A partir d'ara els pagesos i ramaders catalans no hauran d'omplir els formularis que fins a dia d'avui es necessitàven per presentar els plans d'estalvi d'aigua, davant de l'emergència per sequera.
La realitat és que, fins ara, calia adjuntar documentació que, en alguns casos, podia arribar a les 200 pàgines i, a més, requeria l'aprovació posterior de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).
Això, però, ha canviat i els pagesos només hauran de completar un full de càlcul on hauran d'especificar les característiques del pla d'estalvi i en aquell mateix moment saben quina és la disponibilitat d'aigua que tenen.
Això agilitza de manera important els tràmits, ja que el pagès signa una declaració responsable i, en cas de tenir controls de l'ACA, l'agència sap les especificacions que ha introduït. D'aquesta manera es pot evitar la picaresca, ja que la declaració consta a l'ACA.
La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes, explica que la mesura facilita el procés al pagès però també a l'administració. "Amb tot el tema de la revolta pagesa s'ha reclamat que s'acabés amb la burocràcia i hem estat treballat per preparar aquest full de càlcul que et diu el que pots gastar, sense l'aprovació de l'ACA", explica Guillaumes.
La directora general ha posat d'exemple un viver de Púbol que al desembre va ser el primer en presentar un pla d'estalvi d'aigua. En aquell cas, explica Guillaumes, el responsable va haver d'aportar més de 200 pàgines de documentació a l'ACA, que un cop revisada, li va donar el vistiplau perquè pogués disposar de les flexibilitzacions.
I és que a, banda d'entrar totes les dades necessàries i explicar-les, calia també omplir una extensa memòria amb les inversions previstes. Ara tot això ja no caldrà i n'hi haurà prou amb el full de càlcul que se signa com a declaració responsable.
Guillaumes ha fet les declaracions des d'una granja de Cruïlles acompanyada pel cap de qualitat del Grup Vila, Guillem de Planell, que ha fet les millores d'estalvi d'aigua en aquesta explotació. De Planell explica que els "facilita molt la feina" ja que de seguida poden saber de quanta aigua disposen en funció del nombre de bestiar que tenen.
A banda, deixa clar que les inversions que han fet a la granja com uns abeuradors més eficients per on beuen les vaques, nous comptadors o les millores necessàries per evitar la pèrdua d’aigua han servit per poder disposar de les flexibilitzacions de restricció per part de l’ACA i evitar haver de veure com calia reduir la cabana d’animals.
"Arran d’haver fet això creiem que l’impacte no serà tan gran com ens pensàvem. Per a nosaltres, la reducció d’un 30% del consum de l’aigua ens abocava a una reducció del 30% d’animals i a plantejar-nos el tancament temporal de l’explotació", assegura de Planell.
Cal recordar que en el cas del reg agrícola, en l’escenari d'emergència, aquesta reducció de les restriccions a través de la presentació dels plans d’estalvi està orientada a garantir la supervivència de conreus llenyosos o permanents. En el cas de reg per gravetat amb conduccions a cel obert, la restricció en fase d’emergència és del 80% i aquesta es pot reduir fins el 65% en cas d’acreditar mesures de gestió.
Pel que fa als regs per aspersió amb conduccions a pressió, en emergència la reducció pot passar del 40 al 25% en cas de demostrar l’aplicació de mesures d’estalvi, mentre que en reg localitzat amb conduccions a pressió, la disminució pot passar del 15 al 5% en emergència.
En el cas dels usos ramaders, l’objectiu d’aquest ajustament de les restriccions es fixa en compliment de la Llei de benestar animal i per garantir la supervivència dels animals presents en l'explotació, tenint present el tipus d'explotació i de bestiar i el moment concret de la cria.
