Uns 70 pagesos i elaboradors de vi aliens a les DO, reclamen al Departament d’Acció Climàtica que els permeti etiquetar les seves ampolles amb informació complerta sobre el municipi de producció, la varietat de raïm i l’anyada.
Agrupats com a Gremi de Vinyataires Lliures, lamenten que l’administració els limiti les dades que poden incloure a l’equitetatge pel sol fet de no estar emparats sota cap Denominació d’Origen.
El representant de Vinyataires Lliures, Ruben Parera, diu que els pagesos que alhora són elaboradors de petites tirades de vi se senten desemparats i topen “sistemàticament amb pals a les rodes”. Sosté que la “sequera radical” d’enguany està evidenciant que cal reduir la burocràcia per a què el sector sigui viable.
“Abans, el pagès venia el raïm i allà acabava la seva feina, però ara som molts els viticultors que també fem el nostre vi, i topem amb un règim dissenyat per a la gran agroindústria que no està pensat per a les petites empreses”, explica Parera, que fa una crida a l’administració per a què “posi en valor una evolució natural del sector”. En aquest sentit, critica que les normatives per elaborar vi “estan dissenyades per a una inústria amb capacitat de fer 20 milions d’ampolles anuals, obviant les necessitats dels cellers que fan 2.000 unitats”.
El representant de Vinyataires Lliures recorda que fa dos anys que van començar la seva reivindicació, però apunta que ara redoblen el seu reclam “en un moment en què tothom parla de la cadena de valor dels productes agrícoles”. “Cal tenir en compte que la cadena de valor d’una vinya o d’un celler sota una DO és molt cara de mantenir, però si tenim empreses que volem assumir tot el procés íntegre, s’ha de facilitar per a què sigui assequible”, s’exclama.
Vinyataires Lliures ha exposat la seva reivindicació aquest dijous. A part de reclamar una flexibilització en els etiquetatges, el sector també ha instat la Generalitat a reconèixer la figura de l’Artesà Vinyataire. Parera recorda que es tracta d’una marca de qualitat que es distingeix des del Departament d’Acció Climàtica, i que a dia d’avui reconeix sectors com els flequers i els pastissers. Asseguren que si tinguessin aquesta distinció podrien optar a una normativa “més laxa” a l’hora d’operar fora de les DO.
Davant la falta d’aigua d’enguany i la recent mobillització de la coneguda com a Revolta Pagesa, Parera sosté que la “sequera radical” planteja un escenari “en què encara és més necessari que l’administració faciliti la feina”. Assevera que “si el país vol empreses agrícoles de valor, no pot estar posant pals a les rodes, i la burocràcia actual és un pal de primer ordre”.
Parera relata que el gremi té elaboradors de totes les regions vinícoles catalanes, i precisa que hi ha productors joves però també gent de 60 anys “que ha sortit de la DO on havia estat perquè confiava que tindria un camí més fàcil a nivell documental”. “És cert que la documentació és més senzilla, però llavors topen amb problemes injustos”, lamenta, tot ressaltant que “Acció Climàtica limita la informació que es pot posar a les etiquetes malgrat tots els petits cellers tenen les certificacions de dos grans organismes oficials que verifiquen la traçabilitat dels productes”, afegeix.
En aquest sentit, especifica que tots els pagesos i elaboradors de Vinyataires Lliures estan obligats a estar donats d’alta al registre vinícola de Catalunya, on declaren on s’ubica la parcel·la, quin volum de producció té, quines anyades treballa i quina anyada fa. Al mateix temps, precisa que també tenen la certificació com a productors de raïm ecològic. “Llavors per què no podem etiquetar amb el nostre topònim i anyada?”, es pregunta Parera.
