En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Un moment d'una presentació que s'ha fet a l'auditori de Santa Coloma de Farners. / Foto: Gerard Vilà (ACN)

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

Els delictes d’odi i discriminació tornen a créixer a les comarques gironines. Una tendència a l’alça que es va frenar només durant la pandèmia, però que des de 2021 ha seguit augmentant any rere any.

El 2023 la fiscalia especialitzada de les comarques gironines va detectar 65 casos, 22 més que l’any anterior, fet que suposa una crescuda del 53%.

El fiscal delegat de l’àmbit, Víctor Pillado, explica que una de les causes té a veure a que actualment es denuncia molt més que abans. Amb tot, encara hi ha moltes víctimes que no ho fan i, segons una enquesta dels Mossos que s’ha presentat a les jornades, es deu a que les persones afectades no confien que la policia els faci cas.

En aquest sentit, Pillado ha assenyalat que s’ha avançat de manera significativa els darrers anys, si bé encara falta feina per fer. "Totes les passes són necessàries, des dels mitjans de comunicació per fer saber que aquestes actituds no estan permeses i que el delicte d’odi existeix, però també incentivar a que es denunciï", assenyala.

El fiscal destaca també que cal seguir formant els professionals, tant en l’àmbit policial, com judicial i com altres que estiguin relacionats perquè és "imprescindible per detectar de seguida el delicte i que es pugui obrir una investigació correcta i adequada".

En les jornades, els Mossos d’Esquadra han presentat dades referents als fets denunciats per delictes d’odi i discriminació a les comissaries. El més habitual és per agressions al col·lectiu LGTBI, que acumula un 37,5% dels fets. Just després els motius racistes que representen el 35% de les denúncies, mentre que la Islamofòbia, el sexisme i els fets religiosos estan per darrera.

A l’acte hi ha assistit també la vocal de l’associació Gaylespol, Isabel Tàpia, que ha destacat el fet que hi hagi cada vegada més policies que s’uneixen a entitats com la seva fent pública la seva condició de gai o lesbiana. Tàpia considera que això suposa un impuls per a víctimes que s’animen a denunciar al veure "que a dins els cossos hi estan representades".

La representant de Gailespol explica també que hi ha discursos polítics que "no ajuden gens, més aviat al contrari" en relació a disminuir els fets contra col·lectius com el que ella representa i que és un dels principals afectat en els delictes d’odi i discriminació.

Per la seva banda, Pillado assenyala que la política té una capacitat de llibertat "molt més gran" que un particular. "La possibilitat d’incórrer en delicte d’odi des de l’àmbit polític és menor, però si ho fessin serien castigats exactament igual", ha reblat.

Vota el número 1

Pel 14 de juny

COL·LABORADORS