Els Mossos d’Esquadra han elevat de nivell 1 al 2 el Pla Operatiu Especial (POE) Metall per tal de reduir el robatori de coure a tot Catalunya, sobretot en infraestructures bàsiques com el ferrocarril.
Des del 23 de febrer el nivell 2 només estava actiu a les regions policials Metropolitana Nord i Sud i al Camp de Tarragona, però ara la resta de regions passaran de nivell 1 a 2 per abordar de forma “integral” un problema que no es preveu resoldre a curt termini.
El comissari de la Prefectura Rafel Comes ha dit, però, que Adif no és “culpable” de patir robatoris, sinó “víctima”. Les noves mesures passen per fer més pressió sobre els delinqüents, fer més controls preventius de trànsit i en deixalleries i més intel·ligència policial.
Des del mes de maig del 2023 fins a l’abril d’enguany s’han registrat 5.885 incidències vinculades en aquest àmbit respecte a les 7.162 denunciades durant l’any anterior, entre furts, robatoris amb força, danys i actes vandàlics.
Només es resolen entre el 8 i el 10% dels casos, ja que la majoria de detencions es fan ‘in fraganti’. Per tipologies delictives, el 62% són furts, un 19% robatoris amb força i 19% danys. Les regions policials Camp de Tarragona, Metropolita Nord i Metropolitana Sud concentren el 50 % de fets, situant-se en 3.711 fets denunciats. Per distribució horària, l’acció delictiva es produeix en un 41% a la tarda (15h a 23h), un 39% al matí (7h a 15h) i un 20% a la nit (23h a 7h).
Del total de fets vinculats al robatori de metalls, un 3% estan relacionats directament al robatori de coure en les xarxes ferroviàries. En aquest cas, durant el darrer any (període comprès entre maig del 2023 i abril del 2024) es produeix un increment del 31%, passant de 263 fets a 199 denunciats per Adif. Pel que fa a la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, les dades registrades durant el mateix període son 13 fets.
En aquest punt, Comes ha dit, al contrari del que va dir fa uns dies el director general de la Policia, Pere Ferrer, i en un sentit similar al ministre de Transports, Óscar Puente, que Adif no és “culpable”, sinó “víctima” dels robatoris. Així, ha dit que la diferència que podria explicar que hi hagi més robatoris a Catalunya que a la resta d’Espanya és que aquí hi ha més vies en trama urbana i més activitat econòmica i deixalleries.
Els llocs de les sostraccions a les vies fèrries són de molt fàcil accés per vies de servei paral·leles a la xarxa ferroviària. Normalment no hi ha testimonis ni vigilància (ja sigui vigilants o càmeres) o altres mesures de seguretat.
Els lladres sostreuen cable de catenària, és a dir, un cable elèctric aeri que forma part del sistema d’alimentació elèctrica dels trens. Per sostreure’l solen utilitzar unes perxes de fusta per despenjar el cable de catenària i no electrocutar-se. Un cop a terra el tallen amb una serra radial pels dos extrems. Aquest cable no té plàstic de protecció, per la qual cosa no cal cremar-lo per a extreure’l, això fa que sigui molt aprofitable, sense cap esforç i és fàcilment enrotllable.
També sostreuen cable de senyalització (semàfors i altres senyals). Pelen o cremen aquest cablejat sostret per eliminar el plàstic que el recobreix i que podria tenir el logotip d’Adif. D’aquesta manera és més difícil, en cas de ser interceptats per la policia, demostrar l’origen il·lícit del cablejat.l
Si es compara el període de maig del 2023 a abril del 2024 amb l’any anterior es constata un increment notable de l’activitat policial, amb un 77% més d’hores destinades al POE Metall (de 16.473 hores a 29.298), un 38% més de controls policials (de 2.954 a 4.083), un 74% més d’identificacions (de 5.640 a 9.859) i un 18% més de detencions (de 229 a 271). Un 75% dels detinguts tenen antecedents, i un 30% tenen més de 10 antecedents policials.
Segons els Mossos, els autors no actuen sols. Formen part d’una xarxa criminal i en cada sostracció participen entre 2 i 4 persones. Per cada fet van canviant els participants, la qual cosa dificulta la imputació de grup criminal i facilita penes baixes en cas de ser detinguts. De fet, Comes ha demanat que se’ls pugui aplicar el delicte d’estralls i el d’organització criminal, i que també augmentin les penes pels delictes de furt i de receptació, que ara són molt baixes, compliquen les investigacions policials i afavoreixen la reincidència.
