La sentència de l'Audiència de Girona recollia punt per punt el veredicte del jurat popular, que va declarar Dave Verbist culpable d'un delicte d'assassinat i d'un altre de profanació de cadàver.
Tot i això li va estimar una atenuant de confessió. L'Audiència li va imposar una pena global de 16 anys, 3 mesos i 15 dies de presó.
Ara, però, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l'ha absolt del delicte de profanació de cadàver. El tribunal argumenta que el condemnat va "fragmentar el cos de la víctima, el va amagar en bosses i el va fer desaparèixer" per evitar que el descobrissin. Per això, sosté que no va esquarterar el cadàver amb la "voluntat de faltar al respecte a la memòria dels morts", tal com exigeix aquest delicte.
El crim va tenir lloc el 24 d'octubre del 2013 a Girona, al pis que compartien Verbist i l'altre acusat, Doramas Sánchez. L'acusat va estrangular la víctima de matinada, poques hores després d'haver-se conegut en un bar, i quan els dos es trobaven sols a la seva habitació.
Verbist va intentar fer passar la mort com un accident –dient que estaven fent un joc sexual- però el jurat popular va concloure que aquesta versió no era creïble. "Aquesta manera de matar no es pot qualificar d'imprudent o indesitjada, perquè estirar els extrems d'un cable [...] és una de mes maneres més usuals d'estrangular", recollia la sentència.
La sentència també subratllava que Verbist no va fer res per ajudar la víctima (com ara trucar una ambulància) i recorda que, de fet, aquest també va ser el mètode que va fer servir per cometre un altre crim a Madrid. Allà, Verbist va estrangular i cremar una turista. Precisament, quan la policia el va detenir per aquest cas, va ser quan va confessar l'assassinat de Girona i va indicar els llocs on havia llençat el cos.
L'Audiència de Girona va condemnar el company de pis de Verbist, Doramas Sánchez, per encobriment i profanació de cadàver a 2 anys de presó. El TSJC descarta augmentar la condemna però sí que incrementa la indemnització que ha de pagar als familiars de la víctima. La primera sentència l'obligava a abonar 4.000 euros però l'alt tribunal català fixa la indemnització en 15.000.
