitant i dia de mitjana en situació d’emergència). Aquesta xifra inclou el consum domèstic i també tots els usos que es fan dins d’un municipi, fins i tot possibles pèrdues de la xarxa de subministrament.
A través del Decret llei s’introdueix al Pla especial de sequera de manera concreta i per primera vegada els llindars de consum màxims per plaça per als establiments d’allotjament turístic, els quals són equivalents al consum dels ciutadans de Catalunya: 115 litres/plaça en excepcionalitat; 100 litres per plaça en emergència o emergència I i 90 litres en la fase d’emergència II. En els municipis on se superin les dotacions màximes establertes en el Pla especial de sequera durant tres mesos consecutius, les limitacions de consum segons els llindars esmentats tindran caràcter obligatori per als establiments d’allotjament turístic que hi estiguin situats.
S’adopta aquesta mesura perquè pràcticament tots els establiments d’allotjament turístic estan connectats a les xarxes de distribució en les mateixes condicions de subministrament que els domicilis (garantia de qualitat, de pressió, de servei continuat), i, tot i que no són usos purament domèstics, són tractats actualment amb la màxima prioritat d’ús per sobre d’altres usos com ara els industrials, els agraris o ramaders.
D’altra banda, es modifica el règim sancionador per apropar el model a un sistema que se centri a sancionar l’excés de consum i prengui en consideració un període trimestral consecutiu de la infracció (i no mensual, com fins ara), la qual cosa permet tenir en compte la tendència en l’evolució del consum en un període més dilatat i modular així la sanció, de manera que el resultat de l’expedient sigui més ajustat a les circumstàncies concurrents.
A més, es proposa un model que sancioni concretament l’excés del consum i no els danys i, per tant, s’eliminen els imports sancionadors dels danys (indemnització). La infracció lleu se sancionarà amb multa de fins a 10.000 euros; la infracció greu, amb multa d’entre 10.000,01 i 50.000 euros; i la infracció molt greu, amb multa de 50.000,01 a 150.000 euros. També en relació amb el règim sancionador, s’introdueix una mesura destinada a facilitar l’ajornament i/o fraccionament de pagament sense interessos de les sancions imposades a ens locals per incompliments.
