Segons les darreres dades disponibles, a l'estat espanyol es generen al voltant de 4.000 tones anuals de taps de suro.
El director de l'Institut Català del Suro (ICSuro), Albert Hereu, ha explicat que fruit de la interacció entre el sector vitivinícola i el sector surer, han detectat que hi ha una "única baula" de la cadena de valor que, fins al moment, "mancava acabar d'aprofitar".
Amb l'objectiu de buscar una segona vida a aquests taps i evitar que es converteixin en residu, han impulsat un projecte innovador per utilitzar el suro a l'urbanisme municipal.
"Actualment la majoria dels taps de suro es llancen a les escombraries i acaben a l'abocador o, en el millor dels casos, van a parar al cubell de l'orgànica. Ara, hem trobat una solució per poder-los aprofitar i treure'n un valor afegit", ha detallat Hereu.
L'Institut Català del Suro ja ha testejat el sistema a casa seva, a la seu de Palafrugell, i ara, després de diferents proves "d'assaig i error", estan a punt per provar-ho en un parc infantil de Cassà de la Selva.
Per tirar endavant el projecte, l'ICSuro va adquirir una trituradora que actualment operen des del Centre Especial de Treball Tramuntana, també a Palafrugell. Allà, hi porten els taps de suro recollits i els trituren amb mides diferents, segons l'aplicació final.
"Hem dissenyat tres variants de paviment, el més simple és un paviment de confort i està pensat, bàsicament, per caminar-hi a sobre perquè té la propietat de ser còmode. El segon és el que proposem per als escocells perquè és permeable a l'aigua i a l'aire i el més complex és el que hem fet per als parc infantils", ha detallat el director.
En aquests espais, el parterre ha de complir amb uns requisits de seguretat i de temperatura més estrictes. Albert Hereu precisa que hi ha d'haver dues capes de paviment, comprovar que actua com a aïllant tèrmic i que han de superar assajos acreditats per un laboratori independent que ha certificat que la superfície pot esmorteir suficientment els impactes en cas de caiguda de la mainada.
"El que estem fent és aprofitar les propietats del suro com a aïllant tèrmic i acústic, com a material esmorteïdor i que, a més, és completament natural, resistent, amb una petjada de carboni negativa i pot durar molts anys un cop col·locat", ha valorat Hereu.
Que aquesta prova pilot sigui a Cassà de la Selva no és casual. De fet, el director de l'ICSuro remarca que és un municipi amb una forta tradició surera i que forma part del patronat de la Fundació: "La predisposició és ben positiva". La previsió és col·locar el paviment de taps de suro reciclats en un parc infantil de població l'últim trimestre d'aquest any.
El projecte té, a més, una vessant educativa i de conscienciació ambiental que, en paral·lel, permetria a les poblacions "reduir el cost" de l'aplicació d'aquests paviments. Es tracta d'impulsar un sistema de recollida de taps al municipi perquè acabi sent la matèria prima de les futures superfícies. "El repte ara és recollir aquests taps i aquesta seria una fórmula perquè la mateixa població pugui conscienciar-se sobre la necessitat de reciclar i, després, veure'n directament els resultats", ha reflexionat Hereu.
Les primeres proves per als parterres van ser "fallides" perquè el paviment no mantenia intacta l'estructura després d'un episodi de pluges. Aleshores, van identificar que el problema era el tipus d'aglomerant que usaven. Un cop resolt això, i després de trobar la solució i la mescla òptima, Albert Hereu espera que la prova a Cassà sigui un èxit: "Estem convençuts del seu bon funcionament".
També remarca que el paviment de suro pot ser una bona alternativa ara que s'està estudiant si els parterres de cautxú podrien desprendre partícules contaminants i la Unió Europea ha posat el focus en els microplàstics.
