La catedral de Girona ha enllestit la restauració de tres importants peces que formen part del fons catedralici.
Són el retaule del Corpus Chisti, la tapa de la pica baptismal i la porta dels Apòstols.
La més significativa és la del retaule, que ha necessitat dues fases de restauració i que ofereix una "explosió de colors". La segona es va iniciar a finals de 2023 i permet recuperar els colors amagats sota una fosca capa de vernís i brutícia. La peça és una troballa del famós vitrall medieval i data entre 1562 i 1570. El retaule està realitzat per l'escultor Antoni Coll i el pintor Perris de la Rocha, i es tracta d'un dels millors exemples d'obres renaixentistes de la col·lecció catedralícia.
El procés per recuperar els colors s’ha fet a través de l'aplicació d'un gel dissolvent que s'aplica directament sobre la zona a netejar. Uns minuts després, es retira el gel amb un cotó i és aquí on surten els colors que estaven amagats a sota la capa de brutícia. Finalment, s’acaba d'aclarir amb líquids específics de conservació.
Durant mesos la Idoia Tantull i la Laia Roca han passat hores enfilades a la bastida que s’ha fet servir per restaurar una de les peces més importants de la catedral de Girona.
En relació a la tapa original de la pica baptismal de la catedral, es tracta d’una peça que es va retirar a principis dels anys 90. Després d’aquest temps en desús se n’ha fet la restauració, que ha anat a càrrec de l’empresa de la restauradora Caterina Aguer Subirós. És una tapa de fusta plana amb dotze costats de perímetre, coberta de cuir amb tatxes de coure i làmina inferior de zenc per protegir-la. Tot apunta que data del segle XVI i fa quasi dos metres d’amplada i ara ja torna a ocupar el seu lloc original.
La tercera de les restauracions ha estat la dels batents de fusta de la porta dels Apòstols, que s’ha iniciat aquest mateix 2024. L’empresa 4Restaura, amb el suport i assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, s’ha encarregat del projecte que, entre altres passos, ha consistit en decapar la pintura verda contemporània que la cobria i en aplicar olis de protecció a la fusta. L’aparença final serà propera a la imatge que tindria en origen.