Els lladres roben el coure per vendre'l i en algunes ocasions tenen connivència amb deixalleries que fora del marc legat els compren el material sostret. Majoritàriament són robatoris en obres en construcció a l'aire lliure, o en empreses sense que aquests fets tinguin una afectació directa per a la ciutadania en general. La immensa majoria de delinqüents han estat detinguts in fraganti. Es mouen en vehicles i furgonetes i en moltes ocasions els titulars dels vehicles són testaferros.
L’any passat es van realitzar 312 inspeccions en gestors de residus i des de l’inici d’aquest any fins ara s’han dut a terme 172 controls. Al voltant d’un 17% han acabat amb infraccions. De fet, de les 326 deixalleries que hi ha a Catalunya, la majoria a l’àrea metropolitana, un 10% no col·laboren amb la policia o directament entorpeixen les seves inspeccions. Així, poden amagar el nom dels venedors de coure o impedir l’entrada dels agents, cosa que només els suposa una sanció administrativa de fins a 600 euros. Les infraccions ho són majoritàriament per irregularitats a l’hora de complimentar registres obligatoris, en ometre les comunicacions obligatòries als Mossos d’Esquadra i en ometre dades obligatòries en els registres.
El POE Metall marca dos objectius principals: d’una banda, prevenir i reduir la delinqüència relacionada amb les sostraccions de metall i, d’altra banda, garantir els serveis bàsics a la ciutadania, atès que una part de fets delictius recauen sobre infraestructures de serveis a la població, principalment equipaments i línies de conducció energètica, línies de telefonia i xarxa ferroviària.
Els investigadors aplicaran estratègies ja experimentades i contrastades en plans dissenyats en la lluita contra la multireincidència per abordar aquest fenomen, com el Pla d’Acció Tremall a Barcelona pels furts o el pla Bakuraa la regió Metropolitana Nord. L’objectiu serà maximitzar les possibilitats d’ingrés a presó dels investigats o l’adopció de mesures cautelar com les ordres d’allunyament.
Segons Comes, la lluita contra aquest fenomen delictiu amb un fort impacte a nivell mundial passa per impulsar un abordatge transversal que vagi més enllà de la lluita contra les màfies criminals i que se centri, per exemple, en la millora de la seguretat de les instal·lacions, en fer una revisió de la baixa penalitat imposada en aquest tipus de delictes i en impulsar mesures de traçabilitat del metall com fan altres països. I és que, actualment, la traçabilitat del coure és complicada i això fa difícil saber-ne la procedència i quina destinació final té.
El comissari ha assegurat que la policia catalana farà tots els esforços possibles per reduir els robatoris, tot i admetre que els recursos són limitats i que les mesures han de ser proporcionals i legals, i implicarà altres departaments de la Generalitat.
La sostracció de coure és un fenomen delictiu que traspassa fronteres amb un fort impacte internacional i que està relacionat directament amb el preu d’aquest metall, que actualment està en un dels valors màxims registrats en els darrers anys (9,5 euros/kg).
L’increment de robatoris està directament relacionat amb la forta demanda que existeix, sobretot a l’Àsia, la seva poca traçabilitat i la facilitat en el reciclatge d’aquest metall. Les dades indiquen que a Catalunya des de 2010, quan es va activar el POE Metall per primer cop, hi ha una relació directa entre l'augment del preu del coure i l'augment de robatoris.
El Gabinet de Coordinació Central del POE Metall va decidir aquestes mesures aquest dimecres a la tarda en una reunió presidida pel comissari en cap del cos, Eduard Sallent. La trobada va servir per decidir que totes les regions policials estiguin al mateix nivell de pressió policial per aquest fenomen que principalment afecta empreses, també obres i infraestructures crítiques, però que ha sortit a la llum sobretot pel robatori en vies de tren.
Els Mossos també volen que la fiscalia demani més ordres d’allunyament sobre aquestes instal·lacions, millorar la coordinació amb els operadors ferroviaris a l’hora de comunicar els incidents en temps real i derivats de les caigudes de tensió de les línies elèctriques, activar la Unitat Central d’Incendis Estructurals de la Policia Científica especialitzada en aquets tipus d’activitat il·lícita que estigui relacionada amb incendis, reforçar el control visual de les vies per detectar si hi ha persones no autoritzades, incrementar els controls de trànsit, en diferents franges horàries i diferents vies de comunicació viària i implementar la vigilància aèria amb l’activació d’helicòpters i el dron d’ala fixa.
