En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El judici es va fer els dies 11 i 12 del passat mes d'abril al jutjat penal 2 de Girona.

El primer dia va declarar el perjudicat, la seva parella, diversos agents de policia i els Mossos d'Esquadra que van assumir la investigació que va identificar els acusats com els qui, presumptament, van formar part dels grups que van deixar tasses de vàter amb missatges "humiliants" en dues ocasions a Sarrià de Ter.

L'endemà va ser el torn dels acusats. Tots ells es van desvincular dels fets. Només un dels acusats, defensat per l'advocat Carles Monguilod i que era agent dels Mossos d'Esquadra en aquell moment, va admetre que va donar l'adreça on van deixar els vàters però va al·legar que creia que era per fer un "escratxe" de protesta per qüestions polítiques i que no sabia que hi hauria missatges "ofensius cap al denunciant".

La resta de processats van reconèixer que estaven en grups de Whatsapp que organitzaven brigades per retirar llaços grocs i simbologia independentista de l'espai pública però van negar haver pres part de les accions de Sarrià de Ter que van consistir en deixar vàters davant de casa de la parella del portaveu de Mossos per la Independència.

La sentència, de 40 pàgines, considera provat que els autors dels fets van ser els acusats però analitza el que, segons remarca el jutjat, és el focus del judici: si les accions de protesta estan emparades per la llibertat d'expressió -tal com esgrimien les defenses- i si els insults homòfobs estaven fets amb l'objectiu "d'humiliar" el denunciant per la seva orientació sexual.

El jutjat subratlla que són "escarnis" que es troben "clarament dins dels límits de la llibertat d'expressió". "Aquesta acció, entenguem o no que pot constituir una ofensa, sempre ínfima, per la persona perjudicada i atípica penalment, ens porta a determinar que es tracta d'una acció emparada en la llibertat d'expressió", argumenta la sentència que exposa que aquesta conclusió porta a l'absolució dels processats.

La sentència resol això, sobretot, en relació a l'acció de la matinada del 19 de maig però també dedica bona part de l'argumentació a determinar els motius pels quals l'acció del 7 d'abril també han de quedar impunes.

Segons la resolució, van deixar davant de casa de la parella del denunciant una tassa de vàter amb expressions i objectes "relacionats amb el seu pensament independentista" uns dies abans que anés a declarar al Tribunal Suprem al judici del procés. A la tassa també hi havia dibuixades marietes, papallones, penis i altres expressions que les acusacions sostenien que eren humiliants, com "Per quan vagis al Suprem" o "mossogay.com".

El jutjat avala la tesi de les defenses i determina que aquestes afirmacions "de caràcter ofensiu o injuriós" han estat comeses "per persones que guarden poca a estima al denunciant" per la seva ideologia política i les desvincula d'un atac delibertat a la seva orientació sexual: "Tot i que comparteixo el fet que els dibuixos de marietes, papallones i altres que podem relacionar amb l'homosexualitat excedeixen de l'exercici de la llibertat d'expressió, no podem entendre que qualsevol limitació comporti condemna per un delicte d'odi".

A més, indica que no hi ha "cap element" que acrediti que els tres processats que van participar en aquesta acció "hagin actuat per motius d'intolerància a la seva orientació sexual".

"Els fets anteriors van ser realitzats en ocasió de la seva ideologia política, favorable a la independència de la Comunitat Autònoma de Catalunya. No ha estat acreditat que els fets anteriors es cometessin en atenció a l'animadversió de les persones acusacions cap a l'orientació sexual del denunciant, ni que l'acció comportés una greu humiliació, menyspreu o descrèdit que lesioni la dignitat del denunciant en atenció a la seva orientació sexual ni ideologia política", conclou el jutjat.

La fiscalia els acusava per delictes d'injúries humiliatòries i menyspreants (englobat dins l'article del Codi Penal que tipifica els delictes de provocació a la discriminació, a l'odi i a la violència). Sostenia que només un dels processats hauria participat en les dues accions i és el que s'enfrontava a la pena més alta de 2 anys de presó i multa de 3.600 euros. Per als altres demanava una condemna d'1 any i 9 mesos de presó i multa de 3.300 euros.

El jutjat penal 2 els absol i declara d'ofici les costes processals. La sentència no és ferma i es pot recórrer a l'Audiència de Girona.

Vota el número 1

Pel 14 de juny

COL·LABORADORS