En directe: Selecció musical

 Llagostera Ràdio on-line

Activitat grupal al jardí de l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries, on s'ubica la Unitat de TCA d'alta complexitat per a adults. / Foto: Departament de Salut

Notícies locals i comarcals
Tipografia
  • Molt Petita Petita Mitjana Gran Enorme
  • Per Defecte Helvetica Segoe Georgia Times

El Departament de Salut ha impulsat la primera unitat per tractar adults mb trastorns de la conducta alimentària (TCA) d'alta complexitat i llarga durada. Aquesta es va posar en marxa al desembre.

Està ubicada a l'Hospital Sagrat Cor de Germanes Hospitalàries de Martorell i ofereix un model d'atenció a la cronicitat i s'emmarca en el pla de xoc per millorar l'atenció, la detecció, el diagnòstic i la prevenció dels TCA.

Aquests trastorns s'han vist agreujats especialment arran de la pandèmia. La unitat dona servei a tot Catalunya i està gestionada conjuntament per l'Hospital Sagrat Cor i l'Universitari de Bellvitge, que és el responsable de la direcció assistencial i científica. Els pacients fan una hospitalització mitjana de tres a quatre mesos.

Aquests pacients pateixen el trastorn des de fa més de deu anys i han exhaurit altres unitats o dispositius previs. El cap de la Unitat, el doctor Fernando Fernández-Aranda, ha explicat que d'aquesta manera s'ofereix "una nova esperança de recuperació a persones que pràcticament ja l'havien perduda del tot".

La cooperació entre la Unitat de Trastorns de la Conducta Alimentària de l'Hospital Universitari de Bellvitge i els serveis de salut mental de l’Hospital de Sagrat Cor es va formalitzar el 2019 amb un conveni estratègic. La finalitat és que el nou dispositiu sigui un centre de referència en tractament, docència i recerca de TCA de llarga evolució i gravetat.

A més d’un abordatge intensiu, es tracta la patologia nuclear i els factors psicosocials associats. La doctora Nuria Jaurrieta-Guarner, coordinadora de la unitat, destaca que el tractament inclou diferents àrees de la persona, més enllà dels aspectes d’alimentació i pes.

Així, a més de la recuperació de pes, es treballa el vincle terapèutic i la motivació al canvi. En aquest sentit, s'estableixen objectius i es crea un personalitzat, amb tècniques d'empoderament personal, teràpia familiar, grups de 'mindfulness', regulació emocional, imatge corporal, rehabilitació cognitiva, habilitats socials, autoconeixement personal i oci, entre d'altres.

La darrera fase flexibilitza l'ingrés i vincula els pacients amb la UTCA de referència i recursos comunitaris.

La unitat compta amb un equip multidisciplinari integrat per professionals de treball social, teràpia ocupacional, fisioteràpia, infermeria, psicologia i psiquiatria. També disposa del suport de metge internista i nutricionista, així com l’assessorament de les unitats altament especialitzades d'Endocrinologia i Medicina Interna de l'Hospital de Bellvitge.

A fi d’afavorir la vinculació de la persona amb els recursos comunitaris, aquest dispositiu es coordina amb la xarxa d'UTCA existents a tot Catalunya, garantint la continuïtat assistencial a l'ingrés, durant el tractament i al procés de transició a l’alta i el seu retorn a la UTCA.

La unitat s'ubica a la primera planta del nou edifici assistencial de l'Hospital Sagrat Cor a Martorell i consta, actualment, de 10 habitacions dobles i 10 d'individuals. A més, compta amb sales per oferir altres serveis.

Un dels punts forts de la nova unitat és que els pacients que estan hospitalitzats comparteixen el mateix trastorn mental i això afavoreix la seva recuperació, segons Fernández-Aranda. L'expert assegura que el gran repte és la cronicitat dels trastorns.

Segons l’Enquesta de Salut de Catalunya, més de 85.000 catalans declaren tenir un TCA. Des del desconfinament de la covid-19, s'ha detectat un augment molt significatiu dels casos diagnosticats, fins al punt que el 2022 van ser ateses als centres de salut mental (CSM) de Catalunya 5.050 persones (4.702 dones i 348 homes) amb diagnòstic principal de TCA, un 82,4 % més que el 2018. Aquest augment ha estat més acusat en dones adolescents i joves, segons el Departament de Salut.

En termes generals, l’anorèxia nerviosa té una mortalitat del 5%, fet que la converteix en el trastorn mental amb més mortalitat. Fernández-Aranda ha destacat que quatre de cada deu persones amb anorèxia nerviosa no es recuperen o només ho fan de manera parcial, per la qual cosa es produeix una tendència a la cronificació de la malaltia en aquests casos.

Actualment, a les unitats d'adults de TCA hi ha un 15% de persones que tenen més de 40 anys, algunes de les quals van debutar amb la malaltia en l'etapa infantojuvenil. Un 25% dels pacients presenta una durada del trastorn de més de deu anys.